"...per a mi és, literalment, un somni dirigir la banda de música."

"A ca nostra sempre s'ha escoltat i fet música. L'instrument el vaig triar mirant la televisió, veient na Lise dels Simpsons, vaig dir: " Això m'agrada!".



"En Llucià és un percentatge molt alt de la Banda. Podríem dir que un 49%. Quan ho deixi serà gros".


"...vaig proposar que la Banda participi més als cercaviles, a les festes i actes... fer-se present, fer-se més visible". 


"La missió que jo m'impòs és reconstruir la Banda i dur-la als nivells que va tenir fa uns anys. Record que quan jo era "petit" la Banda de Capdepera era un referent de Mallorca".








Dia 5 de setembre va tenir lloc el concert de "canvi de batutes" al pàrquing de la piscina municipal. ,Miquel Gayà, director de la Banda durant catorze anys, cedia simbòlicament la batuta a Marc Forteza. Un gabellí lligat a la música des de ben petit, de fet li ve de família. Entrà a la banda molt petit, als 10 -11 anys, així que l'ha viscuda en situacions molt diverses. Parlam amb ell del seu repte, del seu bagatge musical i del futur.

- A principis d'any anunciàrem el teu nomenament, però quan començares aquesta etapa de director de la Banda de Música de Capdepera? 
- A finals de desembre vaig començar a parlar amb el president, Llucià Serra, i a partir d'aquí vam fer una reunió amb els músics i ho confirmàrem tot. A principis d'any començàrem a fer feina. Això sí, condicionats per la COVID, sense assajos setmanals.

- La teva primera sortida com a director va ser al Mercat Medieval...
- Efectivament, com a director el meu primer concert va ser al cercavila del Mercat Medieval, tot i que fos molt curtet, sols fèrem dues peces.



- Quan començàreu els assajos?
- A partir de l'abril començàrem. Vam decidir arrancar amb els qui eren i a partir d'aquí anar creixent.

- Diuen que les bandes de Música i les corals heu estat els qui més heu patit les restriccions per la pandèmia...
- Jo crec que no només han estat les corals i les bandes de música els que més han patit, sinó tot l'àmbit de l'art i la cultura. Tot el que són conjunts i grups grans són els que més s'han vist afectats per restriccions han tingut per reunir-se, trobar-se o assajar.
Els assajos fins ara els fèiem a l'auditori i ara hem tornat a la nostra sala. Hem agafat certa normalitat i assajam per preparar els concerts que tenim al davant, malgrat tot si arribàvem als deu músics, ja ho celebràvem. Al concert d'ahir (per dia 5 de setembre) érem devers 20 músics, i faltàvem uns quants músics que, per diversos motius, no van poder intervenir. Dels qui decidiren arrancar eren tots, la meva feina, en part, ha estat animar a reenganxar-se als qui per mor de la pandèmia, els costa tornar a tocar i evitar que ho deixin.

- Com et varen plantejar agafar la direcció de la banda?
- Em varen comentar que en Miquel se n'anava, que tenia un altre projecte. Jo feia uns anys que no estava a la Banda perquè era a Palma, estudiava la carrera i m'era incompatible. Quan vaig saber de la partida d'en Miquel em vaig oferir perquè per a mi és literalment un somni. És una cosa que sempre m'havia fet molta il·lusió i vaig parlar amb en Llucià i la Junta i els vaig dir que m'oferia per dirigir la Banda, que tenia moltes ganes i que podíem provar, si els anava bé endavant i si no, sense cap problema. I els em varen comentar que les coses estaven com estaven (per mor de la COVID) i que m'agafés la situació amb tranquil·litat, perquè era molt mal fer arrancar. Parlàvem de desembre/ gener quan la situació pandèmica era molt pitjor que ara, i el fet de poder reunir tants de músics era molt difícil. I Llucià sempre ha estat molt sincer i directe, que anés fent i que no m'agobiàs.
Quan un arriba com a director li agradaria que tot d'una tot funcionés a la primera i, al contrari la missió que jo m'impòs és reconstruir la Banda i dur-la als nivells que va tenir fa uns anys. Record que quan jo era "petit" la Banda de Capdepera era un referent de Mallorca.


- Al concert vas anunciar una novetat organitzativa, com és el fet de tenir un sotsdirector, quines altres novetats hi ha?
- El tema d'organització el du més aviat la Junta. El tema del sotsdirector ja ho tenien xerrat entre ells i jo, i ho agraesc. Dirigir a la Banda no és només pujar a l'escenari... hi ha altra feina molt important al darrere com ara la feina als assajos, cercar repertori, muntar les obres plegats... Abans si els clarinets no funcionen, "per exemple", la resta de la Banda havia d'esperar, ara en Yannick pot treballar amb ells a una sala a part i jo seguir amb la resta dels músics.
Jo el que si vaig proposar és que la Banda participi més als cercaviles, a les festes i actes... fer-se present, fer-se més visible. Per veure a la Banda no ha de ser únicament a concerts a espais tancats. Jo tenc el record de la Banda als cercaviles per Nadal, per la Rua... i la gent et veu i si et veuen a alguns els farà ganes de venir a tocar amb nosaltres, o si feim un concert com pugui ser el de Cap d'Any estiguin amb ganes de veure'ns.

- Has comentat que has estat anys fora de la Banda, això li passa a altra gent. Penses que aquesta gent amb experiència, que els costa poc treure les peces, es pot recuperar per alguns concerts?
- Òbviament jo ho trob vital que aquesta gent que té una bona formació torni a la Banda. Però jo, per la pròpia experiència, també els entenc. Jo vivia a Palma i fer camins a posta, i de vegades no fer un assaig massa productiu o asseure a la cadira arriba a cansar. He parlat amb alguns, però són lluny i es mostren reticents. Per la Banda seria molt bo. Ara tenim molta gent jove i aquests músics serien uns grans models a seguir, que ara no tenen.

- A tu personalment t'haguera agradat que et convidessin a uns concerts concrets?
- Si. Crec que és una forma de valorar l'esforç i la feina feta durant molts d'anys.



- En l'àmbit musical, quins són els plantejaments que voleu fer?
- Aquest primer concert, tenim present els dos anys passats i els músics nous que han entrat hi ha un repertori senzill i alhora atractiu, perquè el públic pugui gaudir sense tenir un gust musical especial. I a partir d'aquí començar a preparar coses més específiques, com ara Jacob de Hans, que agrada molt a Capdepera i és una música més complexa, obres més clàssiques. També preparem obres amb part de solistes que necessitin una interpretació dient-ne més "professional", òbviament no farien tot el concert amb peces així, però si una obra. Crec que donaria valor als músics de més nivell i un atractiu pels que són defora.
També hem pensat renovar el repertori, crec al públic i als músics els farà il·lusió provar coses noves.

- Podem dir que la Banda té dues ànimes, una la direcció artística i l'altra en Llucià?
- En Llucià és un percentatge molt alt de la Banda. Podríem dir que un 49%. Quan ho deixi serà gros. Com vam dir durant el concert, ens facilita molt, molt la vida als directors, als músics i l'organització... anar darrere l'Ajuntament, els instruments, els faristols, si necessitem res als locals ... En Llucià és una figura massa important, i no ho dic en pla negatiu... tanta sort que ho controla tot. Pens que els joves que hi ha a la Junta haurien d'agafar més protagonisme i descarregar un poc la feinada que fa en Llucià.

- També hi ha la cohesió del grup...
- S'ha parlat, ja que aquesta pinya, aquest grup s'havia difuminat un poc i per ventura els viatges poden quedar per més endavant, però si fer coses que reforcin el grup, que tot no sigui assajar.


- Com és la relació de la Banda amb l'Escola de Música?
- Jo faig feina a l'Escola de Música i conec en Víctor Ferragut des de fa molts d'anys... i puc dir que la relació és supercorrecte i l'ambient boníssim. Personalment crec que és molt difícil que qualque dia passi alguna cosa entre la Banda i l'Escola de Música, sempre s'han complementat s'han ajudat mútuament i confio que sigui així.
Tots els joves que ara han entrat a la Banda venen de l'Escola de Música, tots han tocat a la "Bandeta" sota la direcció d'En Víctor (de fet ara la dirigiré jo mateix durant un trimestre). Si hi ha qualque jove amb ganes i interessat a venir a la Banda, benvingut sigui. Ara estam en un moment de créixer Sa Banda i totes les persones que vulguin participar de la Banda són benvingudes.

- La vida de músic és molt complicada...
- Un músic si ho vol fer bé són quatre anys de grau elemental, sis de grau professional i quatre més de superior... és una carrera que necessita 14 anys per tenir-la assolida. Després de tot aquest esforç, i estic parlant d'una feina vocacional que la fas perquè t'agrada, acabes el conservatori i no saps que has de fer. Si vols entrar a una orquestra has de fer unes oposicions i si vols anar a una escola de música no t'asseguren que tindràs prou hores per poder guanyar prou per viure. Jo enguany estaré dos dies a l'Escola de Capdepera, dos dies a la de Santa Maria , una a Maria de la Salut, dirigesc la banda de Capdepera i la coral de Llucmajor. Necessites abastar molts d'espais per poder-te fer el teu sou. A poc a poc vas apropant-te al teu cercle però costa.



- Per als qui no te coneixen, ens fa falta que ens expliquis una mica la teva trajectòria professional...
- Jo vaig començar a Capdepera, de fet venc d'una família on la música era ben present. A mon pare sempre li ha agradat tocar la guitarra sempre ens ha cantat (és músic d'Aires Gabellins) i record quan a l'escoleta venien els dimonis el els acompanyava i tocava la guitarra i cantava Sant Antoni. A ca nostra sempre s'ha escoltat i fet música.
L'instrument el vaig triar mirant la televisió, veient na Lise dels Simpson, vaig dir: " Això m'agrada!". A partir d'aquí vaig començar a estudiar a l'Escola de Música, formant-me en el grau elemental. Per sort vaig poder fer aquí, a Capdepera, els quatre primers anys de professional. Per jo va ser important fer-ho a Capdepera, al cap i a la fi tenia 12 o 13 anys, i és complicat compaginar 1r d'ESO i els viatges al conservatori cada dia. Els dos darrers de professional els vaig fer a Palma. Allà vaig trobar un món diferent.
Vaig fer el grau superior, des d'un principi tenia clar que m'agradava la docència, veure el progrés que fan musicalment els nins i nines (per això també m'agrada molt haver agafat la Banda ara i veure el progrés que fa, em motiva molt) i per això vaig triar Pedagogia Musical. Mentre feia el superior de Pedagogia vaig fer Jazz (saxo) però em resultà incompatible per tema d'horari i feina.
En acabar el superior vaig fer cursos de postgrau d'ensenyament musical i formació didàctica. El jazz em va ajudar a harmonia, i improvisació o composició... qualque dia m'agradaria posar al faristol dels músics de la Banda una composició meva, és una aspiració a llarg termini, molt llarg termini.
Ara estic fent el curs de direcció coral i de banda a la UIB. La carrera de músic sempre està lligada a la innovació i a la formació, cercant noves vies d'ensenyament i metodologies atractives.

- A més hem d'afegir altres activitats...
- Si he fet molts de "bolos", he tingut molts de grups locals i de fora poble, si havia d'anar a Palma assajar hi anava mai m'ha fet peresa. També he tocat a hotels, locals..., com a solista o petit grup. M'he hagut de moure per cercar-me les sopes com deien abans.


- Quins són els teus referents musicals, tant locals com generals?
- Jo em consider una persona molt observadora, que em fitxo molt en els detalls i el cap sempre el tinc rondinant, analitzant tot. Tenir a Joan Ramón i Miquel Gayà com a directors m'ha ensenyat molt: la seva forma de dirigir i assajar, com capten a les persones quan són a dalt... amb els músics som amics i companys, però ara he de dur la batuta, i Joan Ramon i Miquel m'han ensenyat molt.
Jo vaig començar amb en Joan Ramon (i quan no podia, venia el seu germà) i era un "meco", ben petit, amb deu anys més o manco. Vaig tenir la sort d'entrar molt prest, a més hi havia molts de saxos.
Referents musicals? He tocat amb molta gent i cada un té els seus grups i el seu estil. Una persona que m'ha marcat ha estat el meu professor del conservatori (de grau superior) de Jazz, Lluc Casares, una persona que et convida molt i treu el millor de tu, i feia un so espectacular. De Capdepera he de nomenar en Miquel Àngel, que era el professor de saxo, que va aconseguir treure una bona remesa de saxos, Tenir aquest ambient tan proper, amb un conjunt de sis saxos... avui en dia no hi ha. Crec que cada instrument hauria de tenir el seu conjunt, per petit que sigui, i fer música, ja que ajuda a fer pinya i és més fàcil entrar a la banda.


- Alguna cosa per afegir
- Recordar que sense músics no hi ha banda i tots són importants pel seu funcionament col·lectiu. Vull reconèixer l'esforç que fan, ja sé que sempre surt alguna cosa, però n'hi ha que són molt constants, que no fallen a cap assaig i això és d'agrair.
També vull aprofitar per donar les gràcies al públic que ens va fer costat i ens oferí moltes mostres d'afecte.

- Moltes gràcies i sort en aquesta nova etapa!!!!