Autora del llibre 
"Figueres i figues.
Història i simbolisme.
Receptari"

 "És una paradoxa el fet que a les fruiteries trobem fruites exòtiques de cap a cap d’any i en canvi no hi trobem figues, ni tan sols en temporada".

El primer vestigi de la presència de figueres a l’illa és remunta a l’època post-talaiòtica..., amb la troballa d’un taüt elaborat a partir d’un tronc de figuera, a un lloc d’enterrament al municipi d’Escorca"

Divendres dia 3 de novembre l'Associació cultural Cap Vermell presentam el llibre d'Esperança Llabrés "Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari", hem volgut conèixer més directament l'autora d'aquest extens i interessant llibre. Aquí teniu l'entrevista:
Com neix aquesta afició i passió per aquest món?
La meva afició per les figues va començar de petita d’una manera bastant prosaica ja que era deguda al fet de que m’agradava molt menjar-les. Posteriorment a mesura que he tingut més coneixement sobre aquest món més afició he agafat.

Quan comences a cuinar amb figues? I a replegar receptes?
Vaig començar a cuinar amb figues fa uns 30 anys aproximadament en que per aprofitar-les vaig començar a fer-ne gelats, confitures i conserves, i a mesura que han passat els anys he anat elaborant plats amb figues, perquè com he dit m’agraden molt i també m’agrada culejar i experimentar a la cuina.

Per ser un arbre tan estès arreu del món, ha de tenir una gran capacitat d'adaptació, no?
Així és. De fet s’adapta a les condicions més adverses i extremes; des de les terres més humides i fredes a les més àrides i càlides, i creix fins i tot als penya-segats. A les Illes la seva adaptació ha estat superior a la de qualsevol altre arbre.

Quantes varietats de figueres hi ha a Mallorca?
Al Camp d’Experimentació de Son Mut Nou (Llucmajor) d’unes 263 varietats de les Illes Balears n’hi ha unes 140 autòctones de Mallorca, i pots estar segur que al camp hi té totes les conegudes.

De quan es coneix el primer vestigi de figuera a Mallorca?
El primer vestigi de la presència de figueres a l’illa és remunta a la prehistòria, concretament a l’època postalaiòtica (550-123 aC) com ho demostra la troballa d’un taüt elaborat a partir d’un tronc de figuera, que estava juntament amb altres taüts d’altres fustes, a un lloc d’enterrament anomenat la Cova II dels Morts, al municipi d’Escorca. Però la primera documentació escrita sobre la presència de figueres a Mallorca és la d’un contracte de compravenda de l’any 1256, a Llucmajor i que parla de la varietat martinenca.

Quan es comença a estendre a Mallorca el conreu de la figuera?
Si bé sabem que ja durant el regnat de Jaume III (1324-1343) la producció de fruits secs, entre els que hi havia les figues, era prou important, com ho demostra el fet que s’exportaven figues des dels ports mallorquins cap a mercats estrangers, el primer salt realment important es va donar al segon terç del s. XIX, època que coincideix amb canvis en l’agricultura i en la propietat de la terra. De fet és en aquest moment quan la seva producció es multiplica per tres i augmenten també les exportacions destinades tant al mercat espanyol com a l’internacional.

Totes tenen les mateixes propietats o N'hi ha unes millors que d'altres? I a la cuina, es millor fer un plat amb un tipus i les postres amb un altra, per exemple?
Les diferents varietats tenen pràcticament les mateixes propietats, encara que les varietats negres o morades tenen propietats antiinflamatòries, redueixen els problemes coronaris i semblen ser també anticancerígenes degut a la presència a la seva pell dels pigments antociànics; però el que fa variar més les seves propietats és el fet que siguin fresques o seques. Respecte a si és millor emprar unes determinades varietats per fer plats salats o dolços, jo no ho he mirar mai, si bé les varietats més dolces són més apropiades per elaborar postres; sempre he tingut més present a les meves receptes emprar les varietats de que disposo a cada moment.

 Quines propietats nutritives tenen?.
Les seves propietats són moltes, si bé varien si es tracta de figues fresques o seques. Les fresques tenen sobre tot un alt contingut de vitamina C i vitamines del grup B i engreixen manco perquè tenen més aigua i concentren menys sucres i per tant tenen menys calories.; en canvi les seques tenen molt més sucres i són més energètiques, tenen també més potasi que és imprescindible per l’activitat muscular, així com una alta concentració de calci, a més de magnesi que va bé per ossos i músculs, a més de ser relaxant, fòsfor necessari pel sistema nerviós i també ferro. En general tenen molta fibra i són també antireumàtiques,i antioxidants.

La pell es menja o millor llevar-la?
Jo crec que és millor menjar-la perquè la pell normalment concentra més vitamines i té també més fibra. A mi personalment m’agraden més en sa pell.

 
De totes les varietats quina figa és la que més t’agrada?
N’hi ha moltes que m’agraden, però si he de triar-ne una aquesta seria la bordissot negre.

Recomana'ns un plat i per què.
A mi les figues m’agraden de totes maneres i sobre tot menjades davall sa figuera. De plats amb figues també m’agraden pràcticament tots, però en recomanaria dos del receptari del llibre, un plat salat “ Coca de ceba confitada i figa amb pinyons i anxova” perquè crec que sorprèn la mescla de la dolçor de les figues amb un peix tant salat com les anxoves i també per les textures; i de dolç recomanaria la “Coca de figa i sobrassada” perquè són dos ingredients que són per als Balears molt identitaris.

Des de quin mes podríem començar a menjar figues i fins quan?
Es poden començar a menjar des de mitjan juny fins a principi de juliol època de maduració de les figuesflors ( ja ho diu el refrany que per Sant Pere enrevolten sa figuera), i les altres, segons les varietats des de mitjan estiu fins a l’entrada de la tardor, i evidentment les seques tot l’any.

La figa és molt present a la cultura popular, tant al refranyer com a les dites: fer figa, tirar una figa, o ser una figa....Per sant Pere enrevolten la figuera,....Quines expressions són les curioses i les que més t'agraden?
M’agrada molt la que diu: “Qui s’ha menjades ses flors, s’ha de menjar ses agostenques” fent referència a que hem d’aguantar tant el que és bo com el que és dolent. També m’agrada molt l’expressió que fa referència a una persona molt insensible i que diu: “Es com una soca de figuera”.

I quan a la seva simbologia?Diuen que una figa per ser bona ha de tenir tres senyals…clivellada, secallona i bequejada dels pardals, perquè és tan difícil trobar figues a les fruiteries?
Aquesta és una bona pregunta però mala de contestar. És una paradoxa el fet que a les fruiteries  trobem fruites exòtiques de cap a cap d’any i en canvi no hi trobem figues, ni tan sols en temporada.

Ara que a Mallorca tothom deixa de banda el camp, quin futur te la figa? 
Es cert que avui l’agricultura és una activitat secundària, encara que hi ha una certa pervivència dels cultius de secà que si bé són poc competitius són importants des de el punt de vista paisatgístic i mediambiental. Respecte al futur de la figa crec que és dolent perquè a més de que l’agricultura ha perdut molta mà d’obra i a passat a ser una activitat residual hi ha també poc interès institucional, contràriament al que passa a Extremadura, que és actualment la Comunitat Autònoma capdavantera a l’estat espanyol tant en nombre d’hectàrees dedicades al conreu de figueral com en producció i que aplica ajudes institucionals i de cooperació amb empreses privades. Ara mateix un altre condicionant per el conreu de la figuera són les plagues que han vingut de fora com ara la darrera la Xylella fastidiosa que podria afectar també a les figueres.

Tens un gran amic que és un dels experts en figues més rellevants del món. Parla'ns de Son Mut de Llucmajor.
Com sabeu Son Mut Nou és un camp d’experimentació que és sobre tot fruit de l’amor, la dedicació i l’esforç del seu propietari en Montserrat Pons i Boscana, un apotecari que ha dedicat gran part de la seva vida a la seva passió per a les figueres i les figues. El camp té entre altres objectius salvaguardar el patrimoni ficari, l’estudi i el coneixement científic de les figueres i el seu fruit, els manteniment dels recursos filogenètics, la recuperació i conservació de varietats antigues i en vies d’extinció no tan sols autòctones sinó també foràneas, però també promocionar la cultura popular i tradicional relacionades amb el món de les figueres amb comferències, trobades i activitats diverses. També hi elaboren productes com figues seques, pa de figa, confitures i altres conserves, vi de figa i fins i tot cafè de figa...

El camp, que està dividit amb varis sectors té actualment prop de 3000 figueres d’un total d’unes 1300 varietats de les quals 263 són de les illes, però en té també d’altres comunitats autònomes de l’estat espanyol, d’Europa i del continents americà, asiàtic, africà i d’ Oceania.

La figa és molt bona, en canvi, la fusta de la figuera, no. Diuen que fa cendra, que no serveix ni per cremar,. que tens que dir com a restauradora de mobles?

Així és, la fusta de la figuera comuna s’ha empleat poc per fer mobles, perquè està considerada una fusta de mala qualitat, i és cert que se podreix molt, si bé s’ha empleat tradicionalment a l’àmbit de la pagesia. De fet amb la fusta de figuera s’han fabricat bancs de fuster, banquetes i taules de matances perquè la fusta és molt lleugera i aguanta i esmorteix els cops. També degut a la seva flexibilitat amb aquesta fusta en feien antigament els sòls dels carros. En canvi la fusta del sicòmor, més coneguda com a figuera egípcia, degut a que és incorruptible els egipcis en fabricaven amulets funeraris així com sarcòfags, però també objectes quotidians com mobles sòtils i fins i tot barques.

Queden moltes preguntes al tinter, però hem d'acabar i, emplaçar-vos a la presentació del llibre i, evidentment, a comprar-ho. De cap de les dues coses vos empenedireu. Gràcies, Esperança!