Excursió de dia  23 de setembre a s'Estaca (Valldemossa)

    Dia 23 de setembre iniciàrem la temporada d’excursions del grup Cranques Reumàtiques. Aquesta primera eixida va ser a Valldemossa, a la recerca de l’antic camí de s’Estaca, que és el que empraven els pescadors per dur el peix des del Caló a de s’Estaca a  Valldemossa. 
    L’autobús ens deixà a  la carretera de Valdemossa-Deià i iniciàrem el descens per un camí estret i humit, típic de l’alzinar. Pocs minuts després el camí es bifurca, nosaltres vàreme seguir per avall, però ens desviàrem a la dreta (després tornàrem enrere) per anar al mirador Nou.  Les restes d’aquest mirador, que representava una torreta d’estil aràb, fou el lloc triat per berenar. De tornada al camí continuàrem la baixada fins arribar, aviat, a un altre enllaç, el camí de la Barrera de Marina, que conflueix per la dreta. Nosaltres seguírem cap avall i no tardàrem a arribar a  l’espectacular mirador de s’Erassa, on ens férem la foto de grup. Des d’aquí l’espectacle és excepcional. La vista, magnífica. S’ha de dir que malgrat l’amenaça de pluja, el temps convidava al passeig, ni fred ni calor... i fins aleshores ni una gota. Seguírem la davallada, entre revolt i revolt, fins arribar a la carretera de s’Estaca, un camí de carro asfaltat i formigonat a bocins, que descendeix ràpidament fins al caló. Poc després d’iniciar aquest camí es veu una espectacular panoràmica de Na Foradada. Les fotos preceptives i cap a vall, cap a la mar.  I arribàrem a les casetes de pescadors del caló de s’Estaca, un pintoresc llogaret que antigament servia de refugi dels pescadors i ara (encertadament rehabilitat) s'ha convertit en lloc d’estiueig o de cap de setmana. Els estrets carreres, semblants a petits laberints,  duen a la petita cala, tancada per una illeta que fa de refugi i dóna protecció als escars que s’obren cap a la mar. Aquí dinàrem i descansàrem. El temps semblava   haver decidit que ja era hora de partir i amenaçava pluja. De fet, quan haguérem començat la pujada es posà a ploure. Paraigües i impermeables. I deixàrem caure la pluja que importunava la  nostra caminada. Poc després passàrem per les cases de s’Estaca, famoses perquè les va fer construir l’Arxiduc  Lluis Salvador i perquè fa uns anys foren adquirides per l’actor nord americà Michael Douglas.  Seguírem per aquest camí, ample, que suaument ens dugué fins a la carretera del port de Valldemossa, després de passar per les cases de la Font Figuera i dos forns de calç (un de petit i un altre de més gran, molt a prop l'un de l'altre).  Si miram cap dalt (esquerre) se pot veure el mirador de s’Erassa al capdamunt de la roca que li dóna nom.
    Aquí comparegué el sol, de bell nou, i de camí cap a Valldemossa s'ha dit (devers 4 quilòmetres) per la carretera, des de la qual es poden veure magnífiques vistes del port i de la costa sud-oest, amb la punta del  Cavall de Banyalbufar.
    Pujant la carretera asfaltada, que es fa interminable, un revolt rere l’altre, assolírem a la bifurcació de la carretera cap a Deià i Banyalbufar. Nosaltres agafàrem la recta que, entre platers, ens menà als aparcaments de Valldemossa,  on, puntualment, ens esperava l’autobús per tornar a Capdepera.