L'any que ve farà quaranta anys que una joveneta anglesa va arribar a Capdepera i va establir una l'escola de dansa Stylo. Sembla com si fos ahir i ja ha format les filles d'aquelles primeres mares que van començar. La fidelitat és una de les característiques més sòlides dels seus alumnes. Na Claudia i la seva manera d'ensenyar la dansa té alguna cosa que enganxa i que es fa adictiva.
L'any 2012 quan va fer 30 anys a Capdepera li van retre homenatge i l'entrevistàrem...Ara tornam a entrevistar-la per a saber més ...
Explica'ns, com vas començar en el món de la dansa?
A l'edat de 6 anys els meus pares van decidir apuntar-me a una de les millors escoles de ballet de Nottingham, que la seva directora era Nora Morrison.
Seguidament em presenti als exàmens de Ballet Clàssic de la Royal Academy of Dansi, mètode reconegut mundialment. Aquests exàmens eren anuals i els vaig fer fins als 16 anys, aprovant sempre amb la nota més alta. també en altres modalitats.
Aquest mètode de la Royal és el que impartesc a les meves alumnes a la meva escola de Ballet Stylo.
- Què és el que més et va captivar?
- La sensació que era una cosa que podia fer bé, de sentir felicitat en ballar i veure reflectida aquesta felicitat en el rostre dels meus pares quan em veien ballar.
- On et vas formar i quina va ser la teva trajectòria professional?
- Des dels 12 anys fins als 16, vaig ser interna a la reconeguda escola Arts Educational School Tring Park, a perfeccionar i concentrar-me exclusivament en la Dansa, Art Dramàtic, Arts Escèniques i Jazz.
En veure que tenia talent per a la dansa en general, començ a anar a classes intensives de ballet clàssic i els caps de setmana a ball modern, claqué, grec clàssic i balls clàssics regionals.
També vaig començar a participar en diverses competicions nacionals de dansa, guanyant nombroses medalles i trofeus.
Una vegada finalitzats tots el meu estudis, em contractà una companyia per a treballar com a ballarina en les seus espectacles per tot el món. Per esmentar alguns: Creuers pel Carib, grans musicals en teatres d'Europa i diversos programes musicals en televisió espanyola.
- Per què vas triar aquesta professió?
- Perquè la meva trajectòria ha estat enfocada exclusivament a la dansa i sempre m'he sentit ballarina.
- I, finalment, com vas arribar aquí?
- L'estiu de 1981 vam venir de vacances a Cala Rajada i vam veure que aquest era el lloc on volíem que fos la nostra casa. A l'any següent ens vam establir.
- Com ha evolucionat l'escola Stylo?
- Ha evolucionat amb el temps. Les professores de la Royal Academy of Dansi hem hagut d'adaptar-nos als canvis i Nous mètodes d'estudis que requereixen els temps d'avui.
- Portes el compte de les generacions que has ensenyat a ballar?
- Són moltíssimes alumnes que han passat per la meva escola durant tots aquests anys i guard un molt grat record de tots ells.
- Quants alumnes tens?
- En aquests anys, la mitjana dels alumnes ha estat de 40 a 50, però a causa de la pandèmia s'ha vist reduït.
- Bé, i realment quins feixos? Dansa clàssica, moderna ...? I quina és la base de la dansa?
- Les alumnes aprenen Ballet clàssic tot l'any, ja que és la base de tota classe de dansa, però també els enseny Dansa Moderna, Jazz, Claqué i contemporani que els serveix per a poder ballar en els espectacles.
- Prepares les alumnes físicament?
- Les classes de Ballet estan estructurades de manera, per a entrenar físicament a les alumnes en cada edat.
- I com definiries la dansa? Un art, una tècnica, o ara s'acosta més a un esport (danses urbanes)?
- La dansa, definitivament és un Art que requereix tècnica. Vull dir una frase que em escriure una alumna, i resumeix la pregunta: "Les grans ballarines/és no són grans per la seva tècnica, són grans per la seva passió"
- D'on surten les coreografies?
- Primer és la inspiració i a continuació treball sobre una idea i la música és la que em transmet el ball.
- I com treballes les coreografies?
- Són moltes hores de treball físic i mental a casa.
- En els espectacles que dissenyes, any rere any, són molt diferents dels espectacles en què tu participaves quan eres petita?.... què hi ha de diferent?
- En ser espectacles musicals, hi ha una semblança, però els muntatges i les idees són diferents.
- El vestuari també forma part important de l'espectacle, com el fas?
- En un espectacle tot és important i el vestuari és part d'això. Una vegada feta la coreografia, disseny el vestuari i el meu pare, durant molts anys els confeccionava. Però últimament a causa de la varietat de dissenys que hi ha en el mercat i el baix cost, s'adquireixen en línia.
- Cada any crees una història, un muntatge diferent ... Quins són els que millors records t'han quedat? Et quedaries amb un muntatge en concret?
- He gaudit de tots i cadascun dels meus espectacles i em quedo amb els meravellosos records de tots ells.
- I com s'aconsegueix la coordinació? Que sembli un bloc.
- A base de molts assajos i treball de coordinació.
- Ets molt dura amb el teu alumnat?
- No sóc dura, sóc amablement exigent. Però aquesta pregunta l'haurien de respondre-la les meves alumnes.
- En la dansa, com els esports, es balla com s'entrena?
- L'esforç físic que es realitza entrenant el cos després es veu reflectit quan es balla.
- Què aporta la dansa a altres disciplines de la vida dels joves?
- Coordinació, agilitat, postura, autodisciplina, confiança enfront del public, sensibilitat, sentit del ritme, apreciar la música i la bellesa de les coses i treballar en equip.
- La sensibilitat artística també es crea ballant. Ballar és educar?
-- Sí, Sí. El respecte i educació cap als altres és primordial.
- Fins a quina edat es pot practicar, o quines limitacions frenen la seva pràctica?
- Es pot practicar tota la vida, dins de les possibilitats físiques i mentals de cadascun i les limitacions que ens posem nosaltres mateixos.
- La dansa té un públic minoritari. Com creus que s'hauria de potenciar aquesta disciplina per a tenir millor acceptació pel públic general?
- EDUCACIÓ!!
- En quaranta anys has tingut diferents alumnes que s'hi han dedicat professionalment?
- Durant aquests anys, he tingut bastants alumnes, dones i homes, que haguessin pogut dedicar-se professionalment a la dansa, si haguessin volgut, perquè reunien tots els requisits, però van triar altres camins.
En canvi, tinc la satisfacció i orgull que diversos de les meves alumnes s'estan dedicant al món de l'espectacle, amb èxit.
. Què destacaries de cadascun d'ells?
- Tots tenen en comú, la tenacitat, constància, dedicació, passió, treball dur i talent nat.
- Hi ha sortides professionals per als joves que han practicat dansa?
- Hi ha infinites possibilitats en el món de l'espectacle, teatre, musicals, televisió, opera, publicitat, etc.
- Quaranta anys,...i ara què?
- Continuar ballant.
- Ja penses a retirar-te o continuaràs fins que el cos aguanti?
- Jo continuaré ensenyant Dansa, sempre que hi hagi noies i nois que tinguin la sensibilitat i amor per l'Art de ballar.
- Explica'ns alguna anècdota que recordis d'aquests trenta-nou anys..
- En les actuacions en viu i en directe sempre ocorren imprevistos i gairebé sempre divertides com:
En el primer espectacle que vaig a les festes de Sant Roc, en finalitzar, les meves alumnes van veure un ram de flors que hi havia prop de l'escenari, van córrer a agafar-lo i me'l van lliurar, i jo tan feliç...i resulta que era per a una altra persona. "Quin desencís".
-En un altre espectacle en el Teatre de Capdepera, durant un dels balls, es passejà un ratolí pels peus de les nenes que estaven ballant i van començar a cridar i córrer.
-En un espectacle en el Port, en finalitzar se m'acostà un home de raça índia i em demanà si podia ensenyar-li la coreografia d'un ball Hindú que havia vist, perquè volia fer-ho al seu país.
Motíssimes gràcies per la teva aportació educativa al municipi de Capdepera!...i ara gaudiu!!!!
