Julián Garcia-Sotoca Oliva,
ex-secretari de l'Ajuntament de Capdepera
i pregoner del Mercat Medieval 2012,
parlà en "El cafè dels dissabtes"





 "Per designació del Col.legi de Secretaris i Interventors d’Administració Local arriba a Capdepera el senyor Julián Garcia-Sotoca Oliva, madrileny, el qual ostentarà el càrrec de secretari de l’Ajuntament fins al 2011, cessant  el funcionari Pere Bonnín Fernàndez com a secretari accidental."

Retall premsa 1980

Ara, quan és a punt de pronunciar el pregó del Mercat Medieval, duim a la nostra pàgina l'entrevista que vàrem mantenir amb Julián García-Sotoca, ex -secretari de l’Ajuntament de Capdepera, el passat mes de gener, en el programa El cafè dels dissabtes de Capdepera Ràdio.

La transcripció d'aquella entrevista s’han fet esperar, però ara ens sembla un moment molt oportú per a recordar-ne els aspectes més interessants. Des que es va jubilar li havíem proposat de parlar amb ell, però per una cosa o l'altra la trobada es va anar ajornant. Finalment, l'esperada conversa es va produir i aquí oferim alguns talls que, n'estam ben segurs, mantenen tota la seva vigència. Heus aquí alguns moments d'aquella llarga conversa amb el futur pregoner del Mercat Medieval.

- Des del passat mes de desembre que ja estàs jubilat...
- Sí, el darrer dia que vaig anar a fer feina  va ser el desset de desembre. Vaig acumular les vacances i aquest va ser el darrer dia. I d’aquí me'n vaig anar a la República Dominicana, a veure la meva filla.

- Unes vacances ben merescudes...
- Bé, jo penso que si. Almanco per mi sí que ho són.

- Tothom sap que en els ajuntaments hi ha molt de personal, i entre aquest sempre hi ha un secretari, per molt petit que sigui l’ajuntament. Estaria bé que ens comentassis, encara que sigui breument, quina és la funció del secretari de l’ajuntament.
- Uf!, breument és un poc complicat.  Si atenem al que diu la legislació és “donar fe pública i l'assessorament legal preceptiu”. I això, què és? De tot un poc. És a dir, has d'atendre les consultes de qualsevol funcionari que tengui problemes amb la seva feina, que qualsevol polític que vengui a consultar-te qualsevol cosa de la seva àrea, també rebre qualsevol persona del poble que tengui alguna consulta relacionada amb l’ajuntament, i de vegades encara que no hi tengui relació... Així que fas de tot, i de tot un poc. Després hi ha el tema d’actes, dur els expedients, els informes...

- Aquests anys, des que vares començar, tot ha canviat molt, no?
- I tant! La feina d’ara té poc a veure amb la que hi havia abans. Tot és distint. Començant perquè hi havia menys regidors i també menys personal, el treball estava concentrat en alguns temes, ara s’ha multiplicat per mil. Tot és més complicat, ara, no té res a veure amb com era abans.

- Quan vares començar?
- Vaig venir a Capdepera a l’any 1980.

- Pràcticament tot el període democràtic. Què et trobares?
- Record que, just arribar, em vaig proposar arreglar l'arxiu. Bé, no ho vaig fer jo, va ser na Maria Massanet, l’actual arxivera, qui va fer la feina de posar-lo en marxa. Realment feia vergonya. Faltaven alguns llibres d’actes, que vaig reclamar al batle, i arribaren a comparèixer; no sé qui els tenia, però tornaren. Així començàrem a ordenar-ho i enregistrar-ho tot. Jo vaig rebre més d’una espolsada, i no del batle ni dels regidors, sinó d’altres persones que no entenien que de l’arxiu no se'n podien treure els documents. Alguns no entenien que l’arxiu és una cosa molt seriosa i que no podien entrar i collir el que volguessin i, que si volien consultar qualque document s'havia de demanar, i si es podia consultar  se li havia de donar permís.

Aquí, en Pep Terrassa ens comenta com, ell mateix, havia rebut permís per cercar documents i endur-se'ls per a consultar i després tornar-los, en acabar. Demanava  permís, pujava a les golfes i, entre els enderrocs, cercava el que li interessava i sho treia sense cap control efectiu: "

- Allò no era un arxiu, era un magatzem en runes. Un exemple clar de com era l'ajuntament abans i de com és ara , el trobam precisament a l’arxiu, no té res, i tot gràcies a na Maria. Començà la tasca i crec que l'ajudà un jove anomenat Miquel (Miquel Flaquer "del Recreo") i entre tots dos l’endreçaren en un primer moment. L’arxiu, d’altra banda, era molt pobre, gairebé hi havia més enderrocs que papers, tot mesclat amb restes d’instruments musicals. Estava a la tercera planta, a l’esquerra, on ara és la zona d’activitats i de l'aparellador. Es podia passar sense entrebancs, no hi havia clau... En veure’l em vaig posar les mans al cap i pensava que això no podia ser.

- Capdepera va ser el teu primer destí?
- Sí, tota la meva vida laboral, com a funcionari de l’administració local, ha estat aquí, a Capdepera. Vaig aprovar les oposicions i vaig venir des de Toledo. El canvi no el record massa gran, no vaig notar molt la diferència. Em vaig adaptar  bé, vaig ser ben rebut i no vaig tenir cap problema de venir a viure a Capdepera. Ara em sento més d’aquí que del meu poble de naixement. Són molts d’anys, els meus fills han nascut aquí i em sent d’aquí.

- Els primers anys degueren ser durs. Tot pensant que veníem d’una època amb un secretari ficat en processos judicials, amb una mena de buit que tu hagueres d’omplir. A més, durant el franquisme, els ajuntaments tenien molt poca autonomia i amb la democràcia els secretaris agafàreu força...
- Va canviar el sistema. Entre tots, i jo hi vaig col·laborar, vàrem estirar del carro i i aquest va tirar endavant.

- Però eren moments  de crisi i amb uns pressuposts que feien rialles. Creim recordar que l’any 1980 o el 1981, amb els primers ajuntaments democràtics,  es parlava d’arribar als 100 milions de pessetes de pressupost, perquè al 79 estaven al voltant dels 50 milions.
- Sí, era així.

- Julián, te’n recordes dels primers pressuposts que vares aprovar?
- No, no sé exactament a quant pujaven, però no superaven els cinquanta milions de pessetes!

- I ara, en euros...
- Ja et perds, però parlam de 15 milions d’euros, o una cosa així...

- I a nivell de personal també éreu molt poquets?
- També hi ha diferència, crec que al principi érem 7 o 8. D'altra banda, a la policia municipal  eren també 6 o 7 i a la brigada d’obres uns altres 4 o 5. En total no passàvem de la vintena. Érem poca gent.

- Ara, a final de 2011,  parlam de devers 166 empleats, i hem arribat a superar els 200.
- Sí, el personal de l’ajuntament s’ha multiplicat. Mira, només el pressupost de personal, ara és dues o tres vegades més del que hi havia abans per a tot l’ajuntament.

- I de tota aquesta època de canvis que has viscut, te'n sents satisfet? S’ha respectat l’opinió del secretari?
- No és qüestió que es respecti l’opinió del secretari. El secretari també pot estar equivocat. Aquí jo m’he trobat que hi ha prou respecte, almanco per part dels regidors. Ells han pogut fer el que els ha semblat bé, però sempre m’han respectat i escoltat. Jo trobo molt positiu el treball que s’ha fet a l’ajuntament, i n'estic content.

- Han passat  molt de regidors, en tot aquest remps. L’altre dia miràvem una fotografia del dia de la teva jubilació, en què hi eren els batles, i així mateix n’hi havia uns quants.
- Set o vuit, i la veritat és que m’he duit molt bé amb tots ells. No he tengut cap problema. Bé, pot haver-hi moments en què la nterpretació d’una llei (el Dret no és una ciència exacta) els pot haver agradat més o manco, però el meu treball sempre s’han respectat. Aquesta és la veritat.

-Cal dir que, venint d’una etapa caòtica, en aquests més de trenta anys, no hi ha hagut gran conflictes...
- No. Segurament, en altres ajuntaments de Mallorca hi ha hagut més problemes. Jo, en aquest sentit, he estat bé, després els batles i els regidors han pres les decisions que ells pensaven que havien de prendre, és clar. Jo mai m’he sentit pressionat en un sentit o l’altre.

- Cada quatre anys, canvi de batle. Això suposa una adaptació a les formes de ser i de treballar de cadascun d'ells.
- Mira, és per això que dic que estic content. Malgrat haver canviat set o vuit vegades de batle, no hi ha hagut friccions ni malestars. Han estat canvis duits amb normalitat democràtica, ara els toca governar a uns i l’endemà a uns altres, i bé, sempre amb respecte. Malgrat els canvis, l’ajuntament ha de seguir funcionant i ha funcionat. No sé què n'opinen ells, però jo ho trobo molt positiu.

- Podries definir cada etapa, cada legislatura?
- Aquesta lliçó no l’he estudiada... No puc diferenciar perquè , pel que a mi em pertoca, hi ha hagut una certa continuïtat. Cada batle, segons la seva ideologia política, ha tingut unes prioritats o altres, però ja he dit que tots han intentat que l’ajuntament funcioni. Tots  han intentat, segons el meu punt de vista, que les coses funcionassin, donant prioritat al que ells pensaven que havien de donar. Unes vegades ha anat bé i unes altres, malament, uns han pogut fer més coses perquè hi havia prou doblers i uns altres, no, perquè no hi ha hagut prou doblers. Una cosa és el que es promet a les campanyes electorals i l'altra el que després es pot fer.

- T’has hagut de plantar, alguna vegad? T'has hagut d'imposar i dir això no pot ser  així?
- Imposar-me, imposar-me, no. Això sí, a vegades he hagut de dir que per fer una cosa determinada havien d’anar per un altre camí. D'informes negatius, també n’he fet, a vegades.

- I insistir en alguns temes, com per exemple l’edifici de l’Ajuntament?
- De l’edifici de la plaça des Sitjar, ja fa anys, però molts  d'anys, que dic que el poble de Capdepera es mereix un ajuntament, un edifici municipal digne. I ja fa uns quants anys que vaig veure que era impossible, i vaig renunciar. Jo deia “me jubilaré i no ho veuré”, i em contestaven “que no, que no, ja ho veuràs”. L’edifici vell deixa molt que desitjar. Basta veure la imatge que donam quan ens visita qualque autoritat i l'hem de rebre al saló  de plenaris. Vertaderament, fa vergonya. I si ve alguna persona amb discapacitat, en cadira de rodes, ha de quedar a la plaça. L’edifici és lamentable, sempre dic que segurament s'aguanta pel cablejat. Fa més de 20 anys que vénc predicant la necessitat d’un edifici nou.
 
- Ara està a punt de fer-se el trasllat (en el moment de publicar aquesta entrevista, ja s’ha fet) a can Creu d’Inca...
- Bé, una cosa és fer un trasllat i una altra és fer un edifici nou, com el poble es mereix. Són dues coses distintes. Això sense entrar si el lloc és adequat  o no. El que jo dic és que vas a qualsevol poble del món i l’ajuntament és l’edifici més emblemàtic del poble, és la cara del poble, i és una qüestió que l’he manifestada a tots els batles que he tingut.


 
- No t’agrada, can Creu d’Inca?
- No és qüestió de si m'agrada o no. El que passa és que per ventura no és l’edifici que el poble es mereix. El que no sé és si després de totes les obres reuneix totes les condicions per acollir  tot el volum que maneja  l’ajuntament. Avui dia hi ha molts de serveis i no sé si hi cabrà tot, començant per l’arxiu. L’arxiu és lògic que es trobi en el mateix centre que l’ajuntament, no pot estar escampat en diversos espais, perquè moltes vegades els que treballen necessiten coses de l’arxiu i els expedients acabats han d’anar a l’arxiu i no s'han d'estar passejant pel carrer. Jo crec que, per la mida del nostre ajuntament, els serveis han d’estar concentrats, perquè  quan el ciutadà necessiti alguna cosa no hagi d’anar d’una banda a l’altra. Una altra cosa és que hi hagi d’haver serveis a Capdepera i a Cala Rajada. Són coses distintes.

- Quins creus que han estat els canvis més importants, en aquests 30 anys?
- N'hi ha hagut de molt importants. Per exemple, quan jo vaig arribar hi havia manca d’autonomia dels ajuntament. Quan s’havien d’aprovar les ordenances o  els pressuposts s’havien d’enviar a l’organisme superior, a la Delegació del Govern o a la conselleria, i et donaven el vistiplau i llavors es podia aprovar. En això s’ha canviat i és important. A nivell legislatiu han canviat altres coses, però per mi la més important és la major autonomia dels ajuntaments. Un altre factor important és la part econòmica, els pressuposts s’han multiplicat no sé quant, però molt, i això permet gestionar més.

- Julián, amb el tema de la crisi s’ha plantejat la possibilitat d’unir ajuntaments. Com la veus, aquesta possibilitat?
- No veig clar que s’estalviïn doblers. Ara ja es poden fer mancomunitats per a segons quins serveis, a fi que resultin més rendibles, però una cosa és mancomunar serveis i una altra fer desaparèixer ajuntaments. N'he sentit parlar, però no m’agrada. A més, on és el límit per agrupar o no?.
 
- A Catalunya ja hi ha ajuntaments que parlen de crear mancomunitats?
- Ja ho he dit, això és una altra cosa. Una  cosa és que, per exemple, dos  o tres ajuntaments s'ajuntin per a gestionar qualque servei com la recollida dels fems, perquè un per un no els resulta rendible, i una altra és que s’obligui a fer desaparèixer un ajuntament com a tal.

-  Un problema de tots els ajuntaments és el finançament. Des d'"El Cafè dels dissabtes" ens hem queixat repetidament que els ajuntaments paguen molts de serveis que corresponen a altres administracions, com la Comunitat Autònoma o el govern de l’Estat, mentre el seu finançament ve condicionat pel mateix Estat. Comparteixes aquesta opinió?
- Això té la seva lògica. L’ajuntament és l’administració més propera al ciutadà, de manera que quan algú necessita alguna cosa de l’administració no se’n va a Madrid, ni a Palma, se’n va a la plaça des Sitjar. Així l’ajuntament es veu obligat a donar molts de serveis que per ventura no són competència seva, però els ha de donar perquè la gent els reclama i són una necessitat. Posem per cas guarderies, assistència social, ensenyança, sanitat... Quan hi ha diners, això es pot fer, ja que segurament l’ajuntament rep unes subvencions o aportacions que paguen una part de les despeses, encara que no tot. En aquest cas, penso que els polítics han actuat el millor que han sabut, donant resposta a les necessitats de la gent sense pensar si són competències seves  o no. Calia solucionar els problemes dels veïns.  A vegades s’han gastat diners en coses que eren responsabilitat de l’Estat o de la Comunitat. I al final es pateix pel finançament, és clar.

- En aquests 30 anys, has trobat molta gent amb comandera? Si no vols contestar, passa paraula.
- Bé, això possiblement és congènit a l’esperit humà.

- Facem un canvi. Hem parlat de polítics, de finançament, i ara toca parlar dels funcionaris, dels teus companys.
- Mira, crec que em duc bé pràcticament amb tots ells. De fet, el dia abans de Nadal vaig pujar a veure’ls, perquè són els meus companys. Pel que fa a la imatge com a col·lectiu, mirau, passa com pertot, pot haver-hi algú que compleixi més o manco, però la veritat és que el personal és molt responsable, fa molt bé la seva feina i  dóna un bon servei. Pensau que hi ha els polítics que han de fer la seva feina, però, si no fos pels funcionaris, que hi són cada dia a partir de les 8, treballant, les tasques no sortirien.  Amb això puc ser parcial, perquè a molts els considero amics, però en general es fa la feina bé i responsablement. No dic que el funcionariat de Capdepera sigui millor o pitjor que el d’altres bandes, però són bona gent.

- Ara, jubilat, quins plans tens?
- Seguir aquí, em trobo molt bé a Capdepera. Em sap greu no parlar català, em fa molta vergonya. Vosaltres teniu molta riquesa de sons i jo vaig vienir de major, i per la meva forma de ser em costa. Per respecte a aquest idioma, m’estimo més no fer-ho malament. I ho sento, de veritat... Quan veig els meus fills parlar en català amb els amics, em sent molt orgullós. Però jo em considero incapaç i em fa vergonya. En aquest aspecte, em sent un poc coix.

- Bé, ara que estàs jubilat, tindràs temps...
- Pensa tu!  Sempre pensava que en jubilar-me tindria temps i podria fer moltes coses, però començo a fer i  fer, no me n’adono i passa el dia, i sempre em queden coses per fer.

- Una darrera cosa, Julián. Has estat responsable de les eleccions a Capdepera. Si comparam, també hi ha hagut canvis, o no?
- Bé, canvis en el temps no, però sí en el tipus. Per exemple, les eleccions locals sempre ha estat més dures que les europees. En les europees, la gent va més tranquil·la, en canvi en les locals tothom va més nerviós i poden sorgir més problemes. Les municipals sempre han esta més o manco tenses, independent de la convocatòria.

- Moltes gràcies Julián, ha esta un plaer. Ja saps on som, cada dissabte,
- Gràcies a vosaltres. M’he trobat molt a gust, i això que no m’agrada parlar en públic. Ha estat una conversa molt agradosa.

Cap Vermell/ Cafè dels dissabtes
Fotografies Paco Galian  i arxiu fotogràfic de Bartomeu Melis "Meyme"