EXCURSIÓ DE LES CRANQUES REUMÀTIQUES A LA TRAPA. 29.05.2011

   Dia 29.05.2011 un nodrit grup de gabellins i cala-rajaders de totes les edats i alguns companys de Palma férem la clàssica ruta de la Trapa. Foren 12 hores d’aventura, calor i passar una agradable estona per un dels paratges més bells de l’illa.

   Aquest és un tram de la ruta de Pedra en Sec (GR 221), per la qual cosa està fitat en tot moment, bé amb els clàssics cartells de fusta d’aquest GR, amb caramulls de pedra o amb punts de color vermell.

   Tal com estava programat, aquesta excursió es va poder realitzar en bus gràcies al grapat de gent que s’hi havia apuntat. A les 8h -i puntuals com un rellotge- la majoria de caminaires ens trobàrem, com sempre, a la plaça de la Constitució. Férem una breu aturada a Palma per recollir unes companyes i seguírem rumb al coll de sa Gramola (Km 106 de la C-710), l’inici de la nostra excursió.



Des de l’aparcament del coll de sa Gramola s’agafa una pista que puja suaument cap a la caseta de ses Basses, que deixam a l’esquerre i al cap d’uns metres trobam la primera fita de pedres, que ençata un sender a l’esquerre i és el que nosaltres hem de seguir fins a pujar una pista. Des d’aquí s’albiren uns espectaculars penya-segats de la costa sud de la Serra. Feia un dia impressionant, amb una mar encalmada i d’un blau tan intens que feia difícil destriar el cel de la mar.

Una vegada arribats a una pista principal ens aturàrem una estona per berenar, ja que feia unes 2.30h que havíem sortit de Capdepera i ja ens roncava la panxa. Una vegada berenats continuàrem la pista fins a trobar una grossa fita, que ens planteja dues bifurcacions: cap a la dreta ens desviam una mica de camí, uns 100m. per anar fins al mirador del cap Fabioler (450m) des del qual ja es divisa sa Dragonera, que a partir d’aquell moment serà companya de ruta tot lo dia, i ens feim les clàssiques fotos de grup.

   Llavors tornam arrere, fins a la gran fita abans anomenada, per tornar a agafar el camí. A partir d’aquí ja s’inicia el descens i el camí esdevé més pedregós fins que arribam a una pista. Des d’aquesta pista ja es divisa la Trapa a la dreta, cap a la qual ens desviam per fer aturada unes hores. Visitàrem l’indret i poguérem contemplar l’evolució de les obres del monestir trapenc, futur refugi de la ruta de pedra en sec 221 i que es va reformant tira-tira gràcies a un voluntariat del GOB.
Visitàrem el molí de sang i l’era, des de la qual també hi ha un mirador des del qual ja es veu la proximitat del nucli de Sant Elm, i just a sota, cala en Bassets.

  En les hores de sol més fort aprofitàrem per dinar i fer una becada davall l’arbre de la trapa, l’ombra del qual ens aixoplugava a la majoria de caminaires, i escoltar la història del monestir trapenc, la posterior cremada de l’indret l’any 1994 i altres dades d’interès de la mà del company del GEM Guillem Daviu.

   Cap a les 15.30h tornàrem a reprendre la ruta per ja anar baixant xino-xano cap a Sant Elm. A l’inici el camí fa una petita pujada fins a un coll i a partir d’aquí s’ha de baixar algun pas i la pedra és llenegadissa. Per això amb cura i posant cul, mans i peus aconseguim davallar-les fins a tornar agafar caminoi de pinar i una mica relliscós. En aquest punt, arribats al camí de Can Tomeví, hi hagué dues opcions de l’excursió: una gran part del grup decidí tirar cap a Sant Elm i anar a pendre alguna cosa esperant la resta de companys i fent temps fins que ens recollís el grup. L’altra meitat, amb la majoria dels al•lots i els seus pares que havien vengut d’excursió, decidí anar a fer un bany a cala en Basset, un bany molt agraït després de la calor que havíem patit durant tot el dia.

   Just quan ja ens estàvem eixugant i vestint per tornar al camí, ens veiérem immersos en un imprevist. Una al•lota va demanar auxili i un company del grup va pujar a veure què passava. El seu al•lot i ella es disposaven a baixar a cala en Basset quan l’al•lot va relliscar. En un intent d’aferrar-se a qualsevol cosa per evitar la caiguda, es va aferrar a una arrel, amb tan mala pota que se li va clavar aquesta arrel dins la mà i l’al•lot no es podia desferrar d’en terra. A poc a poc el grup es va aproximar fins al lloc dels fets i mentre intentàvem xorracar amb una navalla multiusos l’arrel contactàrem amb l’112 per reclamar auxili al jove. Al final l’ensurt va tenir un bon final: els companys van poder xorracar l’arrel i l’al•lot i la seva parella van poder pujar a peu, juntament  amb els altres companys del grup, fins al camí de Can Tomeví. Passats uns minuts ja ens trobàrem amb Protecció Civil, els Bombers, la Policia Local d’Andratx i una ambulància que acudien al rescat del jove. Va ser impressionant l’efectivitat i rapidesa de l’112 i del que pot fer una navalla suïssa multiusos.



   A partir d’aquí ja ens trobàrem a Sant Elm amb la resta del grup per tornar agafar el bus cap a Capdepera a les 20h, on la majoria aprofitàrem per fer una becada d’esgotament després d’un dia tan complet.

 La darrera excursió d’aquesta temporada serà al Torrent de Pareis el diumenge dia 26 de juny de 2011. Hi ha la possibilitat d’anar-hi en bus. Per això convendria tornar ser un grup nombrés. Cal escriure-s’hi abans a l’OIT Capdepera (Xesca Pascual) fins el dijous dia 23 de juny. 

 Nota:
Noticia a la premsa del rescat comentat a la crònica