A Capdepera i amb els amics que tinc pot ocórrer de tot. Un simple comentari sobre quina cosa m’agradaria fer que, amb seixanta anys, encara fos per a mi una experiència desconeguda, i el miracle es va produir: el meu primer viatge en globus.
En Jordi Aracil, comandant del globus i de l’empresa cala-rajadera Illes Balears Ballooning, i en Julio Alou, ajudant i suport terrestre, ens citen a una parella de Calvià i a mi el dimecres passat a Porto Cristo, a les 17: 30 de l’horabaixa. 
Prèviament a l’ascensió, s’asseguren de la direcció i força del vent amb un petit globus amollat que ens indica una direcció entre Manacor i Sant Llorenç. Comencen els preparatius: omplir d’aire el globus amb un potent ventilador i col·locar les bombones de gas per donar aire calent i mantenir l’altura desitjada.
Pujam a la cistella de manera un tant precipitada, perquè el globus estava ja desitjant partir, bufant com un cavall de carreres. L’ascensió va ser solemne, mentres ens allunyem de Porto Cristo, deixant el mar per darrere.
En Jordi ens va explicar que, segons l’altura, la força del vent canviava. I, efectivament, a 500 metres d’altura avançàvem a 20 Km/hora i més avall no passaven de 15 km/hora. El més curiós va ser que, amb una o altra velocitat, la sensació era la mateixa: el vent ens portava amb la mateixa amabilitat i serenitat. L’espectacle va ser únic: sa Punta de n’Amer, Cala Millor, la Costa dels Pins, les muntanyes d’Artà..., tot s’anava esvaint a l’horitzó i les terres de Manacor, Son Carrió i St. Llorenç anaven passant sota els nostre aparell. Julio, des de terra, ens seguia i es comunicava amb Jordi. Tot estava controlat i podíem dedicar-nos a filmar les nombroses i diferents possessions i els animals, una mica espantats per la nostra presència, i també brindar amb cava la nostra primera travessia amb globus.
Tot això és cert, com també que l’aterratge va tenir una mica d’aventura, perquè arribàvem a una zona boscosa, seguida d’una vall de segures alteracions tèrmiques. En Jordi ens demanà que recollíssim els aparells de gravació mentres ell recollia les copes i la botella de cava. Ens aferràrem bé a la cistella i vàrem esperar el moment del contacte amb el terra. Anàvem en vertical i acabàrem en horitzontal, després del primer contacte i d’uns tres metres d’arrossegament de la cistella, però sense cap problema ni cop algun.
Interessant experiència si encara no s’ha viscudt i que possiblement tornaria a fer si es pogués sobrevolar el nostre racó gabellí i cala-rajader.
En el vídeo podeu veure una altra prespectiva de Mallorca:
