Els propers dies 9, 10 o 11 d'agost estrenen "Alenar" al pati de la Biblioteca de Capdepera 

Els propers 9, 10 i 11 d’agost, al pati de la Biblioteca de Capdepera, Es Mussol presenta la seva obra “Alenar”. Una creació col·lectiva en la qual la directora (Catalina Florit *) i  Es Mussol Teatre ( Toti Fuster, Pere  Terrassa i  Biel Bisquerra) s’han bolcat en cos i ànima. Parlam amb ells just abans de començar un assaig.

Cap Vermell. Com sorgeix la idea de fer un espectacle amb un procés de creació, recerca i dramatúrgia col·lectiu?

Toti  Fuster: Ho hem volgut fer perquè no ho havíem fet mai, i per mirar de no fer el de sempre, allò que creus que ja saps fer (memoritzar, recrear personatges...) Ens feia ganes provar altres coses, experimentar nous llenguatges. D’entrada, tampoc vam pensar que  nosaltres escriuríem l’obra..., no ho vam pensar gaire. De fet, crec que en part la idea va partir de na Catalina, ja que ens començà a fer moltes preguntes sobre nosaltres i el nostre entorn. Al principi no sabíem ni què faríem o  de què xerraríem, però va anar sortint a poc a poc això que serà ”Alenar”.

Catalina Florit. Ells, quan em van proposar com a directora (“jo no em sent directora”, puntualitza), i vaig plantejar que si havia de dirigir un text que ja estigués escrit i que no ens digués res, que no ens anàs ni ens vengués, a mi tampoc no era el que m’interessava. I en canvi investigar, fer recerca, entrevistar gent...,  m’agradava molt. També el fet que sigui un poble, amb la companyia d’aquí, afavoreix que hi hagi una xarxa de contactes amb més facilitat, com així ha estat.

Toti Fuster: Ara mateix, na Catalina sap més història de Capdepera que la majoria de gent que veurà l’espectacle. A més, et trobes les històries per casualitat, no sabíem molt bé de què havíem de xerrar i vam parlar amb na Maria de l’Arxiu, en Miquel “del Recreo”, en Toni “Coix”, en Meyme..., i van acabar sortint històries que per ventura no eren les que teníem pensades. En un primer moment volíem parlar d’uns personatges, que  sortiran a la obra, però de passada. Són altres persones, tres dones en concret, les que prendran protagonisme, de les quals jo mateixa sabia ben poca cosa. Bé, de dues no en sabia absolutament res. I tot plegat t’obliga a pensar de què estam xerrant, vincular una història a històries locals resulta el menys important..., és una altra cosa.
 

CV: Com heu triat el tema, la idea primera de l’espectacle?

Pere Terrassa: Va sorgir tot una mica d’un joc. Vam començar jugant. Primer jugàrem a pel·lícules, a endevinar pel·lícules amb gent de Capdepera. Des d’aquest joc d’endevinar personatges de Capdepera acabàvem en una tertúlia contant històries dels nostres records.

Biel Bisquerra: I una història et duu a una altra...

Toti Fuster:  O d’una fotografia que representa alguna cosa per a tu en sorgeix un record..., no sé, del padrí..., i demanes a algú i sorgeix una altra història relacionada. El cert és que arribes a tenir tanta informació  damunt la taula que t’has de plantejar com ho organitzes, com ho contes. I això també ha estat feina de na Catalina.

Catalina Florit: Quan em vaig  reunir amb ells per fer un cafè i els vaig presentar aquesta idea, ja m'anomenaren molta gent reconeguda a Capdepera, com Dorothea Bate o les dones gabellines socialistes de les quals ja s’ha parlat en altres treballs. A mi em motiven més aquestes persones que no han tingut mai veu, que han passat com a anònimes, que aparentment no han fet res extraordinari, però que necessiten tenir veu, i en aquest joc hem trobat tres dones. Aquest joc ha passat per entrevistar les seves mares i altres persones properes.

 Pere Terrassa: Xerram de Capdepera, però també de nosaltres com a part de Capdepera, no venim a contar la vida dels altres.

Toti Fuster: De fet ens exposam bastant. És prou personal. Parlam de Capdepera, però a mi m’agradaria pensar que es pot veure a Alcúdia, per exemple. En realitat estam xerrant de qualsevol poble de la costa mediterrània, hi ha una voluntat que l’espectacle sigui més universal: xerram de com volem viure. L’obra t’obliga a pensar i cercar el fil conductor de totes les històries i els flaixos que hi apareixen.

Catalina Florit: Al final tots els pobles mediterranis acaben tenint una situació molt pareguda. Ens hem trobat que les dones han estat molt reprimides, que la guerra va afectar molt... Al final sempre acabes xerrant de les mateixes històries i t'hi veus reflectit perquè també és la història de la teva família.

Toti Fuster: Però és un procés més llarg, no és allò d'ara tenim el text , l'estudiam i el muntam. En aquest procés has de recercar, has d’entrevistar, has de destriar la informació, escriure les escenes, els diàlegs, els has d’enllaçar... És un procés que s’allarga més en el temps.  

CV: Com ha esta aquesta recerca d’informació, les entrevistes?

Pere Terrassa: Bé, a les converses, quan citavàvem algú, de vegades per demanar-li històries seves o  d'altres persones, perquè ens contassin coses, no sabíem que ens dirien, teníem el dubte de ”potser no volen". I ha estat tot el contrari, tot han estat facilitats, la gent té moltes ganes de contar les seves experiències i que els altres les coneguin. Per exemple, hi ha una escena en què un dona ens diu que estava esperant que algú fes això, tenia ganes que qualcú li demanàs per ella, i vam ser nosaltres.
Nosaltres hem tingut xerrades molt emotives, en què la gent s’ha obert molt, inclús temes que pensàvem que serien delicats i ens ho han contat amb tota naturalitat.

Toti Fuster: Hi ha hagut  dues parts. El primer, el procés de recerca d’informació i investigació, i el segon és el de muntatge, assajos... la part de sempre.

CV: Heu tornat a optar per format petit...

Toti Fuster: En aquest pati hi cap la gent que hi cap, i tampoc en volíem més, volem que sigui proper i íntim.

Catalina Florit: Volíem reproduir una mica les sensaciions que s’havien creat a les entrevistes. Anàvem a casa d'algú i sèiem a taula i ens treien un bocí de coca... Volíem recrear aquesta sensació, perquè per a nosaltres havia estat una experiència teatral tot el procés. Al final, assajar és el que manco hem fet.

CV: Des de quan estau treballant l’obra?

Toti Fuster: Des del mes de juny. Hem preparat l’espai amb cadires i mobles de molt de tipus, tots tenen molts d’anys, tot per recrear un ambient en què ens trobem a gust, un ambient càlid. Realment, nosaltres contam una història, quasi fent de narrador o de conta-contes.

CV: Res més a afegir?

Tots: Convidam la gent a venir

Toti Fuster: Les entrades s’han venut bé, encara en queden unes poques per a divendres i dissabte, però si cal tenim previst tornar a repetir a l'octubre, pot ser a un altre lloc. Recordau que les entrades es poden adquirir a l’Oficina d’Iformació de Capdepera o reservar-les al mòbil 677731515. *

 

Cap Vermell

 *Catalina Florit és dramaturga, membre de Produccions de Ferro i premi Atapib 2018 per Rostoll Cremat.

**OIT en horari de matí, telèfon: 971556479 . Capvespre: WhatsApp al 677731515.