Una ruta alternativa
en el parc de Llevant
Diumenge dia 14 de març, a les 8,30 ens concentràrem a la plaça de la Constitució per a fer l’excursió programada Cúber i torrent d’Almadrà. Els caminaires decidirem per una altra opció, diguent-ne més d’aventura... la volta a Sa Talaia Moreia. Per a fer aquesta sortida era precís guia, ja que es tracta d’un itinerari pel parc de Llevant no senyalitzat. No sabem si va ser el magnífic dia, ideal per a caminar ja que no va ver ni fred ni calor, o l’espectacularitat de la ruta, però gaudirem de debò.
La ruta surt de l’urbanització de Betlem cap a Es Caló. Després d’aquest encalentiment, ens aturaren a la barraca d’En Metxo. Allà berenaren. De la mateixa barraca surt un tirany ( que més endavant es perd) que puja en direcció est cap a una mena d’esperó rocallós marcat per una bretxa ben visible, que hem de travessar.
Ho fem i aprofitam per recuperar l’alè a mitja pujada. Continuam la pujada coster amunt fins arribar a la cornisa prop de sa Tudosseta, on hi ha una zona de repoblació forestal que hem de voltar, arribant al punt que s’anomena Cap de sa carretera (és el punt on acaba el camí dels Presos).
Arribats a aquest punt s’hi veu tot el parc de Llevant, fins el puig de Cala Moltó (Es Telègraf), el puig de s’Àguila i Es cap des Freu..
En aquest punt ens dividirem. Uns enfilàrem cap a la torre de la Talaia Moreia, que assolirem en poc més de mitja hora per un caminoi fitat i ben senyalitzat. L’altre grup baixà cap el pla de ses Bitles. Des de la torre abaixaren per un sender esquerp, però fitat, cap el coll situat sobre la font de sa Vaca. Allà ens trobaren i iniciaren un fort descens cap ala mar. Mirant a la mar tenim a l’esquerra els contraforts de la talaia (per on hem baixat) i a la dreta el puig de sa Vaca. Després de aturar-nos un moment a la font (només rajava un fil d’aigua) iniciaren la baixada sense camí, seguint de vegades un torrentó, fins que trobam un fita que ens indicà el desviament per iniciar la volta de la talaia vora la mar.
Aquí s’ha d’anar alerta a perdre el viarany. Hi trobàrem algunes fites i marques amb pintura fluorescent (poques).
La vista és impressionant. Cap a l’est hi ha els penya-segats, entre els que destaca el Cingle de n’Àlitx i la punta del Còdol Negre, a més de la torre i el faralló d’Albarca. Veritablement tot un espectacle. La volta en direcció nord és una successió de collets, delimitats pels cingles de la pròpia talaia i la mar. Prop de Cala Fosca ens aturam a dinar, sobre un esperó rocallós.
No estam gaire temps (fa fresca) i seguim la ruta de cada vegada més evident fins a una zona més o manco plana des de la qual veien el nostre objectiu, el Coll des Vent, que assolim sense gaire dificultats. Arribats al coll fem una aturada gairebé obligada. Fa un solet i hi ha una vista que paga una bona aturada.
Des d’aquest punt s’hi veu l’itinerari de tornada a Betlem. Tot d’una ens tiram cap a baix per un torrentó que va a parar a Es Caló. Anam poc a poc, per la banda dreta del torrent, de fet no és massa difícil. Després d’un estret, gairebé a baix, sortim del llit del torrent i ens escoram cap a la dreta, trobant tot d’una un caminoi fitat que fàcilment ens du a cala na Picarandau.
D’aquí arribam a Es Caló i pel camí de tornada cap els cotxes, passant primer pel bar-restaurant de l’urbanització a beure una guanyada cervesseta (gairebé tot coincidírem, hi havia molta set!).
En definitiva, una excursió prou interessant. Sense adonar-nos han passat gairebé 9 hores, des de que començàrem a caminar des d’aquest mateix lloc, (unes hores 7 hores i mitja efectives de caminar). Això sí, al nostre ritme xino-xano.
Grup Excursionista de Capdepera i Cala Rajada
Cranques reumàtiques
