Els dies 15 i 16 d’abril, a Petra hi va haver la VI Arreplegada excursionista, organitzada per la Federació de Muntanyisme de les Illes Balears i altres entitats. Dos gabellins, Esperança Riera i Joan Cabalgante formaren part del grup excursionista que es formà per a la visita cultural. L’acte tot hi comptar amb bastants de caminants no va tenir del tot el quòrum desitjat, perquè el GEM va realitzar un acte semblant el mateix dia a Lluc.

Primerament, els senderistes es reuniren l’horabaixa de dissabte per a la convocatòria, tot i que les torradores ja estaven en marxa per la gent que ja hi havia quedat a dinar. Es respirava un ambient acollidor i agradable i de cada vegada es congregaven més excursionistes. A la taula de l’organització t’oferien una camiseta de l’arreplegada i el tiquet per al sopar del mateix vespre. El coordinador de l’esdeveniment dirigí unes paraules de benvinguda als presents i convidà al primer acte, que seria una visita cultural pel poble de Petra. Després a les 19h hi hauria una conferència d’Antònia Bergas i Miquel Rayó.
 

Seguidament, un bon grup de caminants, amb la presència d’una guia local varen encetar la primera excursió cultural. L’itinerari va ser des de l’antiga estació de tren, ideada per Eusebi Estada l’any 1879, amb diferents edificis separats, com el magatzem o l’estació, on els antics plataners encara aguanten l’embat del temps. La guia ens mostrà una fotografia antiga que retratava l’estació amb la gent del poble que esperava l’arribada del tren, tota endiumenjada, imatge que contrastava amb la de l’actualitat. Seguirem per les vies antigues fins arribar a les Escoles Velles, que alberguen ara l’Ajuntament, amb arcs de mig punt i columnes toscanes, amb pati interior i cisterna, projectada per Guillem Forteza l’any 1927 i on la guia ens contà una singular història: un avió rus, que es coneixia amb el nom de «rata» pel seu color grisós, s’estavellà contra l’escola, dia 24 de Setembre de 1940, va causar tres morts (el pilot i dos alumnes, el professor se salvà, perquè havia sortit de l’aula per parlà amb una mare); l'aeroplà, que era un Polikárpov, tenia l’atenció d’aterrar a un replà que hi havia rere l’escola, però calculà malament i s’estavellà contra l’edifici.
 

Posteriorment, es visità el Museu de Fra Júniper Serra, on es va poder contemplar algun manuscrit seu, l’itinerari dels viatges, amb un recorregut a peu de més de 400 kilòmetres per arribar fins a Califòrnia en el qual va patir la picada d’un insecte al peu, de la que ja no es va poder recuperar mai. Després el grup anà a la casa pairal del franciscà que tenia un corralet amb menjadores pels porcs una figuera de moro, una sèrie de plaques commemoratives dels patrocinadors, i més estris domèstics com ara una trilladora, un sedàs, etc. A la sala de a dalt hi havia un llit endomassat i un caminador i jocs pels nens, amb uns finestrons on passava tímidament la llum.
 

Finalment, visitàrem la casa de la Mancomunitat, les places Júniper Serra i Ramon Llull, amb unes imatges antigues mostrades per la guia amb la plaça plena a vessar el dia de la inauguració, perquè segurament havien vengut de tota Mallorca per veure-la; també a peu també ens aproparem a una antiga casa d’estil regionalista amb una peculiar torre, que havia estat propietat d’un matrimoni francès ell, petrera ella, que quan havien anat bé els negocis tothom els hi feia cas i varen poder fer la casa, però quan anaren malament els negocis ningú o gairebé ningú els donà suport, coses que passen. Finalment, la picaresca d’un petrer va fer que tornés a mans d’algú del poble. Seguidament, tornàrem al punt de partida.

Després es realitzà una conferència sobre la dona i la muntanya per part de Antònia Bergas i Miquel Rayó. L’escriptor de Palma va incidir en l’anècdota que una fotografia dels anys 70 només portava els noms al peu dels homes excursionistes i no esmentava per a res les dones. Aquest fet, esmentava, no hauria de ser així. D’altra banda, Antònia Bergas comentà que l’ascens al 7000 m de l'Himàlaia va ser molt dura i que costà aconseguir patrocinadors. El dia acabà amb una torrada i una ballada popular. Hi va haver un fogueró i tot, amb soques de figuera. El dia següent va servir per fer les excursions pertinents pels voltants de Petra i dinar de porcella. Tot plegat unes jornades inoblidables que de ben segur que han enfortit aquest esdeveniment excursionista i ha ajuntat molts de simpatitzants de la muntanya. Ara ja són sis les arreplegades, esperem que n’hi hagi moltes més. Fins l’any qui ve!

Joan Cabalgante i Guasp
Agraïments: Esperança Riera