12 de maig 2013

Dia 12 de maig els caminaires de Camina, caminaràs i Cranques Reumàtiques van fer aquesta travessa de l’extrem oriental de la península de Formentor, espectacular apèndix de la Serra de Tramuntana.


foto d'internet

El camí vell del Far recorre un impressionant camí construït a mitjans del segle XIX per a dur materials i edificar el far i, posteriorment, servir de via de comunicació i subministrament entre el far i el Port de Pollença. Es tracta d’un camí molt bell tant pel paisatges que travessa com per la pròpia factura de l’obra.

Abans de comentar la ruta us farem cinc cèntims de la seva història. El far de Fomentor va ser projectat per Emili Pou (el mateix qui va projectar el far de Capdepera, ambdós són coetànis) i construït per la comissió de fars durant el regnat d’Isabel II. Aquest camí se començà a construir l’any  1860 i s’acabà tres anys més tard, coincidint amb la seva posada en marxa ( dia 23 d’abril de 1863  s’il·luminà per primera vegada).  El far era de segon ordre de llum giratòria amb eclipsi de mig a mig minut arribant , en un primer moment, a les 23 milles les nits bonancibles. El primer sistema d’il·luminació va ser un llum d’oli Degand, essent electrificat l’any 1962, quasi cent anys més tard de la seva inauguració.

El camí vell del far es va fer servir des d’un primer moment com a via de comunicació fins l’inauguració  de la nova carretera (1951), que aprofità en part el traçat del camí, i que el deixà en desús.

Nosaltres decidírem fer l’itinerari en sentit invers a l’habitual. Sortírem del far i arribàrem a Cala Murta, ja que vam trobar oportú que l’autobús ens dugués de prest a l’aparcament, quan encara hi ha pocs vehicles circulant per l’estreta carretera d’accés.

Així, devers les 10 arribàrem a l’aparcament del far i ens férem la foto de grup i iniciàrem la caminada cap un racó espectacular: el Moll des Patronat. Aquest indret és un petit moll entre unes parets verticals. S’accedeix a través d’un caminoi que s’inicia prop de l’aparcament (esquerra en direcció a Pollença), primer amb una baixada suau que prest es torna molt costeruda i s’encletxa entre els penya-segats arribant a la mar per unes escales molt inclinades, algunes tallades a la mateixa roca. Aquí berenàrem, alguns al mollet i d’altres en el camí.  En acabar, amb la panxa plena,  tornàrem enrere fins la carretera i començàrem la ruta pròpiament dita.  Caminàrem uns metres per la carretera que traça una ampla corba i al davant se veuen els restes del camí que pugen fent una sèrie de ziga-zagues per un tram molt deteriorat però evident.



En pocs minuts arribàrem a dalt del turonet, cap enrere se pot veure un magnífica vista del far, travessàrem una gran paret mitgera  i a certa alçada sobre la carretera seguim per un bocí preciós amb una base feta de pedra tallada, feina de gran qualitat.



El camí arriba a la carretera, que travessàrem en el quilòmetre 18,2 (un pal indicador indica la direcció al far) comença una baixada i una pujada per unes llaçades amples en molt bon estat (les de pujada estan una mica afectades per la caiguda de pins que obliguen a sortir-ne del camí), així salva un tàlveg fins que torna una altre pic a la carretera  (km 17,8). Travessàrem amb molta cura, ja hi havia molt de trànsit de cotxes i ciclistes, i seguírem pujant suaument cap a l’oest. Passàrem per les restes d’unes barraques i uns pinars. Passat el pinar  baixàrem fins a un mirador amb un petit aparcament a la vora (km17)

Des d’aquí seguírem una estona paral·lel a la carretera (una mica sobre ella). Som a la zona prop del Pla de les Basses, on el camí se perd a estones, però esta molt senyalitzat amb prou fites.  Després d’una curta baixada arribàrem de bell nou a la carretera i (km 15,1) i la seguírem un poc fins a un mirador on ens aturàrem a fer unes fotografies.

Des d’aquí un grup seguí per la carretera  fins el punt quilomètric 14,3. D’altres baixàrem un bocí , seguint un caminoi fitat, que se’n va cap a Cala en Gossalba, de fet és l’inici del Canal de Cala En Gossalba, i després pujàrem cap una petita i curiosa construcció que recull i acumula aigua d’un torrentet  que baixa paral·lel a la vessant nord de Sa Roca Blanca. Érem pel Pas de Na Llosa.  



Fora  camí tornàrem a la carretera i, juntament amb els altres, seguírem per l’asfalt fins el quilòmetre 14,5 on un cartell (caigut)  indica la pujada cap el coll de Sa Creu. Mentre, per la carretera, poguérem gaudir d’unes vistes impressionants de Cala Figuera i el Cap Catalunya. Això si, van haver d’anar ben alerta amb els cotxes i ciclistes que per aquestes hores eren ben nombrosos.

La pujada cap el coll és suaument ascendent i malgrat les amples ziga-zagues, se puja en pocs minuts (hi ha moltes dreceres). . Des del coll de Sa Creu, coll que separa Sa Roca Blanca (229 metres)  i Es Fumat (335 metres) se veu el camí que du cap a Cala en Gossalba pel torrent de les Agulles i el traçat del camí. Una preciositat de parets i revolts que superen els desnivells de baixada primer i després de pujada cap a  el coll de sa Bretxa. Uns decidiren seguir el camí  i d’altres, la majoria, pujar al Fumat .

La pujada és agra i el camí empinat. Seguint les fites ( gairebé no hi ha camí) arribàrem a dalt en poc temps, però amb el cor accelerat. Vam pujar amb bon ritme! En arribar i recobrar l’alè aprofitàrem per a fer unes fotografies de grup  i del la Serra de Tramuntana que se mostra magnífica a l’oest (dissortadament la visibilitat no era molt bona) i cap a l’est el camí que hem recorregut : l’extrem est de la península de Formentor. Menjàrem un bessonets i enfilàrem el darrer tram fins a Cala Murta, lloc triat per dinar.

La baixada la férem directament cap al coll de sa Bretxa . El tram és delicat, per la pendent del coster (vessant sud d’Es Fumat) i l’irregular terreny que trepitjàvem. Així i tot en pocs minuts érem a la part de dalt de les Voltes del  Català, un seguit d’amples corbes que baixen cap a Cala Murta.



Tot d’una la majoria, en una mena de campi qui vulgui, baixàvem fent dreceres i evitant les llaçades del camí, però al final acabàrem seguint el traçat del camí, molt més llarg però també més suau. Així xino-xano arribàrem a una reixa que talla el camí i ens obligà a baixar cap a la carretera de paral·lel al tancat del xalet.

En arribar a l’asfalt som a prop de la Cala (avui plena de gent) i decidírem fer un capfico. L’aigua era gelada  ( i fora no feia massa calor) però ens feia goles fer una nedada. Evidentment no tothom s’animà, alguns optaren per dinar (ja era hora!) i d’altres anar vora la cala per un caminoi preciós fins un mirador  anomenat Es Castellet per a dinar observant el grandiós paisatge de la vessant sud de Formentor i les badies de Pollença i Alcúdia.

Dinats i ben dinats, qualcú aprofità per a fer una becadeta, partírem per a fer el darrer tram de l’excursió: anar des de la cala fins a les cases de Cala Murta. El camí no ofereix cap problema, de fet es troba asfaltat. Xino-xano iniciàrem la suau pujada que ens va dur a la carretera PM120 on esperava l’autobús.

Tot d’una que començàrem a pujar per la carretera poguérem veure, a l’esquerra,  el coll de l’Olivardar amb els cingles de Na Blanca mentre que a la dreta les impressionants parets d’El Fumat omplen la visió tot el recorregut.  Poc abans d’arribar a la carretera trobàrem les buides instal·lacions del campament de Sant Maria de Formentor. L’excursió ja havia acabat, a correcuita pujàrem a l’autobús i cap a Son Servera i Capdepera manca gent!


Una preciosa excursió per un camí que és una autèntica joia, malgrat l’estat d’abandó i l’espoli d’algunes zones, una mostra més del poc que es valora el patrimoni públic.