Les Cranques Reumàtiques tornen al Torrent de Pareis  






   Diumenge, dia 26 de juny, les Cranques Reumàtiques tornàrem a fer una de les excursions més clàssiques de Mallorca: el Torrent de Pareis. El grup el formàvem 23 caminaires  i poguérem gaudir d’un bon dia per a caminar, malgrat les previsions metereològiques que pronosticaven calor, molta calor. I de fet va fer, però entre un oportú oratge, l’ombra de les parets del propi torrent,  un bon acopi d’aigua fresca i un bon bany a Sa Calobra, se va poder dur.

  

       L’autobús partí a les 8 de Capdepera com era previst i poc després de les nou i mitja arribàvem al restaurant d’Escorca, on prenguérem un cafè i   esperàrem dos que venien en cotxe.



   Així que ben descansats i amb la panxa plena començàrem a baixar xino-xano per les Tanques d’Abaix passant per un magnífic alzinar, per un camí amb suau baixada, fins arribar a una tanca on una sèrie de revolts ens indiquen l’inici del descens del coster. Després de passar per unes roques, que fan un petit estret, arribàrem a la vessant del Torrent de Lluc, alhora que les vistes de l’Entreforc i del propi torrent són magnífiques. Arribats a aquest punt se tractà de baixar fent una sèrie de revolts molt amples que se poden acursar fent dreceres, per bé que són poc aconsellables.



   Així en poc més d’una hora van arribar al llit del torrent de Lluc  o d’Albarca, just al punt on s’hi troba l’encletxa del torrent dels Boverons. Ja descansats seguirem pel llit uns metres per a desviar-nos cap a la dreta per un viarany que ens durà en poc temps a l’Entreforc. Admirant la grandiositat de les parets començàrem la part més aspra del torrent. Primer van haver d’enfilar-nos per un tirany que puja cap a la dreta  per superar un caos de blocs de pedra. 



   Després de baixar cap el llit del torrent iniciàrem un seguit de passos que generalment s’hi troben en l’esquerra. Passats els grans blocs arribàrem, sense grans dificultats, a l’anomenat gorg des Capellà.  A partir d’aquí, en l’anomenat gorg des Cingles, se torna a complicar l’itinerari.





Es tracta d’anar cercant el millor lloc per a progressar, botant de pedra en pedra o fent equilibris fins arribar a l’anomenat gorg de sa Figuereta on hi ha un bot sonsiderable que s’ha d’evitar abandonant el torrent cap a l’esquerra per una aspra (però curta) pujada pel comellar de l’Infern.



Just davant trobàrem la cova des Romegueral (que també anomenen de Sa Pera, per la forma), on ens aturàrem a dinar i descansar alhora. 





   Després de dinar (inclosa alguna becadeta)  reiniciàrem el camí entrant a la part més estreta del torrent i tot d’una, ens trobàrem amb un dels passos més coneguts (i difícil, si se pot qualificar així). Es tracta de l’encletxa coneguda com Grassos estrenyeu-vos (situat a la dreta) i tot seguit hi ha un altre pas un tant llenegadís, el pas de l’Estaló, que ens du al gorg de Sa Creu. 





  Aquí acaben els passos i ara el camí no presenta gaire dificultats, per bé que  encara hem d’anar alerta botant de pedra en pedra. No varen tardar gaire en arribar a la font d’Es Degotís que ens permet refrescar-nos una mica abans de fer el darrer tram del torrent.



   En aquest punt ja comença a fer calor i qui més qui manco desitja arribar-hi  a la platja. Però primer van haver de passar pel gorg de Sa Figuera, situat a la dreta del torrent, que sempre té aigua ja que és alimentat per una fonteta que raja de la paret. Després d’un curt tram molt àrid arribàrem al darrer gorg dolç, l’anomenat gorg de Dolç, que vorejàrem per la dreta. De tornada al llit del torrent ens enfilàrem cap l’Olla, lloc on el torrent s’eixampla notablement, amb un llit de petits còdols i els gorg d’aigua salobre on poguérem observar molts de peixos.



   Abans d’arribar a la platja vorejam s’Hort des Bosc, zona amb prou vegetació que antigament se conreava (encara hi ha restes de la mina d’una sínia). A la platja ens trobàrem amb els companys del grup que arribà  una estona abans  i que ja havien provat l’aigua. Nosaltres tampoc badàrem i no dubtàrem en fer un capficó i gaudir de la platja de la desembocadura del torrent.  Ja només ens mancava travessar els dos túnels (construïts  l’any 1950) i asseure’ns a una de les terrasses del port de Sa Calobra, i prendre uns refrescs, abans de pujar a l’autobús i tornar a Capdepera. Tot plegat vam gaudir d’un excel•lent dia excursió.



   Amb aquesta sortida acabam la temporada d’excursions que, si no hi ha res de nou, reiniciarem pel setembre. Abans però, farem un sopar del qual us informarem per entregar el CD amb fotografies de les excursions (penseu a enviar les que tingueu i trobeu interessant per incloure-les) i programar les excursions de les properes temporades. Així que ja podeu pensar propostes.

Bon estiu.