Cristina Colomer (Barcelona, 1975), és pianista llicenciada pel Conservatori del Liceu, professora de música i directora, entre d’altres corals, de Musicals’ Choir, una coral que va més enllà de fer bona música.

Cap Vermell: Com neix Musicals’ Choir?

Cristina Colomer: L’Escola de Músics fa 10 anys que treballa en un projecte amb el Districte de Ciutat Vella, els Cors de Ciutat Vella. A través del cant coral es treballa la cohesió del barri i l’aprenentatge del català en el barri del Raval. Aquest projecte només cobreix l’etapa de primària i, tot i que arriba a uns 1000 infants del districte, un cop els nens passen a l’ESO, ja no existeix cap ajut ni subvenció per continuar la feina feta a primària. Musicals’ Choir es va crear a partir de la meva pròpia observació en veure les necessitats creatives i emocionals d’aquests joves i la manca de possibilitat de transmetre la sensibilitat de tot un col·lectiu en un espai artístic. Vaig posar-me en contacte amb nois i noies que potser feia uns anys que no veia, i els vaig proposar crear un nou cor, cantant exclusivament musicals. Volia crear un cor diferent, amb empenta, amb energia, per poder canalitzar l’energia positiva de tots aquells joves que ho necessiten.

C.V.: Quines edats tenen els joves cantaires?

C.C.: Les edats van principalment de 12 a 22 anys, tot i que hi ha dos casos que són mes petits, acceptats al cor pel seu compromís i les seves ganes de cantar. Tot i ser 50 cantaires i només fer tres anys que funciona Musicals’ Choir, actualment hi ha llista d’espera per poder entrar al cor.

C.V.: Segons ens has explicat, aquests joves provenen de diverses escoles.

C.C.: Sí, el fet que el projecte Cors de Ciutat Vella treballi en 23 centres educatius del districte de Ciutat Vella i Besòs fa que tots els alumnes del cor provinguin d’escoles molt diverses, tant públiques com concertades. Fins i tot tenim joves de centres d’acollida que s’han posat en contacte amb el cor.

C.V.: Tu els fas classe de música?

C.C.: Alguns dels membres del cor estudien música a l’Escola de Músics però molts d’altres, per situacions diverses, la majoria econòmiques, no tenen cap estudi musical ni es poden inscriure a l’escola. Als assajos sempre treballem amb partitura i, poc a poc, van entenent i desxifrant les notacions musicals.

C.V.: Segueixes un programa docent?

C.C.: En realitat no tinc un programa docent marcat, com es podria entendre estrictament el que seria una programació.  He de confessar que em deixo endur per la intuïció, per com respira el cor, pel que escolten els joves. Deixo que ells marquin moltes pautes, busco cançons que sé que els hi poden arribar a transmetre valors, emocions, objectius, amor. Sincerament és el que manca en aquesta societat, sortir una mica d’un programa i escoltar els sentiments i el cor dels joves. Els objectius són purament emocionals, tot i que, per arribar al nivell que ens hem proposat, saben que el treball i la constància són bàsiques i indispensables. Sense disciplina no hi ha art.

C.V.: Com és que venen a cantar a Capdepera?

C.C.: La meva germana és auxiliar de biblioteca a Capdepera i, en un sopar, parlant amb la Cati Massanet, companya seva de feina, em va explicar que hi havia un cor de joves a Artà. Va ser com encendre un coet: al cap de deu minuts de parlar ja vam tenir enllestit un intercanvi amb el cor Aquatreveus d’Artà. Ells van venir a Barcelona el mes de juny, a cantar amb els Musicals’ Choir al Palau de la Música, i nosaltres tornem l’intercanvi aquesta setmana!

C.V.: Com és la relació entre companys de la coral?

C.C.: És inevitable que dins d’un grup de joves de 12 a 22 anys no es facin grupets però, tot i això, el cor ha entès que, si estan junts, són imparables. Unió i respecte és un tema que treballem molt, la sensibilitat de cuidar als més petits. Sobretot el respecte a les diverses cultures que tenim dins el cor: tenim cantants filipins, anglesos, grecs, italians, polonesos, alemanys, marroquins, sud-americans, sud-africans… Cultures i religions molt diferents, però ens uneix la música.

C.V.: I com és la relació amb altres corals?

C.C.: Des de l’inici els he ensenyat la importància de relacionar-se amb altres cors, siguin de gent gran, de gent més jove, cors més petits o més grans. Ells en gaudeixen, i entenen que és una experiència enriquidora. També l’any passat vam fer un espectacle molt intens amb Barris en dansa, un projecte social on podem trobar persones de totes les condicions: gent invident, discapacitada física i mentalment, gent gran, infants, adults... I va ser una de les experiències més enriquidores en què han participat els joves del cor.

C.V.: D’on són els músics que acompanyen l’espectacle?

C.C.: En principi el cor el vaig iniciar sola i, a mesura que va anar agafant forma, es van ajuntar al projecte en Joaquim Tardido, pianista, Alan García, baix, Yolanda Mallofré, saxo, ocasionalment en Bartolomé García-Plata, clarinet i en Nil Casals, bateria. Mestres de l’Escola de Músics tret d’en Nil, que n’és alumne. Sempre amb el suport del director de l’escola, en Jordi Farrés.

C.V.: Què suposa per a aquests joves venir a fer concerts com el de divendres?

C.C.: Semblarà un tòpic afirmar això, però és la realitat: aquest viatge per a molts d’ells és un autèntic somni, una experiència que fa un any no imaginaven que poguessin viure. Molts d’ells és el primer cop que viatgen, fins i tot que surten de Barcelona; per a alguns ha estat un repte poder viatjar, aconseguir permisos familiars o dels seus centres. Per a ells ser dalt d’un escenari actualment representa mitja vida, un espai que, com diuen amb les seves pròpies paraules, és un refugi del seu dia a dia, dona sentit a la seva vida, treu el millor d’ells mateixos, els fa sentir especials en una realitat  que en molts casos és complicada per a joves de la seva edat. La música els fa millors, més forts, especials, i senten la necessitat de poder compartir aquesta força que tenen dins seu amb el públic. Esperem deixar a Capdepera una mica de la nostra passió i poder gaudir amb tots vosaltres de la màgia de l’espectacle.