21 d’octubre de 2007
Els nostres caminaires s’enfilaren, per la boscosa zona de la Comuna de Bunyola, cap al cim dels Penyals d’Honor. Eren 30 els qui devers les onze d’un matí fresquet i assolellat, començaren a pujar pels costeruts carrers de Bunyola cap a la muntanya. La sortida des de davant l’església, comença amb una pujada considerable que permet obtenir magnífiques vistes sobre la vila i els voltants. En arribar a la zona boscosa enllaçam amb el camí des Grau que, si bé tot d’una és aspre, poc després se suavitza. Tot d’una trobam elements d’arquitectura popular: ara una sitja, ara un forn de calç, ara una cisterna..., i així, entre alzines i pinotells, pujam fins arribar a un mirador que mostra el vessant nord dels Penyals d’Honor, tot majestuosos.
Continua la suau pujada, i ens endinsam en un bosc d’alzines, espès i ombrívol: és el Comellar d’en Cupí. Acabat aquest alzinar es pot dir que ja som a la part alta de la Comuna. El camí ens du a la carretera de la Comuna i trobam els primers cotxes, ciclistes i... els “domingueros” que aprofiten les instal·lacions per fer un dia a la muntanya, això sí, amb el cotxe devora! Nosaltres seguim caminant cap el punt més alt de l'excursió, que assolim després de devers mitja hora de caminar per una senda ampla i de pujada suau; només els darrers cinc minuts hem de prendre un caminoi més esquerp. Val la pena pujar fins aquí dalt, la vista és magnífica. Cap al sud el Pla, Palma i Cabrera. Cap a l'est, la badia d’Alcúdia, es castell d’Alaró i part de la Serra de Tramuntana (amb l’Ofre, la Rateta, el Massanella). Cap al nord la serra d’Alfàbia. Cap a l’oest, Bunyola, la Gubia i part de la serra de Tramuntana (amb el Teix). Una vista magnífica, com hem dit.
Tornam pel mateix camí que hem pujat i en arribar a la carretera de sa Comuna ens dirigim a la casa des Garriguer. Aquesta està plena a vessar de gent que fa el dinar a base de torrada. Nosaltres ens hi afegim i dinam els nostres entrepans, i de la variada secció de dolç.
El camí de tornada el feim per sa Coma Gran, que resulta un camí molt agradós, enmig d'un alzinar espectacular, vorejant el torrent. Una baixada contínua, però no massa feixuga. Quan el camí s’estreny, de sobte, ens ofereix la sorpresa de la Cova de Cal Senyor Guillem, que té una casa feta dins una entrada de la muntanya, i que recorda les cases des Cosconar, a Escorca. Des d’aquí sortim de la zona encaixada pels penya-segats i entram a zones de conreu, amb nombroses marjades i olivars. El camí es torna dolç, fins que arribam a a l’asfaltat. D’aquí enllaçam amb la carretera de Santa Maria a Bunyola, prop del cementiri, on ens espera l’autobús a l’hora prevista. Són les 16'30 hores i la caminada ha acabat.
