Diumenge, dia  9 de febrer, els grups excursionistes de Capdepera i Son Servera vam anar a recórrer un preciós itinerari pel Parc Natural del Llevant.

Malgrat tractar-se d’una zona molt visitada per tots nosaltres no deixa de sorprendre’ns. De fet, la natura de llevant mallorquí és espectacular i aquest itinerari n’és una mostra. A més el temps va ajudar amb un dia excel·lent per a caminar oferint unes vistes molt nítides.

Anem a parts. L’excursió l’iniciàrem des de l’ermita de Betlem, un lloc que ben mereix una visita en si mateix. Des de s’ermita sortírem cap a la font i per un caminoi que puja suaument en direcció a s’Alqueria Vella (itinerari perfectament indicat amb horari aproximat), passant per la cova de Sant Pau i arribant al desviament de la zona dels Establits de s’Alqueria Vella que indica la direcció cap el mirador.

Just sortir de l’encreuament (senyalitzat) ens aturàrem per a reagrupar-nos i berenar. Panxa plena seguírem la suau pujada cap a la carena i arribats al mirador poguérem admirar unes panoràmiques espectaculars amb la badia d’Alcúdia, la costa de la Colònia de Sant Pere, Formentor, la Serra de Tramuntana... una autèntica maravella!. Evidentment va ser obligada la sessió fotogràfica.



Seguírem la carena pujant poc a poc cims secundaris com el Puig de Migdia, puig d’en Vermell i el Puig de sa Creu, on ens férem la fotografia de grup. Ens costà una mica agrupar-nos, ja que érem devers 35 caminaires, i posar davant les càmeres. Signàrem en el llibre del cim i endavant s’ha dit.

Posats en marxa una altra vegada, seguírem vorejant la carena, primer baixant i després pujant per un caminoi amb algunes fites indicatives. La pujada cap al Puig de Morei i la Talaia Freda resultà una mica aspra però curta. Durant l’itinerari  gaudirem de les impressionants vistes dels penya-segats i cingles de les vessants nord de les muntanyes.



A dalt de la talaia Freda, al punt geodèsic, oferiren l’opció de seguir per la carena en direcció a Sa Tudosa i d’altres baixar cap el Campament dels Soldats per un sender marcat.



Així, dividits, seguirem per la carena ja en baixada cap  el coll de sa Valma, just abans de Sa Tudosa.



Aprofitant on eren miràrem de trobar el Pas del Porcs, que queda pendent per una altra caminada. Dalt trobàrem els cadàvers, ja secs, d’alguns cabrits possiblement víctimes d’alguna rapinyaire. Al coll de sa Valma giràrem cap a la dreta (llevant) deixant la carena i anant cap el camí que s’observa des de dalt. Arribàrem al Pla de sa Valma i seguírem cap el Campament dels Soldats, lloc on havíem quedat amb els companys.

 Així com ens apropàvem varem poder observar que al cim des Porrassar, propera fita del nostre itinerari,  hi havia alguns dels nostres companys. Deixades les motxilles al Campament dels soldats, i part del grup, pujàrem a Es Porrassar.

La pujada és nítida i  es troba ben senyalitzada amb fites. En poc més de 10 minuts érem a al cim gaudint d’unes vistes precioses. De fet aquest cim ens mostra unes panoràmiques en 360º de totes les serres del Llevant. Val la pena la pujada per admirar les muntanyes i terres que envolten el puig. Si pujar va ser ràpid, la baixada encara més. A més a més hi havia gana.

Reunits tots al Campament des Soldats acabàrem el dinar a la redossa de les restes de les instal·lacions que van servir de camp de concentració després de la Guerra Civil. Fet el cafetet (Què bo que és aquí dalt!) començàrem la baixada cap l’Alqueria Vella, seguint les indicacions pel còmode camí que en dugué cap el torrent des Cocons. Abans passam per una gran sínia restaurada. El camí segueix baixant pels camps de ametlers i figueres de s’Alqueria Vella de Dalt fins arribar al creuer que indica cap a Betlem, poc abans d’arribar a s’Alqueria Vella d’Avall (on es troba la recepció del Parc de Llevant).

A partir del creuer començàrem la pujada de tornada cap a Betlem,  desfent les passes que havíem fet de bon matí. De tant en tant giràvem la vista per observar part de l’itinerari que havíem fet, amb el Porrassar  al fons.

Arribats al coll prop del puig de sa Truja iniciàrem el camí de baixada cap a l’ermita de Betlem, que còmodament baixa  fins la font de s’Ermita. En pocs minuts érem als cotxes. Alguns partírem i d’altres aprofitàrem per a visitar l’interior de l’ermita que estava oberta al públic.

 
Així, plàcidament acabàrem l'excursió, per ara més nombrosa de l'any. Molts caminaires (era de veure llarga filera multicolor avançant entre el càrritx) i molt bon ambient. El guiatge de Toni i M. Àngela magistral!

El mes vinent tornem a la Serra de Tramuntana, concretament a la Mola d’En Planisi, un preciós itinerari per un magnífic alzinar.