Després de fer la ruta en autobús des de Capdepera i Son Servera arribàrem al Coll de Sa Batalla, poc abans d’arribar a Lluc, punt d’inici de la nostra excursió.

Devers les 10 començàrem la caminada per una pista forestal que arranca a la dreta del restaurant per arribar, uns minuts després, a un rotlle de sitja on hi ha una cruïlla de camins. Mirant cap enrere, mentre el camí puja suaument, podem observar una preciosa perspectiva del Caragoler des Guix. Aquí decidírem aturar a fer una mossegada sota una alzina.

De nou en marxa  prenguérem el camí de l’esquerra que tot d’una comença a pujar,.alhora que s’acaba la pista en un coll de tords. Ara el camí es transforma en un sender clar (fites i marques, poques però suficients), que puja a un turonet entre roques.







Arribam a un portell obert entre paret seca anomenat Pas d’En Bartomeu. En aquest punt val la pena aturar-se a observar les panoràmiques del puig de Massanella, Es Cargoler des Guix (amb el puig de n’Alí al fons) i el bosc de Comasema són impressionants.



Iniciàrem la baixada fins el coll de la Rota. Entre impressionants pins i càrritx el camino descendeix suaument i arriba a una paret que separa el Puig del Castellot (680 metes) i el puig de ses Covasses (753 metres). Travessàrem la paret seca, molt derruïda a trams i, per un camí evident, iniciàrem la baixada pel camí de les Figueroles.



Tot d’una trobàrem a la dreta del camí sa Font de Sa Rota , amb unes marjades que ens recorden zones de cultiu. Més endavant una construcció amb contraforts que és diu la casa de la Neu de Ses Figueroles. Des d’aquest punt la pendent és més pronunciada, inclús hi ha trams amb restes d’empedrat, i segueix el descens amb la vall al fons, a la dreta de la qual se observa la serra del Pas d’En Bisquerra. El camí és un sender de ferradura amb trams ben conservats i d’altres deteriorats, amb marges de sosteniment. El camí entra en una zona molt humida i ombrívola, on es troba la Font de la Mata, poc abans d’arribar a les cases de Ses Figueroles. Abans d’entrar travessàrem un torrentó.



Les cases es troben molt deteriorades, però se fan feines de consolidació, i mantenen un aspecte rústic. La construcció principal té dues plantes i a l’esquerra hi ha els estables.A l’esplanada hi ha una gran parra, un profund pou i restes de la pileta de la bugada. La possessió de ses Figueroles ja apareix documentada l'any 1370 i va ser comprada pel Govern Balear l'any 1997

Aprofitàrem per a fer una foto de grup i badar per les cases.





Des de Ses Figueroles iniciàrem la marxa cap a la zona d'Alcanella.

Sortírem direcció sud entre antics camps de conreu i pocs metres després travessàrem el torrent d’Alcanella o dels Picarols, cap a l’esquerra, per entrar a l’alzinar per un portell entre la paret que el delimita. Tot d’una pujàrem per una sèrie de revolts empinats però el camí se suavitza i l’ascens és suau i fàcil malgrat estar invaït per la vegetació (bàsicament càrritx). Anàrem per un comellar, vora una paret, a la dreta el torrent d’Alcanella i a l’esquerra la vessant nord de la Capella Blava. Ja prop del coll passarem vora unes grans roques i travessàrem una paret per un botador entrant a la vall d’Alcanella.



Aquesta ampla vall esta  limitada al nord pel puig des Boix i el Tomir (que nosaltres teníem tapat per la boira) i al sud per la serra del Pas d’En Bisquerra En poc minuts arribàrem a les cases d’Alcanella que es troben tancades, travessant els camps de cultiu en direcció est, vorejant una reixa, el caminoi segueix direcció est recorreguent la vall fins l’alzinar. Mentre travessàrem la vall, aprofitant la dolçor del camí, aprofitàrem per a girar la vista i veure els cims del Massanella a la llunyania, i gaudir de les panoràmiques del Tomir i les cases d’Alcanelleta. Deixàrem els camps i ens endisàrem en l’alzinar on trobàrem magnífics exemplars, entre d’ells l’Alzina de ses Trutges, un arbre singular, diuen que es tracta de l’alzina més vella de Mallorca i probablement del Mòn. Evidentment l’aturada era obligatòria i la sessió fotogràfica també.  Realment és tracta d’un arbre espectacular, l’interior del qual es troba totalment buit... Dissortadament sembla afectada pel banyarriquer.

Seguint la ruta iniciàrem el descens per un camí de carro. Pocs minuts després arribàrem a la Font de Sa Mina on decidírem aturar a dinar. Dinàrem relaxats (avui no plou!) i, donat que anàvem molt bé de temps, badarem una estona. En Sebastià feia anys i brufarem amb un xupito de herbes (Molts d’anys company!).

La font com el seu no indica es tracta d’una profunda mina que s’endinsa dins el terra i recull l’humitat que es condensa en les pedres i recull s’aigua. Dintre se veu llum que correspon a un pou d’aireig. Es troba en molt bon estat.



A patir d’aquí el camí inicia una llarga baixada sota un expès alzinar. Si bé en un principi hi ha una forta pendent, l’amplitud del camí el fa molt còmode.



En arribar al torrent de Sa Mina (completament sec) la pendent s’endolceix i la ruta transcorre vorejant el torrent fins que es transforma en un preciós passeig. Davant podem observar una penya anomenada Sa Foradada.

A partir d’aquí el camí es troba en molt bon estat. Passarem vora un forn de calç  i més endavant amb un pou molt ben conservat, amb un curiós coll i una pica,  ja entrant a la zona de s’hort Biniatró. Sortírem de l’alzinar entrant a zones conreades.



El camí, ample i còmode ens dugué a les cases de Biniatró i de Son Monjo, ambdues situades a la vessant Sud del puig de Ca de Son Monjo (267 metres).



La finca de Biniatró té el seu origen en una alqueria àrab (Beniatron) i les cases són d’una gran bellesa amb una impressionant façana.





Seguírem el camí que ens indicaren per sortir, el que ens dugué al camí d’Es Fangar i a la carretera on esperàrem l’arriba de l’autobús fent uns estirament.