Tot just començar Domingo Mateu, l'entrevistador, recorda el pròleg que Jaume Santandreu escriví a Pere Orpí amb motiu del seu llibre "Encara que no em donin la paraula" (1975) com “un pagès de pau, un camperol d’infinita paciència, un sembrador de sonets dins els “catorze solcs xops de cadència”, un expert “marger de poemes”.
L'entrevista comença amb aquestes fites biogràfiques. Clicau qualsevol part de l'article per accedir a l'entrevista en pdf.
