Dia 22 de febrer,  les  Cranques Reumàtiques realitzàrem una d’aquelles excursions que recordarem molt de temps  (i en positiu!). A les 9 partírem els 15 caminares amb una idea més o manco clara del que  volíem fer: pujar al Puig des Galileu i arribar a la Font des Noguer passant per la font des Prat.  Així que, cotxades fetes, cap a Lluc falta gent.
    En el pàrquing de Lluc, ens deixen els conductors (que havien de dur els cotxes a la Font des Noguer) i començam a pujar per un camí  ascendent enmig de l’alzinar, senyalitzat com a GR 221. Poc abans d’arribar a la carretera Lluc-Sóller, trobam els conductors que ens indiquen que la carretera es troba tallada i no poden dur els cotxes al final de l’excursió. Decidim canviar d’itinerari: haurem de tornar pel mateix camí. Enfilam el camí de ses voltes des Galileu (just després de berenar), una veritable joia de l’arquitectura muntanyenca  de la Serra, fa pocs anys restaurat pel Consell de Mallorca. La pujada és aspra però curta i, amb relativament poc temps, arribam un planiol. 





  Les vistes sobre la vall d’Albarca i Lluc, el bosc de Son Macip i els puigs Tomir i Roig, són impressionants. Al pla trobam senyalitzades les cases de neu des Galileu, les visitam i tornam al camí pel qual, aprofitant un pla llargarut sota el coster nord de la mola de Son Macip (caminant cap al Llevant) arribam al coll des Galileu . Aquí ens desviam del camí (també cap a Llevant) per assolir el cim, seguint un fàcil caminoi i grimpant un poc prop del cim (1.181 m). A dalt fa una ventada impressionat. Ens feim les fotos de grup i tornam al coll, ben aviat. 





   Des del coll seguim el GR221 fins al coll des Telègraf. Poc abans d’arribar ens aturam a dinar a la redossa. Aquí, quatre dels caminaires decideixen desfer el camí fins als cotxes. Els altres volem provar sort i fer una part de la volta a la Serra dels Teixos. Dit i fet, un poc a l’aventura passam el coll del Telègraf (hi ha una successió de pals que devien fer la línia telegràfica – o elèctrica-), on podem admirar un altre pou de neu, el de sa Mola.



   Des d’aquí, i sense veure un camí clar (alguna fita, els pals i la intuició), començam a baixar per un comellar més o manco evident, amb tendència a l’esquerra, sota la vessant nord de la Serra dels Teixos. Enfilam cap avall cercant fites , les poques que trobaren així mateix ens serviren d'orientació, i malgrat tot no podem dir que anàssim per un camí ben definit. Arribats a un petit pla, la gran massa del Puig Major se'ns fa visible, això sí, ben emboirat. 



  D'aquí baixam per un comellar sota els cingles dels Teixos (sempre per la part esquerra), la pendent es fa més forta i al fons podem veure un espès alzinar i l’embotelladora, vora la carretera. L'objectiu ara és clar i l'itinerari evident, cap avall. Des d'un promontori podem observar unes magnífiques vistes. A la dreta veiem els cingles de la serra de Son Nebot. La baixada és clara, però, ja ho hem dit, amb una forta pendent que en fa relliscar més d’un. 







   En arribar a la carretera, tenim un cop de sort. Ens trobam un cotxe que fa mitja volta a la carretera tallada (la vista del despreniment resulta impressionant) i el convencem per acompanyar els conductors als cotxes.  Així ens estalviam cinc quilòmetres de carretera, això sí, sense cotxes circulant. No en tornam a veure cap altre en tot aquest tram!



   Després d’un cafè (o xocolata) al coll de sa Batalla, tornam cap a Capdepera. Un eixida ben divertida i prop de sis hores de caminada efectiva.

Cranques reumàtiques