Cap de setmana a Muleta (Sóller)



  Feia temps que ens rondinava, a les Cranques Reumàtiques)  la idea de  fer una sortida de cap de setmana a la Serra de Tramuntana. La idea inicial era anar al refugi de Deià, però a causa de l’ocupació no pogué ser i optàrem  per Muleta, al Port de Sóller.

    Aquell cap de setmana vàrem fer dues excursions. La primera, el dissabte, des del Port de Sóller a Fornalutx, Sóller i Muleta. La segona, el diumenge, de Muleta a Cala Deià per la costa , tornant a Muleta pel camí d’En Castelló

   Dissabte, dia 9 d’abril partírem de la plaça de la Constitució cap a Sóller. A l’aparcament del Port de Sóller varem berenar. Ja veis, abans de començar, ja li pegàvem a les panades! Així devers les onze vam començar a caminar, per un camí asfaltat, cap el coll des Borrassar. El camí puja constantment oferint unes magnífiques vistes, just quan deixa l’asfalt començà a baixar d’una forma suau.



Es tracta d’un camí ample molt ben indicat. Just passat el coll, arribàrem a una bifurcació, cap a la dreta el camí segueix baixant i cap l’esquerra sembla que puja.


Com l’idea inicial era pujar al camí de Sa Figuera, que ens havia de dur al Mirador de Ses Barques, tiràrem a l’esquerra, però ens indiquen que el camí es tallat i tornàrem enrere.



El camí de baixada és molt còmode (passant entre algunes cases de camp ) i en poc temps ens adonàrem que érem massa prop de Sóller i no anàvem bé. De fet ens trobàrem amb la carretera Sóller-Lluc (prop de Sa Taulera), que haguérem de seguir un tram, això sí un rere l’altre amb molta cura.  Passades dels escoles d’Es Puig arribàrem al punt on la carretera talla el camí vell de Bàlitx. Després de consultar mapes, opinar i repensar què ens convé (cal dir que feia molta calor i convidava a tornar cap a Sóller) decidírem seguir el camí de Bàlitx.



 D’entrada la pujada és molt  agra i, malgrat la bellesa del camí,  ens fa dubtar si l’elecció és bona. Tira, tira pujàrem, aturant-nos només un moment a una font (Font de Sa Tintorera). La pujada se suavitzà  després de la font i ens dugué a la cruïlla amb el camí de Sa Figuera (aquell que no arribàrem a seguir) que nosaltres agafàrem, però en direcció a Fornalutx.



 Des d’aquí, seguint les indicacions,  tot és baixada ( i ja sabeu que per baixar tot els sants ajuden!).  Sense pressa ni aturall ens plantàrem a Fornalutx a hora de dinar (bé un poc després) i triaren les escales vora la plaça i l’església, a ombra. Compràrem uns refrescs i... a dinar manca gent! 



  Després de dinar, poguérem fer un cafè amb tranquil•litat i sense deixar temps per a fer una becadeta, continuàrem la marxa cap  a Sóller pel camí de Binibassí. Aquest camí està molt ben indicat, amb uns originals rètols. De fet forma part de la GR 221. A mig camí ens trobàrem amb dos companyes que s’afegiren als caminaires. Poc després del llogaret que dóna el nom al camí arribàrem a Sóller, prop del camp  de futbol. 




   A Sóller uns decidírem aprofitar l’estada per visitar el museu de Ca’n Prunera, per cert visitar-lo ho paga, i d’altres anar a la plaça per prendre un gelat i descansar. Ja és una tradició arribar a la plaça (centre social de Sóller) i assaborir un gelat (o varis).
   Quan tornàrem els de Can Prunera, uns marxaren a cercar els cotxes i d’altres seguírem el camí cap el port de Sóller i el refugi de Muleta on ens esperaven. Dues decidiren allargar l’excursió pujant a Muleta per la ruta del GR 221.



   El refugi de Muleta gaudeix d’unes magnífiques vistes, d’unes instal•lacions molt bones (parlam d’un refugi) i rebérem un tracte molt amable. Així que adjudicats els llits, poguérem fer una bona dutxa i sortir a la terrassa a veure la posta del sol, tot un espectacle des dels penya-segats de la Serra de Tramuntana.  Arribades les companyes, just a l’hora de sopar, ens anàrem a taula. El sopar bo i abundós, tot un luxe.. adreçat amb molta gana que és la millor espècie. 



   Després del sopar férem la vetllada jugant a cartes (crec que el joc se deia SOLO, una mena de UNO amb altres regles diferents, més divertides). Ens anàrem a dormir prest i ens aixecàrem d’hora.



 Després del berenar, mentre esperàvem una companya caminaire, uns aprofitaren per dur un cotxe a Deià i els altres per a fer una taula d’estiraments (bé unes estiraven i d’altres fèiem com si...). 



   Reunits tots començarem la segona excursió...  Aquesta excursió alguns l’havíem feta aquesta mateixa temporada (és publicada a Cap Vermell, per aquest motiu no farem una ressenya de l’itinerari molt acurada)
veure  
http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=6843:excursio-port-de-soller-deia-port-desoller&catid=18:excursions&Itemid=35   
 


    Sortir del refugi de Muleta ens estalvià la pujada des del Port de Sóller i la volta se’ns fa més curta... bé això de curta és un dir.  Així que ben xalests sortirem de Muleta fins arribar a la cruïlla del  GR 221 en direcció cap a Deià, Poc després baixàrem cap a Bens d’Avall, un poc abans d’arribar al restaurant travessàrem un torrent sec situat a la esquerra que ens durà vora la mar. Allà sorgeix un sender que ens dugué a Cala Deià. Tot el camí està ben assenyalat amb rudimentaris cartellets i alguna que altra fita.



De totes totes, la ruta voreja la costa amb petites pujades i baixades. Tot el camí el seguírem sense problema aturant-nos a fer un mos a mig camí, poc abans d’arribar a la platja de Llucalcari. Allà poguérem veure com s’esbuquen uns xalets que la justícia declarà il•legals i que calia esbucar. En veure les “roques blanques” ensumàrem el final d’aquesta primera etapa, és a dir Cala Deià.





La platja estava prou concorreguda i la mar convidava al bany. Part del grup se decidí a fer el primer bany de l’any. Dinàrem a la terrassa del bar, amb unes vistes a la cala immillorables. Després del cafetó ens posaren en marxa pujant cap a Deià, per la carretera. Uns deu minuts després hi trobaren una doble desviació . Cap a la dreta pujada directa a Deià (camí que feren els qui tenien el cotxe a Deià) i cap a la dreta per seguir el GR 221 que enllaça amb el camí d’en Castelló. 





   Així el grup minvat, enfilàrem el camí de tornada que tancava la volta. Aquest camí és prou conegut i es troba senyalitzat molt bé. Com anàvem be de temps visitarem la font de les Mentides i gairebé no ens aturaren fins la possessió  propera  a l’ermita d’En Castelló (avui en runes).



   Des de l’ermita en lloc de seguir el camí cap a Sóller agafàrem una bifurcació cap a l’esquerra, havent de caminar uns minuts per la carretera Deià –Soller fins l’entrada a l’urbanització Bens d’Avall, però ara en lloc de baixar giràrem a la dreta cap a Muleta. Vam desfer el boci de camí amb que havíem iniciat la ruta de bon matí.



   Descansàrem uns minuts al refugi i,  ja amb els cotxes, tornàrem cap a Capdepera. Encara hi arribarem per veure la pel•lícula programada a Capdepera.





Cap de setmana complet.

La propera excursió serà dia 29 de maig a La Trapa. És una excursió amb autobús, per tant cal apuntar-se abans de partir ( Xesca, oficina de turisme de Capdepera).
Sortida a les 8 hores.
Dur banyador i tovallola. Si el temps ho permet nedarem a Cala En Bassets