Dia 10 de desembre.
Cala Mesquida – Port d’Alcúdia.
Un any més un grup de gabellins hem organitzat l’anada de Capdepera a Lluc, caminada en la que participen a més caminaires de Manacor, Artà, Son Servera i, fins i tot, Granada.
Enguany van anar els dies 10 i 11 de desembre. Sortírem 22 caminants però no tots vam fer l’itinerari complet, el mal temps (en plogué els dos dies) i alguns problemes físics van fer que uns quants participants no completessin les dues etapes.
La concentració va ser a les 6,30 per iniciar la caminada a Sa Mesquida a les 7 de la matinada. Encara era fosca i, malgrat totes les previsions indicaven que plouria tot lo dia, curiosament la nit era agradosa i vam fer el primer tram fins Cala Torta i la platja del Matzocs tranquil·lament. Amb la il·luminació de les llanternes van gaudir d’un bon inici.
Però arribats a Cala Matzocs, quan havien d’agafar el camí cap a l’interior, que ens duria al refugi de l’Alzina, va començar a ploure de valent. Ens va fer un bon xàfec, així que van haver de treure capelines, anoracs i paraigües... com va dir un company semblaven un estol de “Mary Poppins” sota la pluja. La pluja coincidí amb la sortida del sol, però vam gaudir poc del moment.
Xino-xano vam arribar al refugi i ens vam aixoplugar a un cobert per a fer una mossegada i llevar-nos tots els impermeables (tots anàvem amarats de suor). No vam estar gaire temps per por a agafar fred. Així que vam partir aviat per arribar a s’Alqueria Vella.
Durant la pujada fins el coll des Verger no va ploure gaire, quatre gotes de fet, però no sabien si llevar-nos roba o no. 
Ja a s’Alqueria, el personal del Parc de Llevant fens oferí un cafetet (gràcies Cati i Toni!), mentre parlàvem amb alguns companys membres d’AFONIB que feien la jornada de clausura de l’any de les papallones.
Després del breu descans van seguir la caminada cap a Betlem. Encara estava ben ennigulat però no plovia, però així i tot feien tota la via que podíem, ja que calia anar amb bones per evitar qualque relliscada amb les pedres banyades.
El camí de baixada cap a les cases de Betlem estava molt deteriorat per les pluges i calia anar amb compte. En arribar a la carretera els qui anaven davant aturaren a descansar i ens reagruparen per enfilar junts el tram planer fins la Colònia de Sant Pere.
A la Colònia vam arribar d’hora per dinar. Del cotxe que tenien de suport van treure el menjar i beure i roba eixuta per canviar-nos. Aquesta aturada és més llarga i alguns aprofitaren per a fer un cafetó.
Encara ens quedaven prou quilòmetres per arribar al Port d’Alcúdia, així que seguírem la caminada cap a s’Estanyol i Son Serra. El camí és planer, gaudint d’un temps que millorava així com avançava l’horabaixa.
El torrent de Na Borges arribava a la mar, així que vam haver de llevar-nos les botes per passar. Travessant Son Serra vam trobar un baret obert i uns quants van fer una aturada per a fer un cafetó ràpid.
Des de Son Serra seguírem el GR que vorera la badia d’Alcúdia. Camina caminaràs vam arribar a Can Picafort on ens esperaven la resta de companys fent una cerveseta. Uns quants van decidir agafar cotxe per no fer el darrer tram fins el port d’Alcúdia i uns altres van seguir caminant, preparant-nos amb roba reflectant i llanternes.
La sortida de Can Picafort la vam fer per un sender vora l’Albufera fins arribar al Pont dels Anglesos, des d’on van anar cap a la platja aprofitant el passeig asfaltat. Aquest darrer tram es fa pesat primer per caminar damunt l’asfalt i també per l’esforç acumulat.
Devers les 19,30 vam començar a arribar a l’hotel que teníem reservat. Després d’una reconfortant dutxa vam anar al restaurant a sopar i recuperar forces.
Vam anar a dormir prest perquè d’endemà la sortida estava prevista a les 7 de la matinada.
Dia 11 de desembre.
Port d’Alcúdia - Lluc
Dia 11, ens vam aixecar d’hora per a fer un cafè amb llet i iniciar la caminada. Prèviament vam deixar les bosses als cotxes. Les previsions tornaven a ser de mal temps amb pluges, que podrien ser intenses. Però de bon matí en el cel no hi havien núvols.
Del Port d’Alcúdia a Alcúdia van fer via, just davant de les murades ens van trobar amb els qui venien de deixar els cotxes a l’aparcament.
Des d’Alcúdia vam gaudir de la sortida del sol caminant per la vorera de la carretera, fins el creuer que ens dugué cap a Pollença, sis quilòmetres més per asfalt...
A Pollença van aturar a fer un cafè amb llet amb els “cremadillos” i comprar un poc de menjar (cocarrois i panades). Sense badar gaire van continuar cap el refugi del Pont Romà.
Just quan començàvem el camí del GR que ens havia de dur a Lluc (camí vell de Pollença a Lluc) un aficionat a la meteorologia ens mostrà i interpretà l’evolució de les imatges de radar dels núvols: plouria però no molt. Això ens animà, ens banyaríem però no massa.
I poc després començà a ploure. Afortunadament la predicció va ser certa i tota la pujada cap a Lluc, per l’alzinar de la vessant nord del Tomir, va ser sota la pluja constant. Durant la pujada vam tenir un parell de baixes per distints problemes físics, que acumulant quilòmetres s’anaven agreujant.
Intuïtivament ens vam separar en dos grups, uns que anaven més endavant i els altres un poc endarrerits. No vam perdre
massa temps en aturades, el just per alenar i beure un poc. Arribats a Binifaldó vam iniciar la baixada amb ritme.
A les 14,30 arribàvem a Lluc, content per haver acabat un any més la caminada de Capdepera a Lluc. La fotografia de grup, la visita a la “moreneta” i un bon arròs brut van posar el punt i final a l’aventura d’enguany.
Ja n’hi havia qui parlava del 2023...
Muntatge de Tomeu Cantó
