Miquel Àngel Campins és un gabellí de naixement (va viure a Capdepera fins prop dels 5 anys), fill d’en Tolo Campins de Cala Rajada, que després d’anar a viure a Manacor es va traslladar a Escòcia, per seguir i acabar els seus estudis de Disseny Gràfic en 3D. D’aleshores ençà va decidir quedar a viure a Edimburgo on hi treballa. Parlam amb ell de com es la situació en un estat que sempre ha tingut de que xerrar.

- Com ha afectat la pandèmia al teu país ?
- Visc al Regne Unit, a Edimburg precisament i aquí ens ha afectat de la mateixa manera que quasi a tots el països de la unió europea, de sorpresa es podria dir.

-  Des de quan esteu confinats?
- Oficialment es va decretar el confinament el dia 23 de març però personalment jo ja porto des de el dia 13 de març i trob que vaig fer massa tard ja que a mitjans de gener es varen registrar casos a ciutats properes d'on visc.

- Com és el confinament?
- A mi personalment no m'afecta tant com a altra gent ja que treballo des de casa i hem puc passar dies sense sortir al carrer sense que m'afecti psicològicament. El problema és que a Escòcia la majoria de l'any està plovent i per experiència personal els mesos d'abril i maig són els millors de l'any amb temperatures molt agradables i dies molt assolellats el que fa que molta gent no segueixi el confinament i vagui en grup a parcs o a passejar. Intento fer esport diari ja sigui fent exercicis o boxejant virtualment.

- Què es pot fer i què no, i les diferències amb Espanya si les sabeu ?
- Oficialment es pot anar a comprar per necessitats, es pot sortir a fora per fer exercici, es pot anar al metge o anar a casa de familiars que necessitin ajuda mèdica i es permet el lliure moviment si es per anar a treballar sempre que no es pugui fer des de casa. Totes aquestes mesures però no estan controlades com a Espanya i la gent fa el que vol. Per exemple el fet que des de el govern permeti sortir a practicar esport és simplement demencial ja que la gent utilitza aquestes excuses per intentar seguir fent la mateixa vida que feia abans i no es pot controlar.

- Què és el mes greu que ha passat?
- A nivell personal, veure com un equip sanitari s'emportava de l'edifici del davant un cos sense vida i com sanejaven tot on passaven, replà i escales.

- Què fan els responsables polítics?
- Som molt crític amb l'actuació del govern però desgraciadament la resposta mundial a excepció d'alguns països com Taiwan, Singapur i Hong Kong ha arribat molt tard i el més important no estan fent, sinó el que varen fer des del gener ençà, quan ja tenien informació verifica que tard o d'hora això passaria.

- Són molt criticats els polítics per les mesures preses?
- Al Regne Unit desgraciadament no se’ls ha criticat, tal vegada perquè el primer ministre s’ha infectat i els mitjans de comunicació no s'han cansat de repetir cada dia que la seva vida corria perill. El fet que la mateixa persona que va animar a tota la gent a sortir al carrer a infectar-se per desenvolupar certa immunitat, no només, no li ha passat factura, sinó que la seva popularitat ha augmentat un 22%. 

- Hi ha polèmiques en les seves decisions?
La societat ha estat dividida des de el principi i no es podria dir amb quin percentatge, ja que els anglesos són especials, avui et poden dir que aquest color es negre i l'endemà fer-te creure que es blanc però es va criticar durament l’estratègia d'en Boris "Herd Inmunity" (immunitat del ramat, mai millor dit) ja que exposant a tota la societat a contraure el virus, la comunitat científica va comunicar que molta gent moriria i que el sistema sanitari es col·lapsaria i es exactament el que està passant.

- Quines perspectives hi ha de tornar a la normalitat?
-  Personalment jo no escolt a polítics, ni mir massa la televisió, intent informar-me de la millor manera possible i contrastar dades i testimonis i treure les meves conclusions, per aquest motiu vaig començar el confinament molt abans de que el govern ho decretés. De la mateixa manera seguesc el consell de metges, viròlegs i científics que son, des de el meu punt de vista personal, els experts en aquests casos i segons ells a la normalitat no hi tornarem mai i sincerament pens el mateix. La "normalitat" que coneixíem ha desaparegut i res tornarà a ser el que era abans.

- Per acabar, com creus que es farà aquesta tornada a la normalitat?  Com ho faries?
- Darrerament s'està xerrant molt del "capità a-posteriori", un personatge d'una sèrie de dibuixos animats anomenada "South Park", que quan surt és simplement per criticar el que es podria haver fet per evitar una desgràcia com la que està passant en aquell moment. Pens que ara dir el que es podria haver fet, és tal vegada innecessari i no ajuda a ningú. Però, el que si puc dir, es que el Govern des de dia 30 de gener sabia del perill que venia, i va decidir seguir amb la normalitat per no crear por a la societat, i això ho trob d'una negligència que supera qualsevol escàndol de qualsevol partit polític, i haurem de demanar responsabilitats a tots aquells que varen ignorar els avisos de països com la Xina i Itàlia quan tenien la informació damunt la taula.

T’agraïm les teves paraules, i la teva visió d’un altre país.