Dia 5 i 6 de desembre, un bon grup de caminaires van tornar a fer la ruta entre Capdepera i Lluc. 

El punt de trobada va ser a l’aparcament de Can Patilla a les 5,30h de la matinada, per partir cap a Cala Mesquida on ens reunírem amb la resta del grup. Definitivament arrancàrem a les 5,45h, quan encara era ben fosc.
 

Xino-xano, malgrat el fred, iniciàrem la pujada del camí cap a Cala Torta pel camí del bosc. Amb l’ajuda de les llanternes arribàrem sense cap problema (haguérem de fer una aturada per llevar-nos una mica de roba) a Cala Torta, però el camí estava tallat per una gran bassa d’aigua. Tot i la foscor intentàrem cercar un indret per passar. Com no el trobàrem decidirem pujar cap sa Duaia per la carretera. Abans d’arribar van cercar un caminoi que ens va permetre avançar cap del Pla de Ses Egües i trobar un camí més ample que ens tornà en direcció a la mar. En aquest moment començà sortir el Sol.



Prop de les 7,30,  el Sol sortia mentre ens apropaven al camí dels Matzocs, arribant a la cruia que solíem agafar quan veníem per la vorera del mar, iniciant el camí dels Horts Vells d’Albarca que ens dugué al refugi de l’Alzina.

Al refugi de l’Alzina ens aturaren a berenar. El refugi ocupa una part de les cases d’Albarca, una possessió de bella arquitectura. Encara feia una bona gelada matinera. Era la primera aturada des de que sortírem. Mentre menjàvem s’aixecaren els primers moradors del refugi. Aprofitaren per fer-nos un parell de fotografies i seguírem la ruta, tenien davant una bona pujada pel camí des Verger.

A les 9,20, arribàrem a les cases d’Es Verger, on a penes ens aturaren uns minuts (bé els que arribaren primer, els qui anàvem darrere seguirem sense aturar) per continuar cap el coll del Verger ( 9,30 hores). 

A partir d’aquí ve la llarga baixada cap a s’Alqueria Vella (9,50 hores). A s’Alqueria aturàrem uns minuts, aprofitaren per a fer un mos,  canviar mitjons, anar al bany... i descansar. Aquí el nostre recorregut enllaça amb el GR-222.
 

Recuperats, ens enfilaren cap a la darrera pujada del dia que acabà al coll de sa Trutja (10,45 hores). La pujada es contínua i convida a fer algunes aturades i observar la bella panoràmica del parc que prest deixaríem enrere per canviar radicalment de paisatge, al baixar cap a Betlem.  En el coll de sa Trutja, és tradicional una fotografia de grup.

A partir d’aquí hi ha una norma no escrita que la baixada cada un la fa al seu ritme i ens esperam a les cases de Betlem. Així que uns més aviat i altres tira-tira (tampoc no badàrem, de fet gairebé arribàrem tots junts) començarem la baixada.

Entre el coll i la Font de s’ermita  hi ha tram és molt bell i agradós, permet caminar ràpid sense gaire esforç. Alguns ens aturaren a la font ( 11 hores) a beure aigua i omplir botelles i d’altres seguiren baixant.
 

Férem via i prest érem a les cases de Betlem (11:35 hores). Aquí solíem fer una aturada per reagrupar-nos, però  com vam arribar gairebé junts només férem una glopada ens dirigírem cap a la mar pel pinar de la zona dels Canons.

La mar estava remoguda i havíem  de passar corrensos per les platgetes per evitar els esquitxos de les ones. Això sí  gaudirem del bell paisatge de la vessant nord de les serres de Llevant.

A les 12,30 arribàrem a Ca los Camps, començant el tram d’asfalt fins la Colònia de Sant Pere.
 

A les 13 hores érem a la terrassa deserta d’un restaurant tancat, dinant. Uns amics coloniers ens dugueren begudes fresques i una coca  “per a celebrar” el 60 aniversari d’en Paco i aquesta 10a caminada i dinàrem.
Cal dir que a la Colònia feim l’aturada més llarga ja que, a més del dinar, aprofitem per canviar-nos roba, deixar o agafar coses del cotxe, omplir botelles d’aigua... Però com feia molt de vent i l’estada no era gens agradosa, vam estar manco temps del previst.
El dia s’embrutava. Val a dir que les previsions meteorològiques eren de pluja durant tot el dia... al manco el matí havíem gaudit de molt bon temps per caminar. A partir de Sa Colònia de Sant Pere el temps canvia, amb vent i la badia ben plena de núvols.



Per la carretera caminàrem fins s’Estanyol, on la ruta s’ajusta a la línia de costa. Es troba molt be senyalitzat. A la sortida de s’Estanyol passarem el pont del torrent de Sa Cànova  (14 hores) i iniciàrem el tram arenós fins Son Serra.  

El vent i la pluja ens obligà a posar-nos els impermeables. El torrent de Na Borges arribava a la mar i ens obligà a llevar-nos les sabates per poder travessar ( 14,30 hores).





Travessàrem  la zona urbana de Son Serra per un carrer  paral·lel a la costa per esmorteir el molest vent. A una botiga oberta poguérem beure un cafetó i seguir la marxa.





De Son Serra a Can Picafort la caminada se’ns va resultar molt feixuga. Plovia intermitent i feia vent i fred... Caminàvem cap cop, mentre que la ruta ens feia voltar per les dunes, les platges i els trams de terra. Passàrem gairebé sense aturar per Son Real  (16,15 hores) i poc després ens trobàrem fent equilibris damunt un tronc per salvar la desembocadura del torrent de Na Borges  i entrar a Can Picafort (16,30 hores). A Can Picafort acaba el GR-222.








A Can Picafort és tradició fer una cerveseta ràpida al passeig i ens trobàrem amb companys que demà ens acompanyaran a la segona etapa.  

Travessàrem Can Picafort i a la rodona de Capellans, agafàrem la vorera de l’Albufera (17,30 hores) per seguir un caminoi  paral·lel a la carretera. Aquest tram és el més dur, a més de l’acumulació de quilòmetres, hi ha molt d’asfalt i es fa fosc. Afortunadament l’amenaça de pluja no se materialitzà.

        
Acabat el tram de s’Albufera, veien la posta de Sol entre les canyes, arribàrem al Pont dels Anglesos i poc després giràrem cap la mar per seguir el passeig de la platja del Port d’Alcúdia. Com hem comentat els darrers quilòmetres se’ns fan llargs.

Enguany a les 19,30 ja érem a l’hostal del Port d’Alcúdia. Agafàrem les habitacions, les bosses personals i poguérem gaudir d’una bona dutxa calenta. 
A les 21 hores tothom era a sopar. Hi havia gana.  A les postres els més  veterans vam bufar unes espelmes, tot recordant aquesta desena edició. Després a jeure. L’endemà encara quedava una altra bona caminada.

Aquesta primera etapa de Capdepera a Lluc l’hem feta:  Vicenç Herrero, Àngels Alzina, Toni Nicolau, Xisca Suñer, Polita Nadal, José Zúñiga, Agustí  Esteva, Salvador Caro, Miquel Mestre, Joan Palerm i Paco Galian.