Aquesta és la crònica de la primera caminada de la temporada.
Una vegada reunits a Son Servera, diumenge 28 de setembre, a les vuit del matí, canviam el destí de la nostra excursió per mal temps. Ens dirigim cap a Santanyí, hem d'agafar el carrer Llombards en direcció sudoest, que desemboca a la carretera Ma-6100. Hem de seguir per aquesta via fins a una rotonda, on prendrem la segona sortida per a incorporar-nos al camí de Cala Llombards. Una vegada allí, el camí passa a denominar-se Era de sa Roca. Per allà podrem deixar els cotxes, per partir cap a Cala S'Almonia, que queda a dos quilòmetres.
Quan arribam allà, entram per un portalet, davallam unes escales i visitam un petit recinte d'àmbit privat dedicat a la regeneració de la flora, però amb greu desencert, ja que poques espècies són autòctones. Aquest recinte arriba fins Es Caló des Moro. Tornam enrere per berenar als escars de les casetes de Cala S'Almonia.
Després d'haver berenat, ens dirigim a la platja de la cala i ens endinsam per un sender que puja entre mates i arbusts, una mica brut, per cert, fruit de la deixadesa humana. Pujam i vorejam la costa fins que albiram la mar desfermada, que s'esberla contra els penyassegats. La panoràmica és espectacular.
Seguim per un caminoi arran de la costa i observam alguns sediments d'arena de marès tan típica de la zona, disposades de manera obliqua i per plaques. El viarany pertany a l'antiga ronda que feien els carabiners per vigilar si es produïen arribades dels contrabandistes.
La pluja cau constant i el grup es cansa, mentre la mar brama. Seguim el camí i tenim a una banda la mar enfurismada i a l'altra un terreny d'herba seca i arran de terra, un pla costaner des d'on veiem, a la llunyania, les finestres desolades de l'antiga possessió des Rafal des porcs. Després de caminar una horeta arribem per la vora de la costa a una casa, que sembla ser una antiga casa de carabiners, amb una cisterna per recollir l'aigua i una abandonada barraca pels animals, on, per una estona, ens refugiam de la pluja i decidim si continuar o no.
Finalment, un petit grup decideix seguir en direcció sud. El camí que ens ha de portar fins a Cala Màrmol és pla i segueix la vorera de la costa. Els penya-segats s'eleven davant nosaltres com a temibles titans que desafien la maregassa. 
El fang i les roques que patinen fan més difícil el nostre avanç. Després de tres quarts de camí, decidim regressar per allà on hem vengut. De tornada, decidim davallar per un rost fins a aproximar-nos a una cova formada pel sediment arenisc, que és digne de veure. Tornam pel mateix camí per on hem vingut. A cala S'Almoina hi ha unes escales per on podem pujar per anar a buscar els cotxes. En definitiva, tot i la pluja, una bona excursió.
Si voleu veure les imatges preses per Pablo Espejo, les teniu en aquest enllaç:
https://www.dropbox.com/sh/l3qkj3mn0dxqov9/AABXI-EWq6I_RpZWm5D6Wt87a?dl=0
