Pep Bauzà Navarro (1996). Calarajader i artanenc. Pertany a la tercera generació de la nissaga dels Navarro. L'any passat acabà els estudis de Belles Arts a Barcelona. Com a bon illenc, la mar és allò que més l'inspira: l'escuma de les onades, la profunditat de l'oceà o l'infinit ventall de blaus que ens ofereix. L'ús de l'espàtula i d'altres eines "casolanes", vora els litres i litres de pintura són la combinació que li permet treballar tot allò que l'aigua li transmet. Evidentment i com a bon artista de la Mediterrània hau la seva exposició MARE NOSTRUM. En llatí, per fer-ho més clàssic. Per a ell tot és novetat. És la seva primera exposició tot i que sembli ja un artista consagrat. Ho fa a casa, davant la seva gent i això és un punt més de responsabilitat, de nirvis.
Amb ell parlam:
- Com sorgeix aquesta exposició?
- És difícil concretar com i quan sorgeix aquesta exposició, ja que Mare nostrum és una selecció d’escultures i pintures que he anat realitzant durant els darrers quatre anys. Sens dubte però, el treball que va donar peu a tot el que ha vingut fins ara fou Ferrum piscis, una sèrie d’escultures que representaven alguns dels peixos més típics de la nostra costa.
- Tema i tècnica van enllaçats? Explica'ns ho una mica. Perquè peixos? perquè ferro?
- Tant en l’escultura com en la pintura, podria dir que la temàtica i la tècnica dels treballs que he realitzat fins a la data han anat enllaçats, ja que he trobat una metodologia de treball que em funciona i amb la que em sento còmode. Això no vol dir però, que no em plantegi, de cara al futur, provar diferents tècniques per tractar aquest mateix tema: els plàstics flotant en el mar son en sí mateixos un collage, les videocreacions em pareixen una eina molt efectiva i la il·lustració digital agafa cada cop més i més força. Estic entusiasmat amb l’experimentació, en anar aprenent i en aconseguir resultats que em sorprenguin.
Mentre cursava el grau a la universitat, vaig plantejar-me si realment aquell era el meu lloc. Acabava d’arribar d’un poblet de Mallorca i em trobava a Barcelona rodejat de gent de tot arreu amb la que no acabava d’encaixar. Durant un temps sentia que tot allò que anava produint mancava de sentit i no em sentia realitzat; va esser en aquell moment quan vaig pensar que necessitava trobar un element al què estigués arrelat, un tema que em definís... i vaig decidir que havia de ser el mar. Llavors, vaig descobrir a Julio González-Pellicer i la seva obra mano acostada (1937), una peça realitzada en ferro que em va recordar molt al cap d’un peix. A partir d’aquí, vaig començar a endinsar-me en el món de l’escultura i el ferro i vaig decidir quedar-m’hi gràcies a tot el que vaig aprendre amb l’Ares, mestre de taller de la Universitat de Barcelona i company. El que va començar sent un projecte amb el qual sentir-me segur i confiat, s'ha convertit en la línia de treball en la que he seguit durant 3 anys i que m'ha servit per generar una obra més seriosa i professional.
- Quin és el teu procés creatiu? com t'agrada treballar? quan dones una pobra per acabada?
- En el cas de l’escultura, el procés de creació és molt clar i pautat: he desenvolupat una metodologia de treball que em permet crear peces diferents però amb un estil similar, imprescindible per a que l'obra sigui homogènia i per a que l’espectador la pugui relacionar amb mi. En primer lloc em baso sempre en una imatge de l'exemplar que vull representar, a llapis esbós diferents dissenys i selecciono el que més em convenç. Després, amb l’ordinador converteixo l'esbós en un un traçat, tenint en compte mesures, proporciones i d’altres detalls. Després de processar el dibuix en altres programes, comprovar que no hi han errors i de finalment transformar-lo en coordenades, una màquina de plasma talla la figura seguint la silueta que havia dissenyat. A partir de la peça obtinguda, treballo manualment els acabats, com treure rebaves, polir algunes zones o acabar soldant-hi les peces laterals que li ofereixen la tridimensionalitat que generalment es busca en una escultura. En el moment en que afegeixo el suport, l’escultura passa a estar acabada.
En el cas de la pintura, el procés és més lliure i aleatori. Decideixo pintar quan tinc la necessitat de fer-ho i puc passar-m’hi hores precisament perquè es converteix en una acció quasi terapèutica. El tema de l’acabat és més subjectiu, depenent del tamany del bastidor puc tardar uns tres dies o fins i tot una setmana.
Tant si és pintura com escultura però, m’agrada treballar sol. Arribar al taller, posar la música i estar allà fins les tantes és una sensació única.
- Com ha anat l'experiència d'aquesta exposició a Cala Rajada després del confinament? Què suposa per a tu exposar a Capdepera?
- Les inauguracions són esdeveniments en els que la gent es reuneix, pren una copa i gaudeix d’una tarda on el protagonista és l’art. Ens ha tocat una època complicada per al que fa a les exposicions, però a la vegada aquesta inauguració simbolitza d’alguna manera l’arribada de la nova normalitat. És cert que que haurem de substituir les copes per mascaretes i les reunions per fletxes al terra, però això no ens impedirà gaudir de l’experiència. Aquest cop se m’ha brindat l’oportunitat d’exposar a casa, al lloc al que va dedicada la meva obra i en el que va començar tot. Veure que després de quatre anys es van complint els objectius marcats és emocionant i gratificant a parts iguals.
- L'exposició és a l'ensem amb un altre artista, tot i que en sales diferents. Què en penses d'aquest procés i de la teva companya de viatge?
- El fet de tenir dues exposicions diferents però tan a prop l’una de l’altra, penso que li atribueix el millor de participar en una exposició col·lectiva i el millor d’una exposició individual: en les exposicions col·lectives és més fàcil arribar a un públic més ampli. En el cas de les exposicions individuals, el punt positiu és que tens l’oportunitat de mostrar el que representes, demostrar que ets capaç d’omplir una sala i de comunicar un missatge sense cap tipus d’interferència. Per tant crec que serà una experiència positiva tant per jo com per la meva companya.
-Alguna cosa més a afegir?
- Per acabar, m’agradaria aprofitar aquest espai per a donar les gràcies a totes les persones que s’han interessat en conèixer un poc més la meva obra, les que no han dubtat en venir a la inauguració a pesar de la situació per la que estem passant i a totes les persones que recolzen a les noves generacions d’artistes i l’art local. El suport del poble ha estat espectacular, esper estar a l’altura!
Pots estar ben segur, superes l'alçada de sobres!!! Moltes gràcies!!!
