Les previsions meteorològiques de vegades no fallen.. Vaja que l’home del temps l’encerta! I aquest diumenge dia 13 de setembre va ser un ple. El dia va despertar plujós, ventós i fred. Però així i tot, amb algunes absències  (ben comprensibles, per cert) varen marxar deu caminaires cap a Alcúdia, per a pujar  a la talaia de la Victòria.  L’arribada a l’ermita de la Victòria ens deparà la primera sorpresa... no plovia! Així que, animats, començaren l’aspra pujada inicial. Entre rialla i rialla, el comentari general era que en començar a ploure veure el temps que trigarien en tornar als cotxes.  Pocs minuts després de sortir arribaren a un desviament del camí cap  a la dreta, que indica el desviament cap el Penyal del Mig Dia o  Serrat dels Moros.



   El caminoi és molt aeri i tot d’una  puja un poc per després  de forma més o manco sostinguda vorejar  un gran penya-segats .  La mar de la badia de Pollença ( i la vessant sud de Formentor) se mostra esplèndida, i aprofitant la redossa d’aquesta vessant ens aturar a berenar. Un moment donat arribam a  una mena d’entrada (excavada en roca) per albirar el Cap de Pinar.





   Fa una ventada i s’agraeix la cadena de ferro que hi trobam en aquest pas,  que ens du a una sèrie de construccions  de pedra. Un poc més amunt es troba el cim amb un canó. Tornam pel mateix caminoi fins el camí central del que ens havíem desviat. Malgrat veiem la Serra,  i aquesta zona de Mallorca, molt i molt ennigulat, curiosament  no ens plou. Així que continuant cap a munt. El camí se suavitza i arribam a un ample coll, davant del qual  trobam el darrer empit. Animats i temorosos de la pluja , en un tres i no res superam  el desnivell i poc després arribam  un creuer de camins (senyalitzat) que indica la pujada al cim i el camí al coll baix.





   Pujam i ens feim la foto de grup.  Gairebé no aturam, cauen gotetes i el vent resulta molest. Així que cap a baix falta gent. La tornada resulta ràpida i agradable. En poc temps tornam a ser als cotxes i dinam a redossa de la pròpia ermita. En acabar partim a fer un cafè a Alcúdia, al qual arribam amb cert retràs per l’incident de les “pepes”, per després tornar a Capdepera.

Cranques reumàtiques
Grup excuirsionista de Capdepera i Cala Rajada

Nota: excursió no gaire llarga, però amb vistes molt espectaculars, molt be senyalitzada amb pel Consell amb panells explicatius i indicadors amb temps aproximats de cada sector.