(Playa Bávaro, República Dominicana)
Posar-me en contacte amb En Xisco Calderón, per jo Paco Galian, és retrobar un amic i company que per circunstancies de la vida fa temps que just ens veiem esporàdicament. Molts de quilòmetres ens separen. De fet ja fa 17 anys que va partir a la República Dominicana, per a fer de director d’hotel. Allà ha treballat tots aquests anys, llevat d’un que va estar a Jamaica.
Nascut i criat a Palma, se sent molt lligat a Capdepera ja que gairebé tota la seva família és gabellina i passava els caps de setmana (i sempre que podia) per Cala Rajada. Pel qui no el coneixeu, la seva padrina era " Maria “Pruna” de sa carretera de Cala Agulla, germana del Tio Tomeu “del Juva” i d’en Miquel “Pruna” que vivia a Menorca. En un principi ca sa padrina era al carrer Velleta nombre 1, de Capdepera, “ però allà vaig passar molt poc temps perquè en tenir 5 o 6 anys, la padrina va construir la casa al carrer de l’Agulla que es diu “Es Vinyet”, devora la casa del tio Tomeu”. Els seus amics, entre d’altres, eren en Biel Torres, En Tomeu “Bombu” Tomeu Vadell, Tomeu “Pelat”, En Tolo Salort, en Vicenç Vaquer... . Comenta que, per a ell, Cala Rajada és per ells un lloc increïble. Quedem amb ell per una entrevista en tornar a Capdepera.
La nostra intenció és parlar amb ell per conèixer com viu la crisi del Coronavirus a la República Dominicana, on actualment treballa.
“Com podeu veure a les imatges que us he enviat, aquesta és la famosa platja Bávaro amb molt poca gent, pràcticament buida. Tots els hotels de la zona estan tancats. Pel que fa a la feina ara estàvem acabant la temporada alta, aquí la temporada baixa comença després de Pasqua, però tot ha acabat de sobte."
Quan li demanem si tenen confinament ens contesta " Aquí hi ha toc de queda des de les 5 del capvespre a les 6 del matí. La resta del dia s’ha de justificar on es va i d’on vens. De fet has de dur un salvocunducte en el que s’indica on vius, on treballes i les teves tasques que puguin justificar el moviments. El confinament va començar dia 22 de març, quan varen sortir els darrers clients . L’aeroport estava obert però amb molts pocs vols. Actualment hi ha una pista tancada i l’altra oberta, però només per vols d’urgència.
El tancament afecta a les escoles, l’activitat econòmica esta aturada i els comerços tancats, així que la gent queda a casa, entre d’altres coses no tenen doblers i perquè la policia fa batudes, a les ciutats com Higüey o la capital."
Pel que fa a com es valora l'actuació dels polítics davant el COVID-19 " Aquí també critiquen molt els polítics, de fet ho fan a matar, en part perquè som a època d’eleccions. Fa uns 20 dies van haver les eleccions de batles i enguany tornen a tenir les de president i hi ha moltes crítiques.
La gent espera que hi hagi ajudes monetàries perquè molta gent viu al dia, no hi tenen reserves.
Pel que fa al confinament també hi ha polèmica, ja que n'hi ha qui troben que pot ser tot el dia, però també s’ha de dir que una gran quantitat de població que viu al dia ( no sé pot arribar al 70 o 80%) no la vol. Per exemple els qui tenen els petits taxis que et duen de banda a banda o els qui feinetes a les cases, noltros deiem “fer xapucetes”, que guanyen just just per viurem, si no poden sortir a fer feina imagina’t que els espera. Personalment crec que ens queda molt encara, està tot tancat, no se mou res i esperem que no hi hagi aldarulls."
També volem saber com és el seu dia a dia . "Nosaltres estam confinats dins l’hotel, per tant tenim la sort de poder anar a la piscina o la platja quan acaben la feina.
En el dia a dia ens dediquem a fer feines extres que normalment no solem fer, que no són de la nostra competència , com ara obrir les habitacions per ventilar, netejar, regar i treballar al jardí... i tenir cura de la propietat. Penseu que aquí no és com a Balears que es tanca l’hotel, giren clau i fins l’any vinent. Esperem que la situació no sigui més greu i no hi hagi petites revoltes, perquè la gent ha cobrat i l’Estat els hi paga una petita quantitat, però quan comenci a haver-hi manca de diners i abastiment... això és el que més ens preocupa."
Hi ha altres gabellins per allà? Li demanem si tenen relació " Nosaltres ho passem més o manco bé. Tenim contacte amb altres mallorquins que són per aquí, però no ens veiem! Ho feim per telèfon. De Capdepera hi ha en Llorenç Caimari, fill del metge Llorenç Caimari (que en certa manera va ser qui me va dur cap aquí); i en Pep Bonet, fill d’en Toni Bonet exdirector de l’hotel Bellaplaya. Tots ells duen molt més temps que jo. Tots tenim cert contacte,però no tant com voldríem. En Dominicana estam nosaltres tres i la filla de Julián Garcia Sotoca-Oliva, que va ser secretari de l’Ajuntament. No ens vist aquí, sinó a Cala Rajada pel desembre".
Ens aclara que "Malgrat sembla que estam al paradís, i el tenim per nosaltres tots sols (el dia que parlàrem ens confesà que havia anat tres vegades a la platja, i no per fer-nos enveja!), he de dir que no és una situació agradable. A més, tot això ( els complexes turístics) esta dedicat cent per cent al turisme. Us he enviat una fotografia del carrer Via Alemania, que sempre està molt animat i ple a vessar, i ara és totalment buit. Em sent com en Tom Hanks a la pel·lícula “Naufrago”, només em falta la pilota per xerrar amb ella... Esperem no acabar com en Jack Nicholson a l’hotel d’ “ El Resplandor”.
Què troba què en treurem d'aquesta situació ? Demanem. "Aquí se fa fosca prest, devers les set i mitja, i aprofito per veure canals estrangers, ara veig una sèrie del comissari Montalbano en italià i al manco aprenc i practico un poc idiomes, perquè aquest confinament pugui servir per alguna cosa i no perdre el temps. Una anècdota: vaig tenir uns darrers clients que eren de Salt Lake City que eren mormons i em regalaren una bíblia mormona i he cercat per internet a veure que són aquests mormons i n’he fet un poc d’estudi d’aquesta religió i les seves creences. En altre situació pot ser no ho hauria cercat per manca de temps, però en aquest temps cal aprofitar per aprendre i cultivar-se, llegir, escoltar o parlar. El que no pots fer es quedar estirat sense fer res, afortunadament tenim molts de canals en molts d’idiomes"
Per acabar ens parla de la gent coneguda de Capdepera i recorda els seus amics- Envia una salutació als gabellins i ens dona ànims davant la situació creada pel coronavirus i el confinament, tot esperant que aviat ens poguem veure per Capdepera i seguir la xerrada.
Una abraçada i moltes gràcies!
