Joana Gomila- Trescadors
El darrer diumenge del mes de gener, per cremar els excessos de les menjades de Nadal i de St. Antoni, els Trescadors anam a fer una excursió coneguda com la “ Volta a la Vall de Sóller “, on en tot el seu recorregut es pot contemplar aquesta meravellosa vall envoltada dels cims més alts de la nostra terra.
Un parell de dies enrere, dominava un fred de ben hivern on la neu es deixà entreveure a alguns punts de la Serra, com el Massanella que encara esteia enfarinolada i la poguérem veure de ben dematí dins l’autocar . Per sort, el sol ens acompanyà tot el dia barrejat d’algun ennigulat i amb una temperatura ideal per caminar.
Molts dels Trescadors ja férem aquesta volta a la Vall de Sóller un parell d’anys enrere, a finals d’octubre del 2010, al 34è aplec excursionista dels Països Catalans, però aquest fet no evità que la tornéssim a fer.
Començam al Port de Sóller, on ens deixa l’autocar, devora de l’hotel Rocamar, edifici abandonat a les afores del poble.
Ens esperava una llarga pujada abans de berenar per un caminoi fitat per el GR 221 – camí que porta al refugi de Muleta .
A mesura que anam pujant distingim l’esplèndid Port de Sóller amb la mar blava i tranquil·la.
La vegetació predominant d’aquest recorregut son les típiques i espectaculars formes de les antigues oliveres, on hi pot jugar la imaginació de cadascú. Envoltat d,aquesta vegetació és on berenam, però abans, na Maria Mesquida i en Felip Blau llegiren un escrit on donam l,enhorabona a dos trescadors que el dia anterior es casaren:
“ Dos trescadors jovençans que fins fa poc caminaven amb noltros, ahir feren s’esclafit i ens envien un petit refrec per fer-nos partícips de la seva alegria i brindem a la seva salut dins aquesta Vall de Sóller”
“ Xisca i Toni se casaren
varen dir tots dos que sí
I qui ho havia de dir ?
Tot les va sortir diví
i fins i tot se besaren “
I així va ser, varem menjar panades i varem brindar amb xampany a la seva salut ! enhorabona Xisca i Toni !!!
Aquesta menjua ens donà les forces per seguir caminant i en comptes d’agafar el tirany que ens portaria cap a Muleta , seguim cap a l’esquerra i entre un poc d’asfalt i tirany de muntanya arribam a la Capella de Castelló , que data del s. XVII i que després d’uns intents de reforma i reconstrucció actualment es troba en ruïnes i en un estat de conservació pèssim.
A la seva part esquerra, seguim per un caminet empedrat cap amunt que ens porta a les cases de ca’n Prohom i de Son Mico, que foren una de les possessions més grans de l’alqueria de Son Castelló.
Fet curiós que he trobat d’aquest lloc, fou que al seu interior varen habilitar una habitació per la Reina Isabel II de Borbó ( coneguda com la de “los tristes destinos”) que visità Sóller a l,any 1863 , però no arribà mai a utilitzar-la .
Davant les cases hi ha una gran esplanada on podem contemplar la vall, natural aïllament de Sóller, envoltada pel Puig del Teix, la Serra d’Alfàbia, els Cornadors, la cuculla de l,Ofre, el Puig Major on a la seva part del darrera , la Coma Fosca , on encara s’hi distingeix neu ja que la calor del sol quasi no hi arriba .
Continuam pel camí de Castelló – antic traçat que unia Sóller i Deià i comunicava amb les distintes possessions del terme.
Però en comptes d,anar amb direcció cap a Deià ens desviam pel camí de Rocafort, caminoi empedrat que baixa fent ziga zages fins arribar a Sóller.
Aquests camins de ferradura estan molt ben conservats gràcies a l’escola de Marges de Mallorca, que netegen el camí i ho restauren seguint les tècniques artesanals tradicionals.
Anam baixant pel camí de Rocafort i podem divisar una admirable panoràmica de tot el poble de Sóller i de la seva vall. Passam per damunt el pont on hi circula el tramvia i arribam al poble.
Voltejam el poble per no passar pel seu centre ja que és el punt de finalització de la caminada i arribam al camp de futbol on anam seguint el torrent que porta abundant aigua i després de trepitjar l’asfalt deixam pas a un camí de muntanya , seguint les fites del GR fins arribar a Binibassí, construït entre els segles XV i XVI al voltant d’una possessió. Una nota d’interés és que el terme bini prové de l’àrab i vol dir “ la casa de ... “ .
Seguim per el camí de Binibassí fins a Fornalutx, tram d’una progressiva pujada .
Fornalutx fou una alqueria musulmana i a l’any 1813 s’independitzà de Sóller. Fornalutx és un poble que conserva un interés paisatgístic i arquitectònic que es pot comprovar en els seus estrets carrers, les cases empedrades amb els seus jardins... un atractiu singular que a l’any 1983 es declarà lloc històric protegit i va rebre el premi “foment de turisme per la defensa i manteniment de la vil·la” .
A l’entrada de Fornalutx és on ens aturam a dinar. “Ningú diu res, es veu que hi ha gana... “. Després del dinar, celebram un altre alegre event, en Joan Llinas celebra els 67 anys i ens convida a una coca casolana i li cantam tots junts els molts d’anys. Felicitats Joan i que l’any que ve ho poguem tornar a celebrar i menjar coca!!!
Després del dinar, ens espera una molt comentada costa entre noltros, Costa d’en Nicó. Poc a poc i “tira a tira”, pujam per un camí, creuam un parell de vegades la carretera i després de suar i d’un parell d’alens arribam al Mirador de les Barques, situat a 400 m d’altura i que guaita sobre el Port de Sóller.
Aquí molts aprofitam per refrescar-nos, beure unes herbes dolces, fer fotografies, reposar ... fins que ens decidim a fer la darrera hora que ens falta per arribar altra vegada a Sóller.
Baixam per distints camins ja que hi ha diferents alternatives i ens decidim per baixar per la “Costa d’en Flassada “ on podem tornar a contemplar tot el poble de Sóller. I es que durant tota l’excursió d’avui Sóller ha estat ben present, vist d’una banda o d’altra, la seva bellesa no ens deixa indiferents.
Arribam a l’emblemàtica Plaça de la Constitució , amb la seva majestuosa catedral, el rails on passa el tramvia ben enmig de la plaça... I es que no ho podria deixar de dir... però Sóller conserva aquest encant especial que et fa sentir com si estiguessis a un altre món màgic, com si fossis el protagonista dins un llibre de fantasia.
És aquí on tots els Trescadors tornam a un altre bar, sigui per prendre una cervesa, una pomada o una bona tassa de xocolata calent. I es que després d’una excursió com la d’avui, de 21 Km aproximadament, aquests petits plaers es converteixen en grans plaers .
No podria parlar malament d’aquesta eixida, ja que a part de ser la cronista també vaig ser la guia. Vaig anar al davant sempre amb molt bona companyia, com ara na Malen o els cinc “guardaespatlles “ que tenia just al meu darrera”, i entre xerrades i rialles m,ho vaig passar la mar de bé .
Fins la pròxima sortida !!!
Joana Gomila Torres
