El passat diumenge 13 de Novembre  de 2022 els caminaires de Son Servera i de Capdepera es reuniren una vegada més per a poder realitzar una excursió conjunta que aniria de Bunyola fins a Alaró. L’eixida va ser primer en autocar fins arribar al pintoresc poble de Bunyola (213 m). La distància recorreguda va ser de 19, 4 Km, amb un desnivell positiu de 921 m i un temps de 5h i 29 minuts.

Una vegada que l’autocar ens deixà gairebé a l’entrada del poble el grup es preparà per començar a caminar entre els carrers del municipi bunyolí, que amaguen l’encant i el misteri dels pobles del raiguer, amb la particularitat que a mesura que ascendíem, les vistes començaven a tenir un encant inigualable: el verd dels pins se superposava i les marjades recordaven la feina d’antany, en una terra que semblava haver pogut fugir de l’erosió que l’empremta humana hi hagi pogut deixar. De mica en mica, l’ascens ens porta per escales en ziga-zaga, racons empedrats i cases gairebé inaccessibles que en aquella hora encara amagaven el despertar de la gent. Tal i com diu Gaspar Valero «El carreró de la Comuna ofereix al vianant típics racons de senzilla bellesa»[1]. Després de sortir del nucli urbà de Bunyola arribam al Planiol, amb les cases de can Regalim a l’esquerra. Al final del Planiol comença el camí del Grau. Després, el paisatge d’oliveres i garrovers, amb la paret seca que ens escorta permuta per un pinar, on ens endinsam, amb els costers del Castellet a l’esquerra. El camí del Grau desemboca en el comellar d’en Cupí (530 m), ocupat per un frondós alzinar. 

Seguidament, el rost de cada vegada és més pronunciat fins que agafam un camí que voreja el llindar de la muntanya i ens porta ja cap a l’interior del bosc. El primer i gran impacte amb l’alzinar és el que conforma el paisatge forestal que ens acompanyarà gairebé durant tota l’excursió. Es puja xino-xano mentre s’escolta el cruixir de les fulles seques, tot i que també la caminada es fa per un camí marcat i que farà que el grup s’estiri i avanci en línia ascendent. La sorpresa és majúscula, quan ja endinsats dintre de l’alzinar topam amb un conjunt etnològic d’antics rotlles de sitja, un forn de pa, un forn de calç i barraques molt ben conservades. Tot esdevé màgic, la Comuna de Bunyola és molt gran, la més grossa de Mallorca. Està definida pel torrent de Coanegra, el coll d’Honor, que separa Orient de Bunyola. Arribats a cal Garriguer (610 m), deixam enrere els visitants per seguir la pujada pel frondós bosc. Aleshores convé anar alerta per no perdre’s entre les camades i bifurcacions. D’altra banda, la Comuna és una finca pública, que té una extensió de 716 hectàrees.

Posteriorment, seguim per la pista principal, ja més ample, deixam el penyal d’Honor a l’esquerra, en direcció cap a s’Arboçar, mentre passam per algun botador, una part del grup es torbà una mica perquè precisament s’enredà amb les arboces. Per sort, l’altra part del grup els esperà pacientment. Seguim en ascens, mentre gaudim de la fresca obaga de l’alzinar i guaitam pel pas de s’Estaló.  Seguim en direcció nord-est per un camí ample, després d’haver passat per un tirany, que ens portarà fins a l’altre vessant de la muntanya. Passam per un conjunt arquitectònic d’unes cases que demanen conservació, per anar a dinar, més avall dins la contrada des Freu, començament del torrent de Coanegra. S’ha de destacar d’aquesta excursió les fabuloses vistes sobre la vall d’Honor, que mostra uns sementers de conreu entre les oliveres i el bosc. El caminaire ja no se sent tant feixuc i pot contemplar la panoràmica amb certa comoditat. Travessat el Freu ja ens endinsam dins el comellar de Coanegra amb la comuna de Bunyola ja a l’altra costat i ens dirigim cap a les cases des Rafal.



Finalment, arribam a al coll de la Galera. Les vistes sobre el castell d’Alaró, quan ja s’enfila cap al poble són impressionants. Abans, però ens aturam per fer-nos la fotografia de grup a la possessió des Rafal de noble panoràmica. La baixada es fa de cara a la penya de la Bastida fins a Alaró. El descens és amable per uns, pesat per altres, però sense cap complicació ens porta cap al poble; abans d’entrar-hi, a columna de la barrera d’una casa apareix el següent lema: «Alabat sia Déu. Per la vostra dignitat i respecte als altres, parleu bé». Procurarem fer-li cas. Per arribar a l’autocar, hem de creuar tot el poble, operació que resultà, tal vegada,  més complicada que tota l’excursió. El camí de tornada és gratificant, ja que el conductor és experimentat i ens porta ràpidament cap al nostres destins de tornada: Son Servera i Capdepera. En definitiva, una excursió redona, tot i que llarga, car ens recorda la força embriagadora de la Serra de Tramuntana i el poder evocador de Bunyola i Alaró, quant a paisatge i essència excursionista. D’allà partim, amb el desig tornar-hi qualque vegada!
 

Joan Cabalgante i Guasp

[1]VALERO i Martí, Gaspar:
Camins i paisatges. Itineraris culturals per l’illa de Mallorca. Tom IV.  Olañeta Editors, 1993.