Després de la reparadora nit i un bon esmorzar a un bar del port i recollit l’equipatge, a la porta de l’hostal ens reunírem els quinze caminaires que havien de fer la segona etapa. A  les 8,30 hores havíem fet l’encalentiment i començàrem a caminar pels carrers del Port d’Alcúdia en direcció a la rodona del cavall d’Aligi Sassu (per cert no hi era!) i la ciutat d’Alcúdia (a les 8,45 arribàrem a l’entrada).





Des d’Alcúdia a Pollença seguírem vorera de mar, per la zona de vianants. Aquest tram és d’asfalt però ofereix molt bones vistes de la Serra, la Badia de Pollença i l’Albufereta. Com encara era prest no hi havia molt de trànsit.



Devers les 9,30 arribàrem al creuer que ens havia de dur cap a Pollença. Aquest bocí se fa una mica llarg. Fins les 10,45 no arribàrem a la “rodona des Gall” i feren l’habitual aturada a una cafeteria-pastisseria per fer un mos.



L’aturada se’ns va ver una mica llarga i van haver de travessar Pollença a correcuita. A les 11,40 ens fèiem la fotografia de rigor, al pont que dona el punt de partida a l’itinerari de la pujada de Pollença a Lluc pel Camí Vell.
 

El primer tram de camí és planer i va vorera el torrent Muntanya i la carretera, al llarg de la vall d’en Mas. El camí estava en molt bon estat i resultà molt agradós caminar enmig del bosc de ribera escoltant la música de l’agua del torrent.
 

Al Pi de Son Grua, deixàrem la vorera de la carretera i iniciàrem un bocí planer per un camí ample entre finques ben endreçades i el torrent. El grup ja s’havia romput.
 

Devers les 13 hores iniciàrem la pujada de les primers costes d’entrada a l’alzinar sota l’imponent mola del Puig Tomir. El grup davanter arrancà a caminar just arribar els més endarrerits i, com sempre, la consigna és veure’ns a Lluc.

Uns quedaren a descansar, fer un mos i beure, i un parell decidírem seguir xino-xano convençuts que ens trobaríem aviat.

Així que enfilaren la darrera pujada de la ruta cada un al seu ritme (s’acabàren fent grupets) pel ombrívol alzinar, superant les contínues ziga-zagues que suavitzen la pujada. Just sortir de l’alzinar ens retrobàrem amb els seguidors i tots junts arribàrem a la Font de Muntanya, un espai preciós (14,15 hores).

Encara quedava una mica de pujada per un tram  de pedra molt ben restaurat que desemboca en un camí de carro que indica el final de la pujada.



Aquest ample camí és gairebé planer i passada una barrera que indica l’entrada a la finca de Binifaldó (just on acaba la ruta per a invidents) començàrem el descens, passant per l’alzina d’En Pere (14,45 hores) i les cases de Binifaldó (14,50 hores).
 

Des de les cases de Binifaldó acceleràrem el pas. Volíem arribar d’hora al restaurant, anàvem de cavallada i ja ensumàvem el final. Així passàrem per Menut i a les 15,35 arribàrem els darrers.



Allà ens esperava na Glòria que recollí imatges de la nostra alegria per haver arribat un any més a Lluc, sense cap incident i ben satisfets per la caminada feta. Les escultures de Joan Bennàsar ens tornaven a donar la benvinguda.

El dinar, ben bo per cert, va ser a la Fonda de Lluc i primer dinàrem (ens esperaven per tancar la cuina) i férem les fotografies de grup de rigor.



A fora ens esperava l’autobús per tornar-nos a casa. Passant per Alcúdia, la Colònia de Sant Pere i Cala Mesquida per recollir els cotxes de suport.

Un any més, i ja van 10, vam completar el recorregut de Capdepera a Lluc.



La segona etapa ha estat caminada per :  Vicenç Herrero, Àngels Alzina, Toni Nicolau, Xisca Suñer,  Polita Nadal, José Zúñiga, Agustí  Esteva, Joan Palerm, Maria Servera, Angie Fuster, Chari González, Rosa Requena, Margalida Font, Tomeu Cantó i Paco Galian. Na Glòria Haro ens va donar suport.



Resum fotogràfic: