El passat dia 30 de setembre iniciàrem el programa d’excursions de les Cranques Reumàtiques amb una sortida de mig dia per dins el terme municipal. L’objectiu era visitar les restes dels antics molins d’aigua dels voltants de la possessió de na Maians.

El punt de trobada dels excursionistes fou l’habitual: la plaça de la Constitució. Amb els cotxes ens dirigírem al molí de vent d’en Piricus, també conegut pel molí Vell, on deixàrem els vehicles i emprenguérem la caminada pel camí de na Maians. 

A l’àrea mediterrània existeixen tres tipus de molins: els de vent, els d’aigua i els de sang, és a dir, empesos per la força animal. Els més antics de la nostra contrada són els molins d’aigua, que aprofitaven l’aigua d’escorrentia del torrent com a força motriu. Quan el rei en Jaume I féu el repartiment de les terres conquerides als sarraïns es quedà amb els molins d’aigua. Just a la zona d’Artà n’hi havia deu.

Abans d’arribar a l’altura de les antigues cases de la possessió ens desviàrem cap a la dreta per a visitar la font de na Mateva. Possiblement és d’origen àrab i consisteix en una excavació, d’un metre i mig de fondària i uns tres de llargària, tancada de paret seca per on brolla l’aigua. Aquesta font està situada molt a prop del torrent, per la qual cosa sol brollar quan passa aigua pel torrent. Aquesta era l’única font del terme amb prou cabal per accionar les moles d’un molí i regar nombrosos horts de dita possessió.

La propera aturada fou el molí de sa Farinera, el més espectacular de tots. El cabal era captat dins el torrent mitjançant una presa, parat o resclosa, la qual desviava l’aigua cap a una síquia que la conduïa fins el molí. Abans d’arribar a la bassa o safareig del molí hi ha les restes d’un molí d’aigua més antic que fou abandonat, segurament, perquè no permetia ser “modernitzat”.





Els molins d’aigua es construïen a terrenys amb desnivell i quan l’aigua canalitzada saltava a un nivell inferior era aprofitada per a moure unes pales mitjançant la qual s’aconseguia la força motriu que feia rodar les moles que esmicolaven el gra. Amb el pas dels segles, i amb la finalitat d’augmentar la força motriu del salt d’aigua, els molins milloraren les seves infraestructures, és a dir, es modernitzaren enlairant encara més el salt d’aigua i emmagatzemant els recursos hídrics dins basses. Tots els nostres molins eren de cup o pou, una construcció que té el seu origen a l’època medieval, segles XII- XIII. El cup és una construcció de planta quadrada o rodona, situada al final de la síquia i d’uns cinc o sis metres d’altura que engoleix l’aigua per a conduir-la, amb el màxim de pressió possible, fins a la part més baixa del molí, el cacau, una volta d’obra on hi ha la roda amb les pales que faran girar la mola.



Si el molí  de sa Farinera és el més ben conservat exteriorment, el més curiós és el que ve a continuació, actualment propietat de la família de Suso Reixac; és molt antic i se’ls coneixia pels molins Teulats. L’any 1487, Jaume Crespí estableix dos casals de molins, anomenats los molins Teulats, amb dues quarterades de terra, baix alou del Rei, confrontats amb l’alqueria Maians, amb la Torre de la Canyamel i amb el torrent reial”(Artà en el segle XV, d’Antoni Gili, pag 197) .Un segle més tard en lo molí Teulat hi ha una roda de molí fariner i una altra de molí draper. Aleshores també confronta amb So na Sopa. En aquest indret el desnivell és tan espectacular que va permetre la construcció de dos casals de molí, és a dir, un cup damunt l’altre i independents. Acompanyats per en Suso baixàrem fins al cacau i poguérem observar l’espai on hi havia la roda amb les pales i els forats per on l’arbre entrava dins l’obrador del molí fent rodar les moles. A un costat hi havia un altre forat que era per a situar-hi l’alçador que permetia controlar la separació entre la mola superior i la inferior que era fixa, amb aquest enginy s’aconseguia farina més o menys fina.

En aquest indret i per l’altra vorera del torrent començava una síquia que conduïa l’aigua fins el molí de can Gelabert, amb el seu hort i bassa; també fou modernitzat. Actualment al seu costat s’ha edificat un casal amb uns propietaris que, segurament, desconeixen que dins el jardí tenen un molí d’aigua amb segles d’antiguitat.

Després d’aquesta visita per les diferents parts del molí tornàrem pel camí de can Polet i de na Maians cap el punt de partida.



Ja de tornada visitarem les runes del molí de na Maians. al qual accedírem des del gran safareig que acumulava l'aigua per dur-la al salt d'aigua. Aquest molí se troba en mal estat, amb les cases que l'acull totalment ensorrades.





La vista, d'altra banda, és magnífica.





Després de fer un volt tornàrem per les marjades cap el camí que ens va dur al molí d'En Falunyes i, finalment el de s'Alzinar. Aquest darrer es troba situat prop de la carretera Artà_Capdepera vora el torrent (quan l'aigua corre és un indret de gran bellesa). Aquest molí, actualment abandonat, presenta tots els elements típics, el safareix, la canal i, encara, les restes de les pales de fusta. Prop de la bassa hi trobàrem restes d'enterrament posteriors a la colonització romana.







L'excursió  va acabar amb un dinar al restaurant Moli Vell, on vàrem ser magníficament tractats. 



Queda pendent una segona part d'aquesta excursió que ens durà als molins des de na Maians fins a Canyamel.