Dies 1, 2 i 3 de novembre un grup de 8 caminaires vam recórrer el tram sud del conegut Camí de Cavalls. Fa anys que fèiem de Capdepera a Lluch i enguany decidírem canviar l’objectiu i triaren el Camí de Cavalls de Menorca, amb l’idea de fer un tram enguany i la resta l’any vinent. El Camí de Cavalls és el GR 223, perfectament senyalitzat amb notable informació (hi ha un mapa interactiu que indica perfectament la ruta i l’itinerari, organitzat per etapes).
D’aquest sender se té constància des de 1330 quan Jaume II manà que un “cavall armat” vigilés la costa. Durant les dominacions francesa i anglesa del segle XVIII va mantenir el seu valor estratègic. Posteriorment va mantenir la servitud de pas als llocs de la costa. Amb el temps se tallà el pas en diversos indrets fins que la Coordinadora en Defensa del Camí de Cavalls, devers l’any 1996 reivindicà el seu ús públic i l’any 2000 s’obrí com a una ruta GR 223, amb 185 quilòmetres de ruta i 20 etapes. 
Dia 1 de novembre, vam iniciar la caminada però el dia anterior degut a la situació meteorològica (molt inestable) ens vam reunir en comitè d’emergència per decidir què fer. Una part del grup decidí sortir i altre va fer una passa enrere. Pels que decidírem partir vam preparar un pla B en cas que es confirmessin les pluges previstes, amb un vehicle a la nostra disposició. Afortunadament no el vam necessitar, de fet no ens vam banyar gens ni mica.
Així, de bon matí (devers les 6 hores) l’autobús ens recollí a Cala Rajada, Capdepera i Artà per dur-nos al port d’Alcúdia per agafar el vaixell cap a Ciutadella. En el bus, gentilesa d’Ultracar, ens trobaren amb Pau (conductor que havia participar en una caminada a Lluc) que acabava d’arribar de València, vivint la tragèdia de la DANA en primera persona.
Puntualment vam arribar al moll, vam embarcar i arribar a Ciutadella. El vaixell es mogué una mica i així com ens apropàvem a Ciutadella poguérem comprovar que la tempesta afectava més a Mallorca mentre nosaltres gaudíem de bon temps.
Arribats al port de Ciutadella, deixàrem les bosses amb la roba de recanvi per a dur a Cala Galdana (final d’etapa). Tot d’una enganxàrem la ruta vora la sortida del port, un tram pavimentat vorera de mar. Un camí planer i còmode que recorre una zona urbanitzada fins la platja de Sa Caleta.
Travessàrem la platja i seguírem vorera la mar (zona rocallosa planera) passant pel mirador de Sa Paret. El camí, un xic incòmode, ens dugué a Cala Santandria, una bella platja amb una urbanització extensa que vam haver de travessar seguint les senyals (ratxa vermella i blanca). Ens despistaren i arribàrem a la carretera cap a Cala Blanca on tornàrem a enganxar amb el Camí de Cavalls.
Després de la urbanització de Cala Blanca seguírem un tram planer i pedregós, passant per algunes tanques. Voregen la mar i passàrem prop algunes cales com Cala Bastó, Cala Aixada, Cala del Sac de Blat, etc. alternant amb puntes que s’endinsen cap a la mar oferint belles imatges, amb Mallorca al fons.
Arribats al cap d’Artrutx (passant pel llarg passeig marítim de la urbanització) començaren a caure unes quantes gotes, semblava que havia de ploure, així que decidírem aturar a dinar sota un porxo. Dinàrem i descansàrem. En tornar a iniciar la ruta, ben preparats per combatre la pluja, el temps millorà i ens haguérem de llevar roba. En el Cap d’Artrutx destaca el far construït al segle XIX i restaurat posteriorment.
Aviat arribàrem a la urbanització de Cala en Bosc, totalment tancada (com les altres que passàrem), travessàrem el pont que salva un braç d’aigua que forma la marina. El llarg camí torna a seguir ben a ran de mar, per la costa rocallosa i retallda, vorejant algunes cales com les platges de Son Xoriguer, Cala Parejals, Cala de Son Vell… fins arribar l’arenal de Son Saura. Pel camí poguérem veure alguns elements patrimonials com búnquers i varadors. 
La platja de Son Saura té un curiós canal d’aigua que salvem per un pontet que ens dugué a una passarel·la de fusta, que continuà per una zona de garriga, passant per Cala Talaier.
El següent punt rellevant era Cala en Turqueta, una preciosa cala protegida per penya-segats. En unes taules de fusta ens aturàrem a beure i fer un mos.
Des de Cala en Turqueta el camí discorre pel bosc. El camí recorre un tram ben bonic que envolten la zona de Cala Macarelleta i Cala Macarella, dues cales precioses enmig de penya-segats. Passàrem alguns trams realment bells.
Una llarga escala de fusta salva el desnivell de Cala Macarella a dalt del cingle. Després el terreny és planer i ample fins la baixada a Cala Galdana. El camí segueix enmig del pinar una mica allunyat de la costa. Descartaren fer un desviament cap a un mirador senyalitzat (mirador d’en Sil) perquè es feia tard i teníem ganes d’arribar.
Ja fosquejant, acabàrem l’etapa en uns apartaments ben còmodes. Ens distribuirem els apartaments i quedàrem per sopar tots plegats més tard. Durant el temps de descans un parell anàrem a fer un capfico a la platja de Cala Galdana, aprofitant que feia un temps molt agradós.
Ja sopats anàrem a fer un volt i prendre qualque refresc abans d’anar a dormir, de tornada vam veure els primers llamps a la llunyania. Durant la nit va ploure de valent, amb una tempesta de trons o llamps.
