"... m'agradaria reivindicar que dedins del Castell, no hi hagi més paradetes, més artesans"

Professora d'educació vial retirada, Mari Germa Melis Melis és una filla de la vila prou coneguda a Capdepera. Ella durant uns 40 anys ha ensenyat a conduir a moltes persones de la contrada. Ara que no té tantes obligacions pot gaudir de les seves afeccions i sobretot, del seu poble. Actualment fa part de l'Obreria Verge de l'Esperança, i fa uns anys era vocal, a la Coral S'Alzinar, del mateix poble. També ha participat en obres de la companyia de teatre Es Mussol. A les 19,00 hores del divendres 17 de maig llegirà el pregó a la Capella del Castell i s'inagurarà  així el Mercat Medieval.

Cap Vermell: Mari Germa, a pocs dies del pregó, ja el tens preparat?
MG: Si, ja el tenc preparat. Estic un poc nirviosa...

- Et va fer il·lusió que et proposassin a tu com a pregonera?
- Si em va fer molta il·lusió, el que passa és que no m'ho esperava. No en confiava, em va venir molt de nou. Quan m'ho varen dir vaig quedar tallada. No sabia què havia de dir.

-  Per quin motiu creus t'han triat a tu enguany?
-  Em varen dir que era perque havia fet de professora molts d'anys, que trobaven era una persona que havia fet qualque cosa pel poble.

- Quina professió tens o has tengut?
- La meva professió és professora d'auto-escola, he gaudit d'ella. Sempre m'ha encantat, si bé ara estic retirada.

- Sabem que tens moltes afeccions, a què dediques el teu temps lliure?
- Tenc unes amigues que quan vaig fer els seixanta-cinc anys em varen fer un regal: un quadredet que deia "el problema de la jubilació és que mai no tens un dia lliure". I és cert, no tens un horari estipulat amb tot el que has de fer durant el dia, sino que t'embulles amb tantes coses... que no trobes mai temps per fer res. Si he de concretar més diré que el meu temps lliure el dedico a anar a Son Barbassa, a fer coses en el camp, a podar arbres, a regar... I també a llegir. Llegir m'encanta. Vaig també amb un grup d'aquí, a veure obres de teatre a la Mostra de Teatre de Manacor i a altres del voltant.

- No fa masses mesos vares participar en la recuperació de la tradició del "Alei, alei"...
-  Faig part de l'associació Obreria Verge de l'Esperança. Som un grup de gent que des de fa 7 o 8 anys intentam que la festa de l'Esperança tengui un sentit pel poble perquè d'ença que aquest dia no és festa oficial aquest caràcter més festiu s'havia perdut ja que només havia quedat la celebració religiosa, ofici, Completes i res més. Des d'aquest grup volem donar a conèixer el que és realment la festa i sobretot en els al·lots. Així estem col·laborant amb l'Institut i les escoles, perquè els joves facin un estudi de la història i del que hi havia antigament. Ells escriuen com un espècie d'argument basant-se en tota la història per llavors fer una cosa que es diu: "Guia per un dia". Crec que són els de quart d'ESO que fan una visita guiada amb els de quint, i els hi conten coses del Castell, de les murades, de la Marededèu... Són activitats perquè la gent jove sàpiga que el Castell no és només el Mercat Medieval sino que hi han coses molt més profundes.
Més en concret, respecte a l'Alei, alei" s'ha començat a treure a la llum aquest any passat. És una tradició que jo de petita l'havia viscuda en el carrer, davant ca nostra, d'això ja fa algo més de 55 anys, però s'havia perdut. Aquest primer any ha tengut un exitarro de por, malgrat molta de gent tenia por per si les faies... perque clar avui en dia els al·lots són un poc diferents de com érem noltros. Va tenir molt d'èxit i jo crec que l'any que ve, que els nins ja sabran com va, serà molt més guapo.

- També has col·laborat a les excavacions de les casetes que antigament hi havia al Castell? d'on et ve aquest interés?
- Jo no havia estudiat mai res d'arqueologia ni tampoc anat a cap altra excavació. A mi el que m'ha atrau d'això és que ajudes a treure el passat del Castell. No aniria a fer la mateixa activitat a Alcúdia ni a Ses Païsses d'Artà, per exemple. Realment el que m'interessa és perquè és el Castell, és la nostra història, el nostre passat.

- Participes d'alguna manera en el Mercat Medieval?
- Si, a la paradeta de les Herbes de Can Planetes. Tot va començar amb un grup de persones, que amb el temps ens hem fet amics, que quan es va muntar el Mercat Medieval, ja que ja feiem herbes per noltros, vàrem pensar de que, per ventura, podríem fer qualque cosa per ajudar. El primer any tothom va dur les botelles d'herbes que li havien sobrat però ja el següent any, ens reunirem i en vàrem fer a posta pel Mercat. Una cosa molt important és que fem aquesta paradeta d'herbes, per solidaritat. Els doblers que es guanyen es destinen a associacions que ho han de menester. El guany, tot, és per això i per comprar el suc per a fer les herbes de l'any que ve. La resta es reparteix entre les associacions que, poden esser d'aquí o de fora. Fa anys que es destina una partida en els microcrèdits de Madagascar. En general ells els inverteixen en fer pous, fins i tot un d'ells té el nom de les Herbes de Can Planetes. També, fa un temps vàrem ajudar, amb els diners recollits, a una gent de Perú a fer un hospital. Darrerament, gran part del que es guanya es destina a associacions d'aquí. Hem continuat, això si, amb els microcrèdits de Madagascar.

- Quant a la trajectòria del Mercat Medieval, què llevaries o què milloraries
- Primer vull dir que a mi el Mercat Medieval m'encanta però si que trobo una diferència entre els primers anys i ara. En el principi hi havien molts d'artesans, no només artesania. Ells venien a posta aquí, a Capdepera. Han passat els anys i com que la gent pensa que el Mercat és una fira, cada vegada han augmentat més les paradetes de menjar. De totes maneres, ja ha sortit publicat, que aquest any s'ha intentat tornar un poc en els inicis. D'aquesta manera, diuen que, es llevarien llocs de menjar i es tornarien a obrir dos carrers -el Goya i el Fondo- perquè hi hagués més artesania i artesans.
També m'agradaria reinvindicar que dedins del Castell, no hi hagi més paradetes, més artesans. El primer any n'hi va haver moltes però poc a poc, any rera any, n'hi han hagut menys. La gent es queixava de que allà es venia menys, que la gent no pujava  tant, que lis costava més. El mercat va començar a dalt però, poc a poc, s'ha desplaçat cap a baix.

- Com veus el Mercat Medieval d'aquí a uns anys?
- No ho sé. Suposo que continuarà més o manco igual. M'agradaria que hi hagués més artesania això si... El Mercat no deixa d'esser una fira, i totes les fires continuen i continuen...

- El Mercat, és per tu una fira o una festa?
- En principi diria que és una fira de tres dies, però l'horabaixa, el vespre, quan els feriants, les paradetes tanquen aleshores és quan comença la festa, sobretot pels joves. És bo, és dolent? No ho sé, jo ja tenc una edat i per ventura les meves idees ja no són actuals.

- Ja per acabar, vols afegir alguna cosa més?
- Vull afegir que desitjo que enguany el Mercat sigui molt guapo, que disfrutem i que tot Capdepera es mogui per poder fer una festa guapa.

Moltes gràcies Mari Germa!

Imatge publicada a UH