Amb motiu del primer any del pacte de govern PP-Més, pel qual Més per Capdepera va entrar a governar a l'Ajuntament, Cap Vermell ha fet una sèrie de preguntes a tots els portaveus dels partits amb representació municipal. Després de dotze dies, temps més que suficient, tan sols hem rebut les respostes de Núria Garcia i Mireia Ferrer, motiu pel qual només publicarem aquestes entrevistes, sense perjudici que al llarg de la legislatura ho tornem a intentar amb PSOE i El Pi.

- Bones Núria, la presència de diputats de Més per Mallorca a la Fira de la Llampuga passejant amb els regidors de Més per Capdepera significa segellar la reconciliació? Aquesta relaxació de la postura de Més per Mallorca a què creus que obeeix?

- No crec que es pugui parlar de reconciliació, ja que per normalitzar les relacions ens hauríem de seure i xerrar de tot el que va passar fa un any. Aquells dies varen ser molt difícils, tant pels que negociàvem com per a l’agrupació, que encara està molt indignada. Ara bé, entenc que si envien diputats de Palma per donar-nos suport en dies tan assenyalats, com a mínim, demostren que hi ha una predisposició a firmar la pau.

Suposo que això respon a diverses raons. Ells entenien i donaven suport a la nostra decisió de no pactar amb el PSOE si Fernández no feia un pas al costat. Però no volien que entréssim a governar amb el PP. Però nosaltres teníem i tenim molt clar que primer és Capdepera, per davant qualsevol altra consideració. A més, crec que han vist que estem impulsant moltes polítiques pròpies de Més per Mallorca, fins i tot més que en alguns municipis on històricament ha governat Més. També cal considerar que la nostra agrupació és una de les més sòlides de l'illa i va obtenir molt bons resultats l'any passat. Imagino que tots aquests factors tenen un pes. 

- Núria, a final d'octubre va fer un any que entràreu a l'equip de govern. Quina valoració en fas? Què destacaries en positiu? Comenta'ns algunes accions.

- En general, la valoració és positiva, i tornaríem a prendre la mateixa decisió. Vàrem haver d'actuar davant una situació complicada pel poble, però sense deixar de banda l'objectiu d'implementar el programa de canvi que havíem proposat, i de fet així va quedar reflectit a l'acord de govern. Només en un any, sobretot quan és el primer cop que governes, és complicat canviar moltes coses, però s'han pres decisions valentes i s'han posat les bases per a moltes actuacions que estaven previstes en el nostre programa.

Per exemple, des del primer moment, vàrem treballar per frenar la urbanització de sa Pedruscada per així poder reduir les alçades d'edificació, i també es va aprovar inicialment un PERI ambiciós i proteccionista per a la zona del Castell. A més, tot d'una es va posar en marxa l'homenatge a les Roges del Molinar, que es farà cada any. També es tornen fer plens mensuals i s'han instaurat reunions periòdiques amb els veïnats, complint amb el nostre compromís.

Actualment, ja estem avançant en el nou pla d'arbrat per aconseguir nuclis urbans més verds, en la redacció del nou Pla General d’Ordenació Urbana (Normes Subsidiàries) tot i que és un procés llarg, i en la redacció del catàleg de patrimoni, actuacions promeses. Un altre aspecte destacable és que hem començat a recuperar personal per al Castell i treballam per incorporar-ne l'any que ve a la brigada municipal i a les biblioteques, serveis que estaven pràcticament desmantellats a causa de les amortitzacions de places d'anys anteriors.

Tampoc podem oblidar que s'ha obert un aparcament dissuassiu a l'entrada de Cala Rajada i un altre pels veinats en el carrer Roses de Capdepera, ambdós molt ben rebuts per la ciutadania.

Puc dir que l'equip de regidors i regidores de Més per Capdepera a l'ajuntament fa una feinada!

En Joan Campins està fent una gran tasca per revitalitzar la cultura popular i tradicional, amb més activitats i implicant les associacions del poble en l'organització de les festes. També hem impulsat concerts de música jove en català, que esperem consolidar l'any vinent. Es duen a terme una gran quantitat d'actes festius i culturals.

Hem augmentat el pressupost destinat al manteniment de carrers, voreres, enllumenat i camins rurals, i estem treballant per millorar tots els nuclis del municipi. Amb en Yannick hem treballat molt en l'aprofitament dels fons europeus, amb projectes com la recuperació de zones verdes  degradades, i, si tot va bé, l'any que ve serà el torn del carril bici de Canyamel, sense oblidar la via clclista preferent a s'Heretat.

Na Marga Bisquerra fa una gran tasca en l'àmbit de comerç i producte local: s'ha posat en marxa una campanya, amb cartells inclosos, per animar a la gent a comprar en els establiments del municipi. També es crearà una campanya per incentivar al consum del peix pescat a Cala Rajada i s'ha elaborat un reglament per als productes locals, que prest també veurà la llum. A més d'organitzar accions conjuntes amb les associacions de Capdepera i Cala Rajada. Na Mireia està dedicant molt d'esforç a millorar el manteniment de les instal·lacions educatives i optimitzar el funcionament de l'escola de música, entre altres iniciatives.

Per ventura podríem haver fet més coses en un any, però mirant enrere, crec que hem fet molta feina, i bona part del que s'ha fet formava part del nostre programa i de l'acord de govern.

- I de les coses pentura no tan positives? Recordem que hi va haver queixes amb el resultat de la plaça del Carme i després hi ha les habituals reclamacions de més manteniment.

- Quan entres al govern, ja saps que has d'heretar decisions de l'equip anterior que, potser, no comparteixes; la plaça del Carme n'és un exemple. Si ara haguéssim de plantejar el projecte, seria diferent, i probablement haurem de fer-hi modificacions en el futur.

Pel que fa al manteniment, com ja he comentat, s'han augmentat els recursos per mantenir carrers, voreres, camins rurals i enllumenat. Les obres de reforma a sa Font de sa Cala ja estan en marxa, i aviat començaran a Canyamel. Aquestes passades setmanes, per exemple, s'han arreglat un bon grapat de carrers a Cala Rajada i abans de l'estiu ja s'havia actuat en voravies de distints nuclis urbans, entre altres actuacions. S'ha fet molt i es continuarà fent en els pròxims anys, sigui amb pressupost propi o mitjançant subvencions. Així i tot, les necessitats són tantes que sempre sembla insuficient, i és comprensible que els veïns valorin més les millores quan es fan a devora de ca seva.
També hi ha factors que escapen del nostre control, com el funcionament de l'administració pública, que sovint resulta més lenta i complexa que el sector privat. Contractar personal, adjudicar obres o serveis són processos sotmesos a normes que poden resultar feixugues i limitadores, cosa que fa que els canvis no siguin tan ràpids com voldríem.

Finalment, hi ha el factor social i el comportament incívic d'una part de la població, minoritària en tot cas. Els serveis públics, tant de recollida de residus com de neteja, pens que han millorat, però encara hi ha persones que no respecten les normes bàsiques de convivència. Això inclou no només la gestió de residus, sinó també aspectes com el renou, la circulació i fins i tot episodis de violència o baralles. Aquesta problemàtica és part d'un cert desarrelament social en el municipi i no té una fàcil solució. 

- Com és la relació amb el PP? Vist des de fora sembla que no transcendeixen massa enfrontaments interns o desacords. Hi ha algun secret?

- En general, força bé, sincerament. La relació personal és positiva, i això ajuda molt. En qüestions locals, seguim un acord de govern, i per als temes que no hi són inclosos, intentem dialogar fins a arribar a un consens.
Pel que fa a qüestions ideològiques o temes que impliquen institucions supramunicipals, gaudim de total llibertat. A més, cada dos mesos feim reunions de seguiment amb persones dels nostres cercles que no estan a l'equip de govern, que ens poden donar llum des de fora, ja que a vegades el dia a dia et menja.

-  I què tal la relació amb el PSOE i Rafel Fernàndez? Com està el tema de la denúncia que vos va posar a tú i a Joan Campins? Vosaltres l'heu denunciat pels diners que va donar ell a dit a familiars del seu equip de govern?

-  La relació amb el PSOE i Rafel Fernández és pràcticament nul·la, més enllà dels moments que compartim durant els plens. És una llàstima, però la nostra agrupació no en vol saber res.

Pel que fa a la seva tasca d'oposició, em sembla tot el contrari d'una actitud constructiva. No presenta propostes, sinó que sembla buscar el conflicte amb qualsevol tema que pugui utilitzar. Interposa denúncies i exigeix dimissions per qüestions irrellevants, les quals ell mateix havia gestionat de la mateixa manera en anteriors legislatures.

Sobre la denúncia que va interposar el maig passat, pensam que és sobreactuació, intentant projectar la seva manera d'actuar sobre els altres, fent veure que tots som iguals. Tant en Joan com jo esteim molt tranquils i si hem d'aclarir res davant un jutge ho farem sense cap problema, era un contracte de 800 € que es va anul·lar immediatament en detectar l'error, i no s'ha arribat a pagar res de res, ni un euro.

Quant a les factures que ell va aprovar i que beneficiaven familiars del PSOE, no s'ha portat el tema al jutjat. Estem recopilant més informació i després decidirem com actuar. 

- D'aquí un any accediràs a la batlia segons el pacte de govern. Què esperes d'aquesta experiència i quina hauria de ser l'acció de govern d'aquí a final de legislatura?

- Tota l'agrupació espera amb molta il·lusió aquest moment, i jo també, és clar. És la primera vegada que l'esquerra sobiranista tindrà la batlia a Capdepera, un esdeveniment que cal celebrar i aprofitar al màxim durant el temps que duri.

Pel que fa a les accions que volem dur a terme abans de finalitzar la legislatura, ja estan recollides a l'acord de govern i en el nostre programa. Hem de consolidar el que hem iniciat, com el pla d'arbrat, el nou PGOU, el catàleg de patrimoni i el reglament del producte local. A més, hem de fer el catàleg de camins públics, millorar encara més el manteniment dels espais urbans i naturals, engegar un projecte per a la plaça des Sitjar, impulsar l'ús del català, sobretot a Cala Rajada -encara que no sigui una competència municipal directa-, reactivar Capdepera Ràdio i crear més espais per a vianants. Per exemple, ja hem encarregat un projecte per reconvertir el carrer Elionor Servera en una zona més amable per als vianants.

També hi ha dos aspectes que m'agradaria destacar. El primer és el model turístic, un àmbit en el qual tenim poques competències, però observam un possible canvi en el perfil dels turistes que visiten Cala Rajada, i ara cal treballar per assegurar que aquest canvi es confirmi en el futur.

Per altra banda, els ajuntaments hem de gestionar una massificació a l'estiu que col·lapsa els nostres carrers i carreteres, i el transport públic que connecta el nostre municipi amb la resta de l'illa és insuficient. Tot i que no podem evitar que arribi tanta gent a Mallorca o que accedeixin amb cotxe al nostre municipi, sí que podríem limitar l'entrada de vehicles a certes zones urbanes i donar prioritat als vianants. Mentre no disposem d'un transport públic adequat, l'única opció viable és establir aparcaments dissuasius i fomentar que les persones accedeixin a peu a aquestes àrees. Ja hem obert alguns d'aquests aparcaments, com el de l'entrada de Cala Rajada o el del carrer Roses, i continuarem treballant en aquest sentit.