El dia anteriror, diumenge vespre, vaig rebre la cridada al mòbil…

- Tens res per demà dematí?.
- No en principi no.
- Idò ens veiem a les set menys quart a Manacor.
- Caram.. que prest? Va, va hi seré.
 - Fins demà.

Dilluns, 16 d'agost 2010.

   Així de senzill. L’endemà amb cara de somni vaig arribar a Son Parot, seu de Mallorca Balloons,  on l’amic Carlos Toribio ja m’esperava. Anava a tenir la meva primera (confio que no serà la darrera) experiència de vol en globus.
   Els preparatius semblaven un ritual. Carlos ens mostrà el divers material emmagatzemat: cistelles de diverses mides i capacitats, bidons de gas, globus plegats...mentre, estudiava les condicions de vol. Primer llançà un globus i observà com s’enlairava, així obtenia informació  de  la direcció i força del vent, a més d’esbrinar el comportament de les corrents a diverses alçades. Després passarem a una sala on hi ha un mapa on es troben indicats els distints punts disposats per enlairar-se. Decidí que començaríem la travessia des de Sant Llorenç,  a un terreny pel camí de Sa Grua. 



   Esperam la resta del grup que no tardarà en arribar i tots junts partim amb la furgoneta cap a la zona de sortida. Mentre  ens dirigíem al lloc de partida, Carlos no deixà de comentar diversos aspectes del vol, característiques del globus i donar-nos les instruccions bàsiques. Mentre, no deixava d’observar arbres i fassers, que li puguin avisar dels canvis de vent.





   No res és deixa a l’atzar. Si les condicions no  són bones no se vola. Avui tot juga al nostre favor sembla que tindrem una bona eixida. Passades les set  i mitja, desplegàrem el globus i l’omplírem d’aire amb un ventilador,  jo i un altre eren els encarregats de mantenir la “boca del globus oberta, mentre en Carlos i el seu ajudant Raul,  revisaven cablejats, mosquetons, tancaven “finestres” i ho preparaven tot per enlairar-nos. Ja amb el globus ple, engegaren les flames  que havien d’encalentir  l’aire interior. En uns minuts ens donaren l’ordre de pujar. Ho férem tot d’una i  sense adonar-nos començàrem a pujar suaument. Ens comentaren que el fet d’iniciar el vol tan dematí és pel tema del vent, a la matinada sols ser quan menys oratge fa.





Podeu creure que és una experiència única. En aquests moments me venen al cap els comentaris de l’amic Lluís Cerrada (recordeu el seu article   http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&view=article&id=5621:-la-meva-primera-experiencia&catid=18:excursions&Itemid=35 ). Començava la suau i inexorable pujada i el paisatge destapava secrets. Els ulls s’anaren cap a la zona de Llevant a la recerca d’espais coneguts, malgrat trobar-se encara envelats per la manca de llum.




   Didàcticament en Carlos ens comentà aspectes tècnics alçada que assolirem, velocitat, seguiment de l’altímetre, característiques de les diverses teles que formen el globus, etc... Allà  tot era silenci, només romput pel renou de les flamarades.  Poc després d’arribar a l’alçada de vol (entre 300 i  500 metres) cridàrem a la torre de control aeri per indicar posició i ruta.





De tots és conegut que un globus no se pot dirigir, però si pot girar (obrint  i tancant finestres) i jugant amb la velocitat i alçada se poden cercar distintes corrents d’aire i orientar la trajectòria del globus en una direcció o altra.



   Del que poguérem observar només us puc oferir unes imatges ( que evidentment no capten el que veuen els ulls), ja que malgrat ésser un dia nigulat la visibilitat era prou gran. Destacar el propi Pla de Mallorca, els pobles que travessam, les infraestructures (tren carreteres, autovia) i les muntanyes ( les Serres de Llevant, Tramuntana, ...). 



    Mentre,  en Carlos comentava  el que veiem (especialment pels passatgers estrangers), aquest parlar seu dóna confiança, transmet l’impressió que tot es troba sota control. Més de mil hores de vol ja en donen confiança, ja



   Sense adonar-nos divisàrem a divisar el lloc d’aterratge, una finca on ja han segat. Carlos se comunica amb Raul, que feia el recolzament des de carretera, i l’indica la zona on ens havia d’esperar: prop de Vilafranca. Des de dalt vérem la furgoneta dirigir-se al lloc previst i... suaument ens deixà en terra. L’impacte va ser molt suau i en tombar la cistella, tot eren rialles.



   Ja amb els peus a terra, plegarem el globus i recollirem la cistella i els bidons de gas en un dit i fet. I cap a Manacor manca gent. Allà rebérem el nostre diploma que acredita el nostre primer vol i prenguérem un refresc.   



   Pels qui encara no ho han provat (com jo fa dos dies) us recomanaria aquest viatge en globus.  Jo me penedeixo de no haver-lo fet abans. Realment és una d’aquelles experiències inoblidables, tant per la visió del paisatge, les sensacions que s’experimenten i pel tracte que ofereixen els professionals que et duen a volar pels aires de Mallorca. I si teniu la sort de poder gaudir de bones condicions climatològiques (com va ser el nostre cas) us resultarà tot un goig.



   Vaja si ho va pagar aixecar-se d’hora.

Si voleu més informació
http://www.mallorcaballoons.com/