Sa Fita des Ram és una d’aquestes excursions clàssiques de la Serra, que es troba fora dels circuits de les grans ascensions, de fet es tracta d’un muntanya d’alçada discreta,  però que esdevé una pujada molt interessant.
   Interessant pel paisatge que l’envolta, magnífiques vistes de la vall on s’ubica Esporles (el poble des d’on partim), de la Serra de Tramuntana i del Pla de Mallorca. I interessant pel frondós bosc d’alzines per on discorre el camí.
   Com sempre partírem de Capdepera poc després de les 9 i enfilàrem cap a Ciutat i Esporles, allà en arribar a l’església giram a l’esquerra (a la dreta és impossible, hi és el torrent) i enfilam el camí asfaltat que ens condueix cap a la finca de Son Ferrà. Just devora de les cases hi ha un portell i deixam els cotxes a un costat de la carretera.



   El camí està més o manco senyalitzat (uns indicadors que indiquen ermita), però és evident fins arribar a l’ermita de Maristel•la. Això sí s’enfila cap a munt amb una notable pendent, el primer tram del camí fa uns revolts pronunciats  i es troba cimentat.  Quan agafam certa alçada trobam un avenc, prop hi ha el desviament per anar a veure el monument del Sagrat Cor, val la pena visitar-lo ja que és un excel•lent mirador.



   De tornada al camí seguim, ja amb manco pendent, fins arribar a l’ermita de Maristel•la.  L’ermita està tancada però hi trobam  una font per agafar aigua. Seguim una estona pels per una petita planura i arribam a l’alzinar.



  Aquí hem d’anar alerta i seguir les fites que ens duen cap al cim, hi ha tot un seguit de caminois que ens poden distraure. Així i tot el camí es visible. Passam per l’ermita vella (una construcció senzilla en ple procés de restauració) i seguim el camí. Poc després trobam un gran, i interessant, aljub. El camí segueix entre alzines fins arribar a una gran paret seca. La travessam i cap a la esquerra surt un caminoi poc definit, però seguint les fites i alguns punts vermells, s’arriba al vèrtex geodèsic que indica el punt més alt de la Fita des Ram.



   Aquest darrer tram és una pujada constant enmig d’un espés alzinar. Al cim dinam i aprofitam per voltar. Cap a l’est se  pot observar la part central de la Serra amb el cim nevats, cap al sud podem gaudir de panoràmiques sobre la badia de Palma i a l’oest el puig des Galatzó. De baixada ens desviem per veure Sa cova dets Ermassets ( nosaltres no duien llanternes i només dos valents s’endinsaren amb els llums dels mòbils) , un interessant avenc amb una font a l’entrada. Tornam pel mateix camí fins poc després de passar l’aljub, on agafarem un caminoi fitat que es desvia cap a la dreta, el seguim fins arribar a un portell. Aquí seguim el camí i ens equivocam, després de caminar una estona ens adonam que tornam a pujar cap a sa Fita per un altre camí. Ja al portell ho tenim més clar: sense travessar el portell hem de seguir la paret cap a la dreta i el camí comença a baixar fent una sèrie de revolts enmig de l’alzinar. El camí es visible i està fitat, baixa una coma i gira cap a l’esquerra sota una paret rocallosa (hi ha indicis de despreniments recents) fins arribar a unes marjades d’oliveres. Seguim cap a l’esquerra, passam un portell i mentre baixam seguim el sender que ens durà al camí d’inici just darrera de les cases de Son Ferrà. Per acabar un cafetet (o xocolata) a la plaça d’Esporles i cotxada cap a Capdepera.



La durada de la nostra volta ha estat unes cinc hores, unes quatre efectives de caminar.