Excursió de les Cranques Reumàtiques a les cales verges de Manacor
19 de setembre de 2010






 El passat diumenge 20 de setembre, el grup excursionista de Capdepera i Cala Rajada començàrem la temporada d’excursions  amb una senzilla i refrescant excursió per les Cales Verges de Manacor: Cala Bota, Cala Virgili, Cala Pilota, Cala Magraner i Cala Sequer.

   En total varem ser vint-i-tres els excursionistes, els qui poguérem gaudir d’un dia ideal per a caminar i fer un capfico. De fet pràcticament nedàrem a totes les cales de l’itinerari .

   Després d’una voltera amb els cotxe arribàrem (per la carretera de Porto Cristo a Porto Colom) a la desviació  de Cales de Mallorca, i prop del poblat talaiòtic de S’Hospitalet Vell deixàrem els cotxes aparcats. Així varem començar a caminar per un ample camí,que deixàrem a la primera desviació en direcció a la costa.



   Baixàrem un pendent i tot d’una arribàrem a la primera cala del recorregut. Es tracta de  la petita Cala Bota, una platja de còdols en la que ens aturàrem a berenar. Abans de berenar ja n’hi havia que nedaven així que descansam un poc i tornam pel camí paral•lel al torrent d’accés a la cala fins a la primera bifurcació del camí, el mateix  que havien abandonat abans.



A mig camí trobàrem una cova excavada a la roca.



   Després seguírem el camí que voreja la costa , sense gaire desnivell, fins cala Virgili on ens tornàrem a aturar i fer una nedada. Aquí acompanyats per tres companys que comparegueren  en barca (encara hi ha classes!) varem anar a visitar un interessant accident geogràfic: la Cova de ses Dones, a la qual se pot accedir des de la vorera o des de la mar, per un estret passadís.





Dins hi ha una platgeta d’arena en la què ens varem fer la foto de rigor, alhora que petàrem la xerradeta.



De tornada a cala Virgili, i després d’eixugar-nos, travessàrem la platja i pujàrem pel coster d’una petita elevació, per després davallar-ho cap a Cala Pilota.



 Aquesta petita platja reb el nom pel fet que s’hi troben nombroses “pilotes” de posidònia. D’aquesta cala, vorejant la costa per un estret caminoi, arribam a Cala Magraner. La baixada d’uns 50 metres se fa sense gaire problemes per un petit bosc que acaba a la platja. Deixàrem les motxilles a ombra i gairebé tothom ens ficàrem a l’aigua. Aquí restàrem una bona estona observant l’espectacle dels nombrosos escaladors que pujaven per les verticals parets de la vessant nord de la cala. 



Quan erem a punt de partir vérem els company del grup excursionista de Son Servera que feien la mateixa excursió que nosaltres, però en sentit contrari.



Per sortir de Cala Magraner ens varem endinsar en el torrent uns metres i quan les parets perden alçada (just després d’una gran balma) deixàrem el llit del torrent i pujàrem uns metres fins a situar-nos  sobre la paret, just sobre els escaladors. Seguim cap a la costa en direcció a unes edificacions en runes. Després hi havia l’opció d’anar vora la costa o per l’interior tot vorejant la finca d’una gran edificació (prou impactant per cert).



Optam per la segona  via i seguim un camí ample fins la porta de  la finca i allà cap a l’esquerra i després cap a l mar, tot seguint el tancat. En pocs minuts som a Cala  Sequer, una petita platgeta on teníem previst dinar. Això sí, primer havíem de prendre els banys malgrat el temps se desbaratà i se nuvolàs el dia. Al manco no passàrem calor mentre dinàvem (hi ha poques ombres a la cala).



   Mentre ens preparàrem per a dinar un grup que feia activitats d’aventura (se presentaren a la cala amb dues grans zodíacs, equipats de neoprè i un bufet espectacular), ens oferiren menjar. Així a més del que dúiem a les motxilles, gaudírem d’una espectacular picada i unes postres...  tot un luxe en aquell lloc.





Amb la panxa plena, això sí després de l’obligat descans, férem el camí de tornada deixant de banda la costa.




Això suposà que en poc més d’una hora, per camins gairebé sense dificultat ni desnivell,  havíem tornat als cotxes.



  Aquesta interessant i relaxada excursió suposa l’inici d’una nova temporada excursionista. La pròxima sortida serà diumenge dia 24 d’octubre a Pollença, a la Cuculla de Fartàritx.
  
Cranques
reumàtiques