Conversa amb...
PERE OLIVA CARDONA
Quedam per a veure'ns al cafè des Moll amb Pere Oliva Cardona, fill de Vicenç Oliva Matamalas, el «Corsari Grog». Darrerament s’ha parlat molt sobre el seu pare i en Pere, en representació de la família, vol expressar el seu malestar per alguns escrits que els malmenen i donen versions viciades sobre fets dels quals el «Corsari» n'és protagonista.
Al llarg de l’entrevista, amics i coneguts, s’ha afegeixen a la rotlada convertint-la en una tertúlia. Confiam haver donat satisfacció a la família Oliva Cardona.
-Pere, se que voleu posar els punts damunt les is.
-Si. El primer que vull dir és que no sabem a que ve aquesta dèria sobre mumpare, sembla que qui més hi diu és el que menys en sap. No haguera costat gaire anar a parlar amb ell abans d’anar amollant burrades.
-Be, això d’anar a veure ton pare... - és en Climent «Paiò» qui intervé, acabat de seure’s- encara me'n record quan jovenet venia a ca teva a cercar-te, si el veia al portal més de dues vegades girava cova per no topar-me’l.
-Per exemple?
-Hi ha la història del naufragi. Al 1941 embarrancà un iot a la Caleta i el padrí va esser el primer que l’avistà, la tripulació, que parlava estranger, no volgué esser socorreguda i tocà el dos, el padrí va anar al «cuartelillo» i a les poques hores una munió de guàrdies civils i policies trescaven per damunt les penyes i al iot a la recerca de no se sap què. L’endemà el feren comparèixer al quarter i el tractaren com si estigués al cas i fos el culpable. Com el iot quedà abandonat molt de temps hi va anar i agafà quatre estris, encara guardam una brúixola. Qualque fantasiós feu corre que hi tenia un tresor amagat.
-El teu pare és tot un personatge, això no ho negaràs.
-Però les coses s’han de posar al seu lloc. Quan el conco Colau va desaparèixer en el naufragi del «Cala Mesquida» per mumpare va esser una glopada mala d’empassar. Pensa que a més de germans eren inseparables. Mai l’avia vist plorar fins el dia que ens donaren la notícia. Anar se’n per la Tortuga va esser la manera de passar el dol. No s’hi va quedar gaire, mumare aviat el feu tornar.
-Es «Corsari» és un romàntic... -intervé en Tòfol Garí.
-Aquesta és una altra. Mumpare anava al Matzoc a guanyar-se les sopes, havia de mantenir la família i si hi havia peix s’hi quedava per aprofitar la xida. Vaja pardalada! Anar al Matzoc a fer-se el místic. I tots aquests que se les donen de psicòlegs i escriuen beneitures sobre si pensa així o aixà, més els valdria s’ocupassin de ca seva.
Intervé en «Crispin», sempre dispost a ficar cullerada. -Sou rarets Pep, no ho pots negar. Mira la darrera del teu nebot Sergio Luis.
-La dona m’ha dit cosa, però no en se el net -amb cara de pomes agres en Pep.
-El teu nebot i la que hi ha darrera el taulell per lo vist surten plegats i d’amagat, i na Catalina de ca’n «Olot», que ho sabia, escriví per s’internet una història on donava a entendre sa relació. No, si «n’Olot» filà prim, a s’escrit si substituïxes «me sents» per Sergio Luis i «te escolt» per Maria la relació queda al descobert. De tot d’una ningú hi va caure però des de que es descobrí internet en va ple. El cabreig d'en Sergio Luis ha estat monumental i ja te bitllet per venir, i na «Clenxa» agafà pel monyo a na »Olot»...
-Ara se perquè ve es nebot, però no veig que hi te a veure amb sa família. I voltrus, jo hem pensava que hereu seriosus i que abans de publicar res vos hi miràveu, però veig que sou com tots, sa qüestió es afegir llenya al foc...
-Ens sap greu Pep. Noltrus publicam el que ens envien, els darrers responsables son els autors, de totes maneres procurarem filar més prim.
-Més vos convé.
