"El Projecte ha tornat gran, és cert, però el més important és el tracte persona a persona"












Transcripció de la conversa amb Tomeu Català, president del Projecte Home-Balears (programa El cafè dels dissabtes, de Capdepera Ràdio)

   En el nostre programa “El cafè dels dissabtes”, del passat 14 de febrer, tinguérem ocasió de mantenir una breu conversa amb Tomeu Català. El dia anterior havia estat a Capdepera inaugurant l’exposició “Art per la vida”, a benefici del Projecte Home, i quedàrem amb ell perquè ens parlàs no sols d’aquesta mostra sinó una mica de tot el que envolta la lluita que des de fa anys en Tomeu encapçala a favor precisament de la vida i la llibertat, enfront de l’esclavatge que suposa la dependència de les drogues.

En Tomeu entre nosaltres necessita poques presentacions, no debades va passar un quants anys per aquí, al capdavant de les parròquies de Capdepera i Cala Rajada i hi va deixar una petjada mala d’esborrar.

D’aquella conversa –telefònica– ara en feim una transcripció perquè la pugueu assaborir amb més tranquil·litat. 

-          Tomeu, com havíem quedat, et cridam d’”El cafè dels dissabtes”. Per cert, tu ja l’has pres, el cafè?

-          No, jo de cafè no en prenc, perquè el meu cor no m’ho permet. Qualque vegada, un descafeïnat, però no, no en solc prendre.  



-          T’hem de dir que et vàrem trobar més primet...

-            Sí, i lo difícil no és aprimar-se, sinó aguantar-se, però bé, es tracta d’estar a les ordres i d’anar alerta.  

-          Tomeu, com t’hi vares trobar, ahir, una vegada més, per Capdepera?

-          Per mi va ser una gran alegria, perquè em vaig trobar amb molts de vosaltres, amb persones que estim profundament, a pesar de tants d’anys que fa que no estic aquí. Va ser una jornada molt emocionant, em vaig sentir molt bé, molt content. Va ser una ocasió per recordar moltes vivències, amb cadascun de vosaltres. 

-          El cert és que últimament ens veim poc. Capdepera està enfora de remeis. Bé, nosaltres sí que et veim, en els mitjans de comunicació.

-          Més que el fet que Capdepera estigui enfora, lo que passa és que jo estic treballant amb tot lo que està relacionat amb el Projecte Home, a plena dedicació. Abans de patir l’infart em movia molt, fora de Mallorca, inclús a l’estranger, però en aquests moments he retallat molt i m’he centrat en lo què he de fer, i a cuidar-me també. 

-          A pesar dels anys transcorreguts, a pesar de la teva projecció pública, i a pesar dels canvis físics, a la inauguració de l’exposició ens vàrem trobar amb en Tomeu Català de sempre...

-          Estic content que m’ho digueu. Ha de ser així. Lo important és lo que pesa dins el cor, i això no canvia. 

-          D’altra banda, hi va haver una gran resposta de la gent, que va comparèixer a la inauguració d’”Art per la vida”, amb una gran venda de serigrafies.

-          Va ser impressionant. Estic segur que a Capdepera serà on se’n vendran més. Tot lo dia va ser fantàstic. S’ha de recordar que tot el producte de la venda és per al Projecte, perquè els 59 artistes que hi prenen part ens han cedit les seves obres de manera totalment desinteressada, mentre que les despeses del muntatge les ha pagades Presidència del Govern. 

-          El Projecte Home ha tornat molt gran...

-          Sí que hi ha tornat. En aquests moments hi ha unes 600 persones que estan fent alguns dels nostres programes. Quan jo vaig deixar Capdepera i Cala Rajada, fa més de vint anys, vàrem començar amb un programa que havíem après bàsicament a Itàlia; fruit d’aquells inicis, però fruit també de l’aprenentatge que hem fet cada dia, i fins i tot d’alguns fracassos, avui oferim més de vint programes distints. Ens hem hagut d’adaptar a les diferències que hi ha entre les persones, a les diferències psicològiques. Quan deis que el Projecte ha tornat gran, és cert, però el més important és el tracte persona a persona; a vegades s’ha dit que el que ens ajuda són els grans mètodes, però no és cert: el que ajuda les persones a estar bé és la relació personal. 

-          A pesar de tota la informació de què es disposa, el problema de la drogoaddicció continua aquí, sense que s’hi vegi una solució. Serà mal d’eradicar.

-          La qüestió és que no basta tota la informació de què es disposa. És bo que hi hagi informació, però no és suficient; lo important és l’actitud davant la vida, la formació del caràcter, de la forma de ser, que es van forjant dia a dia. No basta saber coses, sinó de viure d’una determinada manera. 

-          L’entorn familiar i social són determinants, en aquest sentit.

-          No és tot, però sí molt important. 

-          Com ha estat la relació amb tots aquests artistes que s’han unit en aquesta idea de les serigrafies? Què t’ha sorprès més?

-          Jo ja en coneixia algun, a nivell personal, però en grup em feien un cert respecte. Vàrem fer un sopar tots plegats, per parlar-ne, i des del primer moment em va impressionar la sensibilitat i la generositat d’aquests artistes. Pensau que hi ha artistes de les quatre illes, i tots hi han posat unes ganes i una il·lusió extraordinàries. 



-          A banda de Capdepera, on més es podrà veure aquesta exposició?

-          Per començar, tendrem un estand a Palma amb motiu del Dia de les Illes Balears, després anirem a Alcúdia, i a tots els llocs on ens vulguin. 

-          A més del Projecte Home, tu continues de rector de Puigpunyent, no?

-          Efectivament, lo que passa és que hi sóc poc, perquè per mi ara mateix és prioritari el Projecte. A Puigpunyent m’hi trob molt bé. És cert que hi faig poca feina, però la hi faig de bon cor, i, quan hi sóc, hi sóc intensament. 

-          Des que començàreu, en què ha canviat, el món de la droga?

-          Més que el món de la droga, quant a tràfic i venda, lo que ha canviat més són les persones que vénen a demanar ajuda. Quan començàrem, la persona que venia era el ionqui pur i dur, però això ha evolucionat moltíssim; ara tenim programes nocturns, específics, per a persones que estan fent feina, que duen una vida totalment normal. Per altra par, en qüestió d’edat, el perfil també ha canviat molt; jo m’he trobat amb persones de més de 60 anys a qui s’ha donat l’alta terapèutica, i també ens trobam amb infants de 12 anys. És a dir, que ens trobam amb un arc que abasta pràcticament totes les edats. Això ho podem aplicar també a l’arc social, que va de gent del carrer fins a una altra amb molts de recursos econòmics, gent sense cap formació i d’altra totalment formada. I tots tenen una cosa en comú, i és que se senten malament, se senten menysvalorats i se senten sense cap ajuda. 

-          Ens fa la impressió que la batalla contra la droga, precisament perquè és tan difícil de guanyar, no ens permet abaixar la guàrdia ni un moment.

-          El tràfic de drogues és un negoci fabulós, la gent que trafica disposa de molts de mitjans. Mirau, el passat mes de juny la ONU va convocar 300 ONG de tot el món, totes elles relacionades amb el problema de la droga, i allà hi havia grups d’Afganistan, o de Bolívia, que no sols defensaven la despenalització del consum sinó del cultiu, fins a grups com nosaltres, que treballam la prevenció, la recuperació i la reinserció. Era la primera vegada que 300 persones de tot el món, amb mentalitats molt distintes, ens trobàvem per a abordar aquest problema, cosa que ens va ratificar en la seva dimensió enorme, però després la realitat són les persones amb qui ens trobam cada dia, de manera que lo gros no ens pot fer perdre de vista lo concret, que és en Joan, i és en Miquel, i és en Pep, i és na Maria. Tenim un gran problema, certament, però hem de lluitar perquè les persones concretes puguin tenir una vida millor. 

Fins aquí la conversa que mantinguérem amb en Tomeu Català, un home entranyable, un amic, un lluitador infatigable a favor d’una causa tan noble com difícil. Projecte Home i en Tomeu Català són, ara mateix, la darrera esperança per a molts que han perdut tota esperança. Gràcies Tomeu, de tot cor.