MARGALIDA BOVER VADELL
-Què et va decidir a presentar-te a les municipals?
-De joveneta vaig estar molt ficada en política, en la lluita contra la Dictadura; però després no m’hi vaig ficar mai més. Ara, per primera vegada en la vida, he trobat un poble que sent que és casa meva, això és molt important, m’hi sent molt ben acollida i després el fet que estigués implicada socialment a nivell de voluntariats. Em varen fer la proposta des del Partit Socialista, em va agradar molt com ho tenien planejat, gent molt jove i amb moltes de ganes de fer coses per al poble i els vaig dir que sí, almenys aquests quatre anys. És una feina sumament esgotadora, no acabes mai, deixes de tenir vida privada i està molt bé com a experiència. M’agrada molt l’equip de govern, ens entenem molt bé i som divertits, i això hi fa molt.
-Una vegada a l’Ajuntament, què és el que més t’ha sorprés?
-La burocràcia, la lentitut, hi ha molts d’impediments per fer coses, no és que no puguis fer-ne, les pots fer, però una cosa que penses que és podria fer en tres mesos pot tardar més d’un any. És una cosa establerta, funciona així pertot arreu. És aquesta sensació de lentitut, que els quatre anys passaran abans que puguis enllestir alguna cosa. Jo faig petites cosetes, que és el que realment he vengut a fer, i pens que les puc anar fent.
-En aquest mandat, què és el que més t’agradaría aconseguir?
- El projecte que m’agradaria veura realitzat és tenir un servei sanitari tal com toca, no perquè els metges, infermeres i auxiliars no siguin uns bons professionals; sinó que no hi ha suficient personal i és trist ,perquè acaben esgotats i els pacients se senten malament. A passetes podem intentar arreglar-ho. El carrer Port m’agradaria veure’l acabat abans que la legislatura perquè el que li falta a aquest poble és una entrada guapa i un carrer pel qual es pugui passejar. Començar la fase de la zona del casc antic seria molt maco, la sala multiusos que és molt necessària. Però el que consider que s’hauría de fer són aquestes cosetes que fan que el ciutadà se senti millor, que és el que jo voldria que fessin els polítics per mi.
-Com es veu el poble des del balcó de la Sala?
-Realment el veus igual; però des d'una altra perspectiva. Sé més coses, coneixes més coses, tens perspectives distintes, englobes tot el municipi, t’assabentes de moltes coses i això és agradable, i també veure com els projectes es van desenvolupant. No li don importància a ser una autoritat, ets una persona a qui han elegit i has d’intentar fer-ho lo millor possible per estar bé amb tu mateixa.
