Ens vérem a Cala Rajada, al mig dia perquè tenien feina i altres obligacions. A l’ombra d’un para-sol, a una terrassa de la plaça Mariners començàrem una conversa informal entre les tres joves aspirants al títol de Miss Balears i l’entrevistador. He de dir que jo era dels qui pensava que allò de les misses era una cosa del passat, però parlant amb aquestes tres il·lusionades i espontànies joves un acaba qüestionant-se alguns prejudicis al voltant d’aquets certàmens.

Abans de res se varen presentar com Montse González Heredia de vint anys, na Sara Cavaller Izquierdo de divuit anys i  Valeria Fernández Ivanova també de vint anys.

- Primer ens agradaria saber com va sorgir l’idea de presentar-vos al concurs... I totes tres!

- Montse: Jo per la meva part va ser un poc precipitat Jo estava amb una amiga del poble que se va presentar anteriorment al concurs i me deia “presenta’t que tu pots” i jo els contestava “ Com me vaig a presentar si  jo mai m’ho havia plantejat”. Amb la beneitura amunt i a baix al final ho vaig fer, bé ho vam fer. En part perquè na Valeria se va apuntar i després vaig animar a na Sara.

- Una rere l’altra al final us heu embarcat les tres... Què suposa apuntar-se (i que t’admetin) a un certament com aquest, a Miss Balears?

- Montse: Que ho conti na Valèria que va ser la primera.

- Valèria: Primer contactes amb la directora i et fa una entrevista i fa una primera avaluació, també amb les fotos que envies. Els tracte va ser molt agradable i me van demanar si havia treballat de model o alguna cosa semblant... i me digueren que m’acceptaven i vaig començar a anar a les classes, que es fan els diumenges.

-  Es a dir heu de fer una mena de preparació prèvia. No és apuntar-se i llestos!

- Sara: Si va ser així com ha dit. Jo vaig ser la darrera en apuntar-se, se pot dir que vaig entrar de rebot. Montse em va dir “fica’t, ens ho passarem molt bé. És una experiència increïble!” i jo me vaig afegir, tanmateix no tenia res a perdre. Me varen agafar i la veritat és que estic gaudint molt. Crec que una de els coses bàsiques que requereix participar és aprofitar i compromís, i això ho estam demostrant cada dia que anem a Palma des de Cala Rajada, i treballant i compaginant-lo amb el dia a dia... I amb els sentiment i emocions que tenim. No vull xerrar per les altres sinó únicament per mi, quan dic que veure’t allà t’exposes i poses tota la teva essència i tot el que ets, i posa en dubte la teva autoestima i et fa fer feina damunt aquest aspecte. I ho treballes! Crec que és el millor repte que he pogut trobat jo per créixer en aquest sentit.

- Valèria: Si, si... jo estic d’acord amb el que ha dit Sara, que creixes com a persona i les teves companyes també i és molt bonica l’experiència de veure’ns créixer totes  juntes. I t’adones del teu nivell d’autoestima. En el meu cas, personalment, tenia una falta d’autoestima a l’hora d’expressar com ets, perquè damunt de la passarel·la has de mostrar com ets i no tenir por a ser com ets. I poc a poc vas treballant amb el recolzament d’elles i de la directora.

- Recomanaríeu l’experiència?

- Totes tres ho confirmen simultàniament.

- Montse: Nosaltres ens hem ajuntat tres al·lotes molt humils, és veritat! Anem allà a passar-ho bé, a viure l’experiència i si guanyem... súper-bé, millor que millor! Jo sempre he estat una al·lota amb molta autoestima i m’ho estic passant molt bé perquè no tinc vergonya, però he treballat a estimar-me més i també estimar més a la gent. És veritat que les al·lotes, entre nosaltres, ens critiquem molt, però molt, moltíssim... tenim un estereotip d’una al·lota perfecta, fina, elegant, amb les seves corbes... i en el certament jo me considerava la més gran i passava pena que per molta autoestima que tingués cercarien a l’al·lota més esvelta,  que no tingui tant de cos... i al entrar allà i veure’m genial devora les altres i que elles me vegin igual de bé me fa pensar que l’estereotip és realment una beneitura.

Al final aquest certament, el concurs, no és tracta només de la bellesa exterior sinó que és molt important l’interior, t’adones que és el que val i el que et fa sentir-te guapa. Tu pots ser molt guapa físicament i la teva forma de ser, ho pot fer canviar tot i si no saps exterioritzar això bo que tens dedins no vals res, per dir-ho així. Ens està resultant més complicat el saber comportar-se, el saber asseure’s, el saber xerrar, el gestionar les teves emocions i saber expressar-te bé amb els demés, que posar-te a caminar amb tacons, crec jo.

- Generalment, els certàmens de bellesa se relacionen molt amb l’aspecte físic i d’altra banda sembla que és una cosa del passat, que va tenir el seu moment de glòria i ara no tant (recordem que a Cala Rajada se celebrava Miss del Turisme que tenia molt de renom). Vosaltres ens parleu d’aspectes emotius, d’autoestima... Què és el que més us costa dur del procés de preparació?

- Sara: Jo vaig a ser molt sincera. A jo me costa molt ballar i això m’ho he pres com un repte personal. Al manco se que estic en un ambient segur, on me recolzaran si caig  (i he de dir que encara no he caigut!) i és el que més m’agrada de participar en el certamen. M’he adonat que tota la vergonya que pugui tenir ha de fugir. No n’hi ha ni més ni manco, ni perquè una sigui ballarina, o l’altra sigui contorsionista o l’alta vingui de netejar vaixells... totes som diferents i tenim els nostres reptes que hem de superar.

- Realment per participar que us exigeixen, què es valora?

- Sara: Bàsicament el saber estar. Hi ha diferents passes: sortim en bikini, amb vestit de festa  o en vestit de gala.

- Valeria: D’una banda està tot el que es veu de cara a l’exterior, els vestits, els trets... la part física. Però també treballen molt la gestió d’emocions, el saber estar, relacionar-se amb les demés, la comunicació... Són moltes coses que se treballen per dins  i no se veuen cap enfora. Del que parlàvem que abans hi havia altre nivell, simplement més físic i ara s’intenta donar la imatge que una dona no és només una cara bonica, que som molt més. I aquí entra aprendre a ballar o adaptar-nos a les situacions, a jo per exemple me costa molt ballar, no me surt de forma espontània, i veure com entre totes ens surt una coreografia espectacular m’anima molt.

- Vosaltres heu pensat en les sortides laborals, per exemple de models o hostesses?

- Montse: La veritat és que a rel d’això, m’estan sortint moltes propostes, especialment aquí en el poble i jo som més de viure el moment, pot ser t’emociones amb una cosa i te dues un fracàs. Tenim divuit i vint anys, o sigui  que anem a gaudir del  moment, duri el que duri, això ja ens ho duim. Però si me surt una història en pla Rosalia o model, idò mira benvingut sigui, no diré que no. (rialles).

Sara: Jo no he pensat a dedicar-me a ser model, és cert que m’atrau el món de la fotografia i els focus, per dir-ho d’alguna manera. M’he criat amb la meva padrina i he vist moltes telenovel·les i de vegades penso “I si faig una sèrie? “. Però mai m’ho plantejat seriosament, ni he estudiat res que me dugés a aquest camí, jo som més de dirigir-me al treball amb empreses. Com Montse ha dit, anem a viure el moment, i no tancar-se a cap oportunitat que pugui sorgir i ens agradi.

- Valèria: Jo he estudiat Educació Infantil en l’UIB i des de petita m’he volgut dedicar. Però és cert que aquesta oportunitat obre portes i m’ajuda a llevar-me la vergonya que sempre he tingut i rompre l’esquema que realment no som tímida i tinc molt per demostrar, també m’ajudarà el dia de demà per a fer classes. Sincerament, vaig fer un anunci de Cornetto i me va agradar fer-ho. M’agradaria dedicar-me a la carrera que estic estudiant però en el procés també voldria fer alguna cosa de publicitat, no és incompatible.

-Quan està prevista la gala d’elecció?

- Montse: De moment sabem que la pre-gala esta prevista per finals de juny o principi de juliol. La gala final encara no te data però sembla que serà pel juliol, encara no s’ha concretat el lloc però segurament sigui a un hotel de Palma

- Us agrada molt anar a la moda?

- Sara: Hi ha molts d’estils i tendències, però allò de “la tendència del 2023 per la primavera és aquesta...” no m’atrau.

- Montse: Això no, això entra en els estereotips. A jo me va bé mentre se vagi ben vestit, que combini ...

- Sara: Per exemple si aquesta temporada se du negre, pot ser que a jo m’agradi dur els colors cridaners... puc posar-me un vestit amb uns xinos o un ajustat amb avarques, depèn del moment.

- Valèria: Jo m’he de sentir a gust amb la roba que duc, sentir-me jo bé... i això també s’exterioritza. Al final si estan de moda unes determinades peces no les compararé “ perquè estan de moda”,  si no me fan ganes o no són del meu estil.    

- Voleu afegir alguna cosa?

- Sara: Jo vull afegir una cosa que  no hem comentat i és que hi ha la percepció que en els certàmens de bellesa simplement cosifiquen tant els d’homes com les dones, i realment (crec que elles estaran d’acord) estam aprenent dia a dia gràcies als professors que tenim, i aplicant-ho a la nostra vida, puc assegurar que la meva percepció no és que cosifiqui per res a la dona sinó que li dona ales per mostrar-se així com és. En un certamen de bellesa no és mostra només la bellesa exterior sinó que també es mostra l’interior.

- Montse: La professora de passarel·la ens insisteix molt que una de les coses més importants és la seguretat. La seguretat que transmet la persona que està be amb si mateixa. Si surts al carrer i et veuen  passar que diguin “mira quina dona amb personalitat”, això és important i s’aconsegueix si et sents be amb tu mateixa. I això ens ho estan ensenyant, no qualsevol persona surt en bikini en la passarel·la i se sent be amb el seu cos. Jo que me veig una al·lota gran m’agradaria que la gent que participa se senti sexi, segura... el seu cos és igual de bonic que qualsevol cos. Jo me sent així i fan que em senti millor per moltes corbes que tingui. Que se sentin segures, be amb elles mateixes i el que diguin els demès aire! (rialles)

Moltes gràcies a totes tres, ànims i que hi hagi sort.