Camina, Caminaràs i Cranques reumàtiques realitzaren una caminada de gran encant i cert valor històric. 
Diumenge, 8 d’octubre de 2022, es realitzà una altra excursió per la comarca de Llevant, concretament pel Camí dels presos de Manacor. La caminada comptava amb aquesta particularitat, entre d’altres, ja que ambdós grups que la convocaven, Camina, caminaràs i Cranques Reumàtiques són ben coneixedors i pertinents a n’aquesta part de l’illa de Mallorca. Quedam com és habitual per marxar en autocar fins a la part de so n’Amoixa.
Seguidament, allà ens espera un altre excursionista de la localitat. A la banda esquerra de la carretera podem observar un camp de panells d’energia solar, recentment han creat tanta polèmica. A l’altra banda dreta de la carretera, comença un camí ample i pla, que s’endinsa cap a una part de natura que ningú podria imaginar, quan es té formada una idea de la capital de Llevant més bé urbanística; esperem que pugui seguir així durant molts d’anys. Tot i així és evident que les possessions amb el seu entorn rural (es veuen unes quantes ovelles i alguna cotxera amb estris de camp) formen part del panorama, en aquest sentit, també crida l’atenció la modernitat de les teulades i la finestra així com l’ambient acollidor, que alguns han aprofitat per obrir-hi un agroturisme. Un d’ells, a mà dreta és son Maina, que té les cases ben a prop del camí. Passam el sender entre caminada i conversa, amb l’esperit de qui sap que tot just comença un itinerari, en principi bo de fer, però que també planteja reptes amb alguna pujada. En aquest sentit, i després de caminar una bona estona, el camí gira cap a l’esquerra en ascens i la panoràmica que es veu, de cada vegada és més ample: s’albira des de dalt, el llogaret de son Macià, no sense abans haver topat amb l’aljub que feren dos presos en temps del «Moviment», concretament Manuel i Bernat, en data de 17-5-41.
Després, arribam a un revolt d’obaga, on s’aprofita per berenar. Després, just d’allà mateix, uns quants ens decidim a pujar pel coll que ens porta al Puig de sa Bandera, de 333 mts., que en principi sembla bo de pujar, però el rocam manifesta un rost d’almenys el 30 per cent. Una vegada que som a dalt, la vista que es pot contemplar és impressionant, es veu des de la Serra de Son Jordi, en una panoràmica de 360 graus, la punta de n’Amer, Son Macià i fins i tot Manacor, que des de la llunyania té un caire diferent al que habitualment estam acostumats. Seguidament, el nostre guia signarà el «llibre de visites» devora de la creu que corona el cim.
Posteriorment, iniciam la davallada en ziga-zaga per reprendre el senderi, on ens havíem aturat a berenar. El camí no és gens feixuc i ens porta fins a un altre coll amb una barrera que ens indica que entram a les terres de propietat particular, tot i que el camí el podem fer sense entrebancs. La pista, una mica més ampla al principi, més estreta després, ens porta mentre voreja la muntanya a un mirador artificial que ens permet contemplar ja d’enfora, a darrere, el Puig de sa Bandera i a davant la costa serverina. Allà aprofitam per fer-nos la fotografia oficial de grup. Aquest mirador pertany a Cas Menescal, que són un conjunt de cases que hi ha a l’esquerra del camí.
Acte seguit de la instantània, reprenem la pista principal i seguim la davallada escortats lleugerament per uns quants pins. El camí ens porta a contemplar algunes cases, araucàries...que es troben a la vora del sender, de pista més ampla.
Seguidament, ens topam un una carretera, que porta de Porto Cristo a Porto Colom, que s’ha de creuar, no sense abans mirar de banda a banda, per reprendre el camí que ens portarà a Cala Magraner, ja dins el terme de les Cales Verges de Manacor. El sender en un principi presenta l’aparença bucòlica de les millors excursions, però després de pujar una marjada amb somier inclòs i endinsar-nos per la garriga, quan s’arriba al torrent, ens adonem que aquest va ple d’aigua. En conseqüència s’ha d’agafar un camí alternatiu per poder accedir a la cala, no sense topar-nos amb escaladors estrangers i una garriga de llentisclera ben espessa, que superam per arribar als còdols de la cala. Allà els visitants encara opten pel bany, com també fan alguns membres excursionistes del nostre grup, per a després dinar a un dels llindars del paratge. Encara hi haurà temps de fer qualque becadeta.
Des d’aquí, si enfilam cap al migjorn començam el camí de tornada, que si bé voreja la costa, ens dona temps per visitar altres cales com Cala Pilota i Cala Virgili, amb escarpades costes. A una d’elles s’ha de superar amb l’ajuda d’una corda blava i gruixada. Fins i tot, un grup, accedí a la Cova de ses Dones, i també es visità Cala Bota. Després regressem per reprendre la pista principal que ens portarà de camí cap a l’autocar, per la carretera de Cala Antena, on comencen les Cales de Mallorca turístiques.
Finalment, el camí de tornada és tranquil i s’aprofita per fer intercanvi de fotografies i algun comentari sobre l’itinerari. Mentre es té la sensació d’haver pogut gaudir d’una altra excursió profitosa amb aquesta «coalició» entre els grups excursionistes de Llevant. Després de deixar els companys de Camina, Caminaràs a son Servera, el grup restant arriba fins a Capdepera, on hi ha el final del trajecte. Aquesta excursió ha permès conèixer un poc més la comarca de Manacor i el seu contorn, una meravella d’argila i ocre que qualsevol amant de la naturalesa no es pot perdre.
Joan Cabalgante Guasp
