De bon matí, a les set ja berenàvem i a les set i mitja ens trobàvem a la recepció preparats per partir. Començarem amb una pujada inicial, per després iniciar la baixada cap a la cala de Llucalari pel fons del barranc de Llucalari.

La cala és d’una gran bellesa, aprofitàrem per a fer un parell de fotografies amb els penya-segats de fons.





La sortida de Llucalari es fa per un bell camí que travessa una zona geològicament interessant i un espès i humit bosc.





A dalt la ruta se suavitza i s’endinsa cap a l’interior per camins rurals, travessant finques delimitades per impressionants parets seques, arribant a la carretera de Llucalari fins el barranc de Torre Vella que enllaça amb el camí de Sant Llorenç.





Un tram còmode pel camí de l'hort de Cala en Porter, que puja a la zona de Turrubenc i després baixa pel còmode cami que arriba a l'ample i llarg barranc de Cala en Porter.





El camí passa per un arbre impressionant (pacaners monumentals, el que es troba vora el camí té una alçada de 18 metres i una copa de 25 metres, al torrent qulque pacaner arriba als 20 metres d'alçada) i poc després d’un desviament per obres, pujàrem per unes escales fins una era (curiosament enrajolada) i una bell tram de coves vermelloses des d’on se  pot admirar l’amplitud del barranc i la seva explotació agrícola al resguard de les parets del barranc. De baixada passàrem per una fonteta i el camí, ara planer i fàcil ens du a Cala en Porter.


 

Sense arribar a la platja, vora el torrent ens aturàrem a descansar uns minuts i pujàrem per un tram de carretera amb molta pendent fins la urbanització. Des de dalt les vistes de la cala són espectaculars.
 

Acabada la urbanització un còmode camí gairebé planer ens du a una tanca, després de travessar el barranc de Sant Domingo. Allà ens desviem cap a la dreta per arribar a un promontori sobre una de les dues cales de Cales Coves. El castellot (restes d'una fortalessa) és bon mirador amb vistes espectaculars. 
 

Tornàrem al camí i travessant la tanca iniciàrem una baixada fins a Cales Coves (amb seny ja que tenia molta pendent i relliscava molt). Allà un guia feia una explicació a uns americans i en acabar ens la va repetir en català a nosaltres, cosa que agrairem. Mentre uns escaladors equipaven una via d’escalada en un paret propera.





De bell nou en el camí passàrem per una zona ombrívola amb impressionants mates i ullastres. Després d’una breu pujada el camí se suavitza i travessa una zona més humanitzada fins arribar al barranc de ses Penyes que acaba en cala Canutell amb un sorprenent bosc d’oms. Un lloc preciós, màgic.
 

Seguint la caminada pwe un tram de carretera i es desvia per camins rurals, prou còmodes, profitàrem per a fer una mica de via. El paisatge típic del camp menorquí. A bon ritme arribàrem a una zona de garriga que ens dugué a la urbanització de Binisafúller. A una taula de fusta d’un parc infantil ens aturàrem a dinar compartint els queviures,  Dinar i descansar.

A partir d’aquí el camí passa a ser una ruta urbana, recorre una urbanització del migjorn menorquí rere l’altra. El viarany costaner uneix els poblats de Binibèquer, Biniancolla i Son Ganxo.





A Binibèquer Vell ens aturàrem a fer un cafetó.
 

El tram està urbanitzat, però recorre moltes petites cales com Binidalí, Binibèquer Nou, Biniparratx i caló Blanc.


 

Arribats a Punta Prima pujàrem a la torre de Son Ganxo, que fa de mirador de la zona, amb l’illa de l’Aire i el seu far com protagonista.
 

Aquí acabàrem la nostra caminada. Un autobús vingué a recollir-nos per dur-nos al port de Ciutadella i tornar a casa. ,Amb ganes de tornar i completar la volta a l’illa pel seu Camí de Cavalls, però això serà una altra “aventura”.



El vaixell partí puntual i arribà sense problemes a Alcúdica on ens esperava l'autobús d'Ultracar que ens dugué a casa.





La ruta del darrer dia:



Paco Galian