Torrent de Mortitx
i Cova de ses Bruixes
Abril de 2010
Diumenge (25 d’abril de 2010) partírem de bon matí (a les 8 hores ) des de la plaça de la Constitució cap a Pollença i Lluc. A l’entrada de la possessió de Mortitx (km 20,8 de la carretera Ma-10), hi deixàrem els cotxes i, després de passar pel botador, començàrem la ruta d’aproximadament 9 quilòmetres.
El camí descendent passa per devora les cases de la possessió i després d’uns revolts i de travessar les vinyes, arribam a una barrera que passam pel botador (hi ha una olivera mil·lenària digna de veure). Aprofitàrem per fer-nos una foto de grup.
Poc després, el camí passa per una torrentera, gira cap a la dreta, i per una mena d’esplanada plena de càrritx arriba a una gran escletxa que marca l’inici del torrent. Aquí ens aturam a berenar. Després de fer un mos, continuam pel torrentó. El camí no és massa definit, però tampoc té pèrdua..., una pedra aquí, un pas allà, bot suara... A poc a poc avançam entre el roquissar, envoltats de les parets que emmarquen el torrent. Així arribam a un punt un xic delicat.
Es tracta de passar unes grans roques, cosa que farem per la dreta, cal posar-hi esment (i els mans) però no és gaire dificultós. Aprofitam per veure el Bec d’Oca, que s’albira al fons. Poc després arribam a un entreforc on es junten dos torrents, el que seguim i el pròpiament dit de Mortitx. Des d’aquí l’únic jaç perd inclinació.
Un poc més endavant arribam a un gorg que hem de superar per la dreta (la roca és llisa però sense massa dificultats) i tirar cap a vall. Així arribam a un punt (prop del Bec d’Oca, una agulla de roca prou significativa) des del qual es veu un camí que surt cap a la dreta del llit, en direcció al Rafal d’Ariany.
Val la pena seguir un poc més i gaudir del gorg situat sota el Bec d’Oca, profund i d’aigües cristal·lines, amb la remor de l’aigua corrent pel salts d’aigua. Aquest gorg es pot passar per l’esquerra, malgrat tractar-se d’un pas aeri –impressiona un poc- té bon punts d’agafada per a mans i peus. Nosaltres ho férem. Passàrem i arribàrem allà on comença el torrent Fondo de Mortitx. Després de tornar torrent amunt, enfilàrem una pujada suau cap al Rafal d’Ariany. El camí voreja una torrentera fins a un collet on se situen les cases, pràcticament en runes (una llàstima que es deixin perdre, serien un bon refugi de muntanya simplement adobant les teulades). Passam el collet i començam la davallada on trobam una font. Passat el pla (fitat) trobam un collet situat a la dreta d’una muntanyeta devora la mar (Musclo de ses Cordes). Aquí comença una forta davallada cap a la caleta d’Ariany. El camí està fitat i a mig camí hi ha la font de la Caleta, situada en un gran bloc aïllat. Gairebé a ran de mar anam a un entrant de roca situat a la dreta de la Caleta. Just a l’extrem podem admirar la Cova de ses Bruixes.
El dia (no ho havíem dit) resultà magnífic i la visió d’aquesta part de la costa de la serra de Tramuntana impressionant. Dissortadament, les fotografies no fan justícia a allò que veuen els nostres ulls. Descansam un poc i partim de tornada cap al pla on pensam dinar. Si la baixada és molt accentuada , la pujada resulta molt agra; això sí, l’agafàrem amb decisió i... plis, plas! En un no res som a dalt.
Ja a l’esplanada, cercam l’ombra d’una gran mata devora els penya-segats. Abans de dinar ens acostam a la mar per a admirar una altra part de la costa. Dinam tranquil·lament i ens passam una botelleta de vi de... Mortitx. Evidentment, no podia ser una altre! Feta la becadeta, continuam.
Tornam a les cases d'es Rafal. Just davant, surt un agosarat camí que s’enfila coster amunt, és el camí d'es Rafal que ens durà de tornada a les cases de Mortitx. Al principi es troba ben fitat (a més amb marques de pintura) i, en alguns trams , empedrat, superant un fort desnivell.
La pujada és feixuga, però la vista i l’itinerari resulten encisadors, val la pena aturar-se de tant en tant per admirar el paisatge (i fer un alè). Quan el camí perd pendent, cal estar alerta.
Hi ha una cruïlla i hem d’agafar cap a la dreta (hi una fletxa dibuixada, abans hi havia un cartell) ja que si no seguiríem la direcció d’Ariany. Farem una curta però forta pujada que ens durà a una zona planera. La zona és càrstica i dóna una sensació de caos, és fàcil perdre's. Això sí, amb un poc d’atenció es poden seguir les fites i marques. Ni pujam ni baixam ostensiblement, però la ruta es fa una mica fastigosa. Ara anam en direcció sud-oest per arribar a un coll que pega a un olivar abandonat.
Seguim cap a un segon coll (amb una repoblació de pins) i a dalt trobam un camí ample que hem de seguir cap a l’esquerra. Així, prest arribam al tancat de les zones conreades (avui tot vinya). Travessam per un botador i enfilam cap a les cases de Mortitx, que es veuen a dalt. Aquí enfilam el final de la ruta circular que ens havíem proposat.
De tornada a Capdepera, ens aturàrem a Pollença a brufar per un dia tan bo (alguns recordàvem la derrera eixida a Mortitx -dia en què caigué el segon diluvi universal- i per l'aniversari de Manuel, un dels més veterans excursionistes del grup.
Cranques Reumàtiques
Grup Excursionista de Capdepera i Cala Rajada
