Diumenge, dia 17 de desembre, els caminaires de Camina, Caminaràs i  Cranques Reumàtiques van decidir anar d’excursió al Penyal de Migdia, a Sóller. La presencia gabellina va ser nul·la ja que organitzaven la segona caminada popular de l’Esperança.

El Penyal de Migdia és el segon cim més alt de la Serra de Tramuntana amb 1398 metres, després del Massanella.


El Penyal de Migdia. 

L’excursió comença vora la carrera de Sóller a Lluc, prop del  túnel de Monaber (quilòmetre 37,8). Deixats els cotxes el grup s’endinsà per l’alzinar en direcció a la coma de n’Arbona, formada entre el penyal de Migdia i la zona d’escalada de Sa Regana.

A mig camí de la coma de n’Arbona hi hagué l’aturada per berenar, aprofitant la redossa de la primera casa de neu.

Acabat el berenar continuaren la pujada cap el coll. Una vegada arribats al coll i després de caminar una vintena de metres per l’asfalt  de la carretera que puja a Puig Major (tot recordant que és zona militar), varen girar cap a l’esquerra seguint unes fites (direcció NW).  Aquest tram té un fort desnivell i la pujada és prou agra. Això sí, s’ho agafaren amb calma, ja que a més de la pendent del terreny s’afegí la dificultat de la poca visibilitat provocada per una espessa boira. Aproximadament després d’una mitja hora de forta pujada arribaren al cim del Penyal de mig dia.

Dissortadament no van poder gaudir de les espectaculars vistes des d’aquest privilegiat mirador, que és el cim del Penyal. La insistent boira els va acompanyar tot el dia, excepte en curts moments.

En el cim, i donada la poca visibilitat, va sorgir el dubte de baixar pel mateix itinerari que la pujada o fer la baixada per la cara nord del Penyal de Migdia. Al final es decidí baixar per la cara nord. Anant molt alerta i seguint les fites anaren baixant poc a poc, com es sol dir “Amb seny de  bístia vella”.

 Aprofitaren per aturar a dinar en un petit replà amb redossa.

Ja dinats seguiren la baixada fins l’acabament de la rosseguera. Després de travessar un pinar arribaren al Camí dels Cingles, vora el coll dels cards Colers. Seguint el ample camí arribaren a la carretera, a uns 300  metres d’on havien deixat els cotxes unes hores abans en aquest dia ventós, fred i  amb poca visibilitat.