Excursió a Sa Gubia i el Pas de Sa Fesa
Es tracta d’una ruta senzilla, d’aquelles que solem qualificar de fàcil, però que sorprenen. I als dotze caminaires de Cranques Reumàtiques, que el passat diumenge (11 de gener de 2009) ens vàrem decidir a partir, malgrat les males perspectives atmosfèriques, ens va acabar per sorprendre. Però anem a pams.
La sortida d’aquesta excursió pot fer-se des del pàrquing vora Can Penasso o vora la carretera prop de les cases de s’Alqueria d’Avall, una possessió de la qual es té referència des del segle XVII i que ara pertany a la esposa de l’expresident Gabriel Cañellas. Així que començam a caminar pel camí de carro que surt per la part esquerra de les cases, camí que no abandonarem fins ben amunt, prop de Sa Gubia. Admiram les cases i l’espectacular clastra, i el mateix senyor Cañellas molt, amablement, ens recorda que el camí és particular, però que permeten el pas als excursionistes, i parlam del temps i de la gentada que ens precedeix. Sembla que plourà.
Camina, caminaràs, enfilam una pujada suau però contínua enmig de l’olivar i així com pujam començam a tenir unes impressionats vistes de la Serra, el Penyal d’Honor i Bunyola. Els puigs de Son Poc i de Son Nassi es mostren imponents, però els anam superant tant com pujam, fins arribar a un coll on trobam una pedra que indica el refugi de Leandro Ximelis. Aquí ens desviam cap a l’esquerra per un caminoi que, en pocs minuts, ens condueix al cim de sa Gubia o puig de s’Alqueria (609 metres).
Allà hi ha un refugi i un magnífic mirador (construït el 1959 pel Foment de Turisme). També hi trobaren un nombrós grup de caminaires dirigits per l’amic Gaspar Valero, que saludam profusament, entre els quals n'hi ha un parell que resideixen a sa Font de Sa Cala. Després de les fotos de rigor i d'admirar el paisatge, baixam fins al coll i recobram el camí que havíem deixat.
Seguim fins arribar a les Cases de Muntanya (uns 20-30 minuts; dinam en el seu pati i descansam. Mentre dinam ens compareixen uns ases.
Tornam pel mateix camí fins arribar al Pla des Porxo del Pouet. Aquí surt un camí cap al nord que, passant per uns conreus (alerta, seguiu les fites), s'arriba a s’Estret amb magnífiques vistes sobre Biniforani. Quan el camí comença a baixar, torçant a l’esquerra veurem una llarga i estreta fenedura en el penyal, és el Pas de sa Fesa. Baixam amb bones i passam per un botador, no presenta cap dificultat.
Al final del pas, arribam al bosc de Biniforani, un dens alzinar que baixam per un caminoi fitat , en direcció nord. Malgrat la inclinació del terreny, no presenta cap problema i ens permet baixar amb rapidesa. En acabar el bosc travessam uns conreus fins arribar a un camí de carro que, primer de terra i després asfaltat, passa pels horts de Biniforani.
Seguim la carretera de baixada (passant per un magnífic safareig omplert per una font) vora el torrent, on l’aigua corre acompanyant-nos amb un el seu so agradable. En poc temps arribam a la carretera de Sóller, prop d’on haviíem deixat els cotxes: vora les Cases de s’Alqueria d’Avall. I nosaltres acabam sorpresos per la bellesa de l’excursió, l’agradable caminada i perquè, contra tot pronòstic, no ens hem banyat. Ningú s’ho pensava.
La propera sortida serà el proper dia 22 de febrer de 2009, amb pujada per les Voltes del Puig des Galileu fins a Cúber, passant per la Font des Prat, a Escorca.
La sortida d’aquesta excursió pot fer-se des del pàrquing vora Can Penasso o vora la carretera prop de les cases de s’Alqueria d’Avall, una possessió de la qual es té referència des del segle XVII i que ara pertany a la esposa de l’expresident Gabriel Cañellas. Així que començam a caminar pel camí de carro que surt per la part esquerra de les cases, camí que no abandonarem fins ben amunt, prop de Sa Gubia. Admiram les cases i l’espectacular clastra, i el mateix senyor Cañellas molt, amablement, ens recorda que el camí és particular, però que permeten el pas als excursionistes, i parlam del temps i de la gentada que ens precedeix. Sembla que plourà.
Camina, caminaràs, enfilam una pujada suau però contínua enmig de l’olivar i així com pujam començam a tenir unes impressionats vistes de la Serra, el Penyal d’Honor i Bunyola. Els puigs de Son Poc i de Son Nassi es mostren imponents, però els anam superant tant com pujam, fins arribar a un coll on trobam una pedra que indica el refugi de Leandro Ximelis. Aquí ens desviam cap a l’esquerra per un caminoi que, en pocs minuts, ens condueix al cim de sa Gubia o puig de s’Alqueria (609 metres).
Allà hi ha un refugi i un magnífic mirador (construït el 1959 pel Foment de Turisme). També hi trobaren un nombrós grup de caminaires dirigits per l’amic Gaspar Valero, que saludam profusament, entre els quals n'hi ha un parell que resideixen a sa Font de Sa Cala. Després de les fotos de rigor i d'admirar el paisatge, baixam fins al coll i recobram el camí que havíem deixat.
Seguim fins arribar a les Cases de Muntanya (uns 20-30 minuts; dinam en el seu pati i descansam. Mentre dinam ens compareixen uns ases.
Tornam pel mateix camí fins arribar al Pla des Porxo del Pouet. Aquí surt un camí cap al nord que, passant per uns conreus (alerta, seguiu les fites), s'arriba a s’Estret amb magnífiques vistes sobre Biniforani. Quan el camí comença a baixar, torçant a l’esquerra veurem una llarga i estreta fenedura en el penyal, és el Pas de sa Fesa. Baixam amb bones i passam per un botador, no presenta cap dificultat.
Al final del pas, arribam al bosc de Biniforani, un dens alzinar que baixam per un caminoi fitat , en direcció nord. Malgrat la inclinació del terreny, no presenta cap problema i ens permet baixar amb rapidesa. En acabar el bosc travessam uns conreus fins arribar a un camí de carro que, primer de terra i després asfaltat, passa pels horts de Biniforani.
Seguim la carretera de baixada (passant per un magnífic safareig omplert per una font) vora el torrent, on l’aigua corre acompanyant-nos amb un el seu so agradable. En poc temps arribam a la carretera de Sóller, prop d’on haviíem deixat els cotxes: vora les Cases de s’Alqueria d’Avall. I nosaltres acabam sorpresos per la bellesa de l’excursió, l’agradable caminada i perquè, contra tot pronòstic, no ens hem banyat. Ningú s’ho pensava.
La propera sortida serà el proper dia 22 de febrer de 2009, amb pujada per les Voltes del Puig des Galileu fins a Cúber, passant per la Font des Prat, a Escorca.
