Excursió prehistòrica de la Societat Arqueològica Gabellina Destarotada

Dissabte, dia 13 de novembre, es va organirzar una excusió prehistòrica, des de Capdepera fins Ses Païsses d’Artà, un dels centres més importants de la cultura talaiòtica de Mallorca.



L’excursió era, evidentment, a peu i vàrem poder admirar la bellesa interior de la comarca del Llevant mallorquí, on encara es pot transitar per camins de carro i passar sobre el torrent de Canyamel, que ja comença a dur aigua. També vàrem passar prop d’algun alzinar i poguérem contemplar el paisatge més autenticament mallorquí, el qual ens recorda que el temps passa però les alzines resten aquí, com a testimoni mut de totes les coses que succeeixen damunt aquesta terra, que no és poc!

En arribar a ses Païsses ens esperava Miquel Pastor, professor artanenc, qui ens va fer de guia i ens va fer reviure, com si ho veiéssim amb els nostres ulls, el que va ser la vida al Llevant mallorquí fa 3000 anys.

El poblat talaiòtic va tenir una vida de més de 1000 anys, amb els seus alts i baixos, evidentment, i va acabar la seva existència com a tal durant la dominació romana, en què el que restava de població es va traslladar al que ara és Artà.

La porta d’entrada principal és, sense cap mena de dubte, impressionant, i la murada amb més de tres metres d’amplària de mitjana, també. Aquesta, amb un perímetre de 374 metres, protegia el que era el poblat en si i també el talaiot central i la seva sala hipòstila. Com sempre passa en aquests casos, una casa construïda recentment impedeix fer la volta per l'exterior de tot el conjunt de Ses Païsses, però esperam que això algun dia no molt llunya es pugui esmenar.



En el moment de més esplendor del poblat, aquest va poder arribar a tenir 400 habitants, la qual cosa ens dóna una idea de la seva importància. Els conjunts prehistòrics dels actuals municipis d’Artà, Capdepera i Son Servera ens mostren que aquestes contrades no estaven gens ni mica despoblades; el que no sabem, però, és si formaven un conjunt harmònic o no. Seria interessant esbrinar-ho, talment com és interessant conèixer el nostre passat més llunyà, que sempre ens acaba donant alguna lliçó.



Com no podia ser d’altra manera, tot això va acabar amb una dinar a Artà mateix i després, els més valents, tornaren a peu cap a Capdepera, amb la sensació que se'n duien, com a valor afegit, una lliço difícil d'oblidar.

 Societat Arqueològica Gabellina Destarotada