Cap Vermell - Excursió a Sa Rateta des d'Orient

Detalls: Escrit per: Cranques Reumàtiques; Categoria: Excursions; 28.02.2011; Vist: 5713

Sa Rateta, des d’Orient
27 de febrer 2011

Una ruta passada per aigua!

   L’excursió a sa Rateta era una sortida esperada pels excursionistes gabellins. Primer perquè ningú, de l’actual grup, l’havia feta abans i també per les referències que en teníem. Una caminada agradosa amb unes vistes espectaculars, travessar la possessió de Comassema (gràcies als propietaris per permetre el pas) i assolir un cim en el cor de la Serra de Tramuntana. Moltes expectatives.... I malgrat la pluja, anunciada i encertada amb una precisió mil•limètrica per gairebé tots els serveis meteorològics del món, resultà una sortida molt interessant.

A les 8 del matí preníem el cafè a l’únic lloc obert a Capdepera (gràcies Maria), el local de la Tercera Edat, i, sense dubtar-ho ni un moment (mira que som caparruts!), els quinze excursionistes arreplegats decidírem partir. La brusquina ja s’havia fet present.

    D’anada cap a Orient, on arribàrem prop de les deu, alguns pensaven que encara tindríem sort, que no plouria, vaja. L’inici de l’excursió va ser una passejada des d’Orient a Comassema. El camí, asfaltat i molt dolç, travessa una ampla esplanada amb terres conreades i marjades d’oliveres i alguns arbres fruiters.

Poc abans de les cases, el camí fa un parell de revolts cap a l’esquerra (senyalitzat) per voltar les espectaculars construccions. Com espectacular és el safareig devora el qual decidírem fer una aturada a pegar una mossegada (“Quan berenam?”, és la pregunta més repetida al començament de qualsevol excursió!). Aquí el temps ja s’havia embrutat i els núvols no presagiaven res de bo. De fet, el nostre objectiu més proper, el coll d’es Bosc, no se veia i les muntanyes romanien cobertes per la boira.

No havíem acabat de menjar quan les primeres gotes obriren el debat de si seguir o tornar. Decidírem continuar. Des de l’esplanada de darrere del safareig (pàrquing) surt un camí que travessa les marjades amb oliveres, pujant en una sèrie de ziga-zagues.

Passat un quartet d’hora, arribàrem a un portell que indica l’entrada al bosc d’alzines. Aquí ja plovia de bon de veres, però intermitentment, així que seguírem pujant per un ample comellar. El camí és ample i còmode, malgrat sigui una pujada constant. Més o manco uns vint minuts després d’haver entrat en el bosc, trobam un desviament a l’esquerra (just abans d’un revolt cimentat i d’una indicació de “Comassema de dalt”). A pocs metres trobàrem la curiosa font de sa Cisterneta, en aquest època plena d’aigua. Vam seguir aquest camí que ens pujà fins el coll d’es Bosc. De fet, si no haguéssim agafat la desviació, hauríem arribat al mateix lloc, ja que poc abans d’arribar al coll els camins s’ajunten. Des de les cases havíem tardat gairebé una hora.

Ja en el coll, una part del grup decidí que ja s’ha banyat prou i, després d’una foto de grup, tornaren enrere. La resta tiràrem endavant. A l’esquerra del coll (NO) surt un caminoi que s’enfila pel vessant sud de sa Rateta. A l’inici, a la part boscosa, sembla un tirany poc definit, però no hi ha por de perdre’s ja que hi ha prou fites per seguir-lo sense dificultats. A mesura que guanyàvem alçada, disminuí la visibilitat, la boira ens envoltava i plovia (qui diu que si hi ha boira no plou?).

Així i tot, el bon traçat del camí, que conforma una gran quantitat de giragonses, no presenta cap dificultat. Això sí, anàvem amb bones, per no relliscar. De cada vegada els arbres són més escassos i teném la sensació de travessar un roquissar (de fet no hi vèiem gaire enfora). Malgrat la boira, el traçat del camí era evident i les fites ens confirmaven que anàvem bé, cap a dalt. A mig camí, devora les cases de neu de sa Rateta, dos del grup decidiren quedar sota una alzina que els protegia (?) un poc de la pluja. La resta seguírem, xino-xano, fins arribar a les restes de les cases de neu. Devora les cases ens aturàrem a fer un alè i admirar un gran i profund avenc que es troba al costat del camí.

Des d’aquest punt, el camí desapareix, de manera que seguírem les fites (direcció NE) fins assolir el cim de sa Rateta (1.107 metres).

L’aturada a dalt va ser curta..., just, just per fer una fotografia i girar. Feia molt de fred, queia aiguaneu i feia vent. A més, amb la boira, no hi havia paisatges espectaculars per veure.

    Ens havíem torbat una altra hora (aproximadament) a pujar des del coll d’es Bosc. Descartàrem la idea d’anar a na Franquesa i l’Ofre i baixar pel pas dels Barracons, de manera que desférem el camí de pujada.

Malgrat la pluja i el vent, i la cura per no llenegar, férem via a baixar. Gairebé sense adonar-nos-en, vàrem ser de bell nou al coll d’es Bosc. Decidírem baixar pel camí principal, evitant les dreceres.

El camí pel bosc, malgrat el pendent, és còmode i ens permeté caminar a bon ritme cap a Comassema. En arribar a les cases, la pluja ens va donar un respir i la tornada a Orient va ser més bona de fer. No era de bades que teníem gana, no havíem dinat!, i començàvem a estar cansats. De fet, a penes ens havíem aturat, durant la ruta.

En arribar a Orient, els companys que havien tornat arrere ens esperaven en el bar-restaurant que hi ha al costat de la carretera. Eren devers les tres i mitja. Els que poguérem ens canviàrem de roba i férem una mossegada per matar la gana. Després d’un cafetó i una estada devora la llar de foc del restaurant, partírem de tornada cap a Capdepera, amb una promesa: tornar amb millor temps i fer un arròs brut en acabar l’excursió. Vagi per dit.