Mola de Planícia. 30 gener 2011
Dotze hores en marxa
La sortida del mes de gener de les Cranques Reumàtiques, va ser del darrer diumenge del mes de gener, degut a la celebració de les festes de Sant Antoni a Capdepera i Cala Rajada. La ruta prevista surt del pàrquing de Sa Granja d’Esporles i té la tornada en el mateix indret, formant una ruta circular que recorre un magnífic alzinar al voltant de la Mola de Planícia. 
La ruta que varen seguir es troba al llibre de Lluís Valcaneras “25 excursions per les muntanyes Mallorca” i cal dir que, seguida fil per randa, les explicacions són suficients i permeten seguir l’itinerari sense perdre’s. Nosaltres el varem seguir i , llevat d’un petita desviació (més aviat una errada nostra), la ruta ens va dur per on pertocava, que no és poc donat el gairebé nul sentit de l’orientació que tenim les Cranques.
Així partint a les 8 del matí de la plaça de la Constitució arribàrem a Esporles i esperam un cotxe que ve de Palma, i mentre fem un mos. A les 10 començam la caminada cercant el camí des Correu (entre el quilòmetre 1,1 i el 1,2 de la carretera d’Esporles a Banyalbufar). L’inici esta prou indicat i aquests bocí primer esta empedrat.. Seguim el camí des Correu que puja fins un portell, travessam, i en du a un altre, ja a l’entrada de l’alzinar. A l’alzinar passam vora un forn de calç i, fa un parell de revolt tot mantenint el sentit ascendent. 
Foto al punt de desviament del camí des Correo
Més envant passam una paret seca i comença a baixar. Hem d’anar alerta perquè uns minuts després hem de trobar un camí que surt a l’esquerra (marcat amb punts vermells, poc un tant desgastat). Pujam per aquest camí que sembla tornar enrere, però poc després arriba una paret seca que desvia el camí cap a la dreta, pujant per una forta pendent (gairebé una torrentera) enmig d’un espès alzinar. Poc desprès, en girar cap a la dreta (direcció a la Mola) perd pendent, alhora que trobam restes d’aprofitament humà (aljubs, forns de calç, barraques...).
De tant en tant trobam les marques. El camí se va fent de cada vegada més estret fins a convertir-se en un tirany, alhora que comença a empinar-se, just per arribar al pas de Sa Granja, on després de travessar una paret seca arribam a la carena. Aquí començam a veure algunes de les excases vistes de la Serra
.
Aquí el camí se suavitza i en pocs minuts s’arriba al coll des Bous. Després del coll, en uns minuts s’arriba a un porxet (alerta aquí nosaltres sortiren uns moments del camí, tanta sort que vérem un excursionista que pujava pel camí correcte), cal seguir els punts vermells i les poques fites que hi ha. Des del porxo seguim en direcció ponent, de fet anem per la vessant sud de la Mola, alternant breus pujades i zones sense gaire pendent. Travessarem dues parets seques, i seguirem cap al cim de la Mola per un tiranyet.
Un moment donat trobam un creuer marcat a dues pedres amb dues fletxes i una M (cim de la Mola) i una C (sentit des d’on venim, interpretam com camí de Correu). Prenem en direcció M i en pocs minuts som al cim, on dinam prenent el sol i gaudint del bon dia que hem tingut fins aleshores , malgrat les pèssimes previsions. Bé, gaudim només una estona perquè de cop i volta surt una boira i un ventets de nord que ens obliga a partir. 
El grup al cim de la Mola de Planícia 
Vista des del cim (al fons el Galatzó i la Mola de s'Esclop)
Ara tenim dos opcions seguir per un sender que baixa un comellar cap a l’esquerra o tornar al creuer de camins que havien indicat anteriorment. Decidim baixar per la segona opció. Així que seguim per un sender descendent prou clar. que ens durà a Ets Aljubets, dos grans aljubs aferrats. 
Ets Aljubets
Des d’aquí el camí fa un revolts i baixa amb forta pendent, per bé que el camí és d’una gran bellesa i es troba ple de mostres d’aprofitament humà. Aquest tram és molt llarg, però el tipus de camí i la suau inclinació de baixada, permetria anar fent via. 
Nosaltres però, hem d’anar fent contínues aturades, una companya té mal als genolls i hem d’anar amb cura. Ho comentam perquè el temps tardat pot enganar, pot parèixer que és una excursió més difícil del que realment és. Fet l’aclariment, hem de indicar que la baixada acaba amb una paret seca que marca el final de l’alzinar. 
Aquesta zona que hem travessat és molt rica en construccions de tipus etnològic: barraques, forns de calç, aljubs, sitges... 
Just abans de la paret (uns 40 metres) hi ha una desviació cap a la dreta, que ens durà a una pedrera amb grans blocs de rocam ( no hem de travessar la paret si ho féssim arribarien a Banyalbufar), seguint el camí la travessam, entre grans blocs, i arribam a una mena de comellar que baixam per la part esquerra, per girar a la dreta a mesura que s’obre (parlam d’uns minuts) on arranca un camí. El seguim (puja tot fent un parell de revolts) i desemboca una cruïlla de camins, agafarem el de l’esquerra (sentit descendent). Poc més endavant arribam a un altre cruïlla, tornam agafar l’esquerra i el camí ens durà al camí des Correu. 
Tornada pel camí des Correu, en direcció cap Esporles
Ja som a punt, és un dir, de tancar la volta. Seguim el camí en direcció Esporles, és a dir cap a la dreta (hi ha senyalització amb temps parcials, ja que forma part del GR 221) i tornam al pàrquing.
.
A nosaltres se’n ha fet molt tard, de fet quasi ens agafa la fosca.
De tornada a Capdepera eren les 20 hores. El que havíem dit a l'inici, 12 hores de marxa
Cranques Reumàtiques
Grup Excursionista de Capdepera i Cala Rajada
Nota
Els dos dibuixos que mostram per a comparar les fotografies preses des del cim de la Mola de Planícia són del llibres de Lluís Valcaneras “25 excursions per les muntanyes Mallorca”. Llibre molt recomanable pels excursionistes, tant per l'interés de les rutes com per les descripcíons dels itineraris.
