José Manuel Paniagua a la Ironman d’Hamburg

Com havíem quedat, després de la prova d’Ironman ens posaríem en contacte per parlar amb ell. Així ho hem fet, després d’uns dies de merescut descans. Això és el que ens ha comentat de la seva experiència.

Primer de tot, com ha anat per Hamburg? Has aconseguit el teu objectiu de baixar de les 11 hores?
Gràcies pel vostre interès, veritablement m’ha anat bé, molt bé. Primer he de dir que malgrat estar ben preparat, tinc clar que pots anar amb unes condicions físiques del 110% i un cop allà pots tenir qualsevol incident: un cop al entrar a l’aigua, un roda que rebenta, una patinada... Però afortunadament m’ha anat molt bé. Estic molt content. Primer perquè he aconseguir rebaixar el temps: he aconseguit acabar amb 10 hores i 30 minuts. En els tres Ironman que he fet he aconseguit rebaixar el temps: el primer (a Alcúdia) vaig necessitar 11h i 56 minuts, el següent vaig necessitar 11h i 09 minuts i aquest he aconseguir acabar la prova amb 10h i 30 m. És a dir 39 minuts manco, pots entendre que estic molt content i m’anima a continuar. I I en segon lloc és que he gaudit molt de les proves, m’he trobat molt bé.

La preparació deu haver estat molt dura.
Vaig començar pel gener i per motius de feina no tenia gaire temps per entrenar i havia de sortir molt tard: vaig preparar un circuït per Cala Rajada de devers 20 minuts (per aprofitar la llum dels carrers) i feia voltes. Va ser a partir de març/abril quan vaig començar a fer dobles entrenaments. Al principi entrenava alternava bicicleta, natació i carrera, però en els dos darrers mesos els entrenaments eren més forts. Les 6 darreres setmanes vaig augmentar la intensitat i en especial els caps de setmana, com a mínim feia sis hores. Per exemple de matí feia 180 km de bicicleta i corria pel capvespre. He d’afegir que els darrers mesos ha fet molta calor, especialment per la bicicleta i córrer és dur, tanta sort que anava bé per nadar.
Però el més important és la constància, seguir el programa d’entrenament que tens. El meu entrenador és en Rafel Cruz.

Com va ser la prova?
L’ambient a Hamburg va ser excel·lent i l’organització perfecta. També ajuda molt el públic, se calcula que hi havia uns 170.000 espectadors i això motiva molt. La sortida va ser a un llac i a les 6:50 estava ple de gent, la carrera era un circuit per un parc i també era ple, gent que passà tot el dia, acampats... Inclús el final va ser molt xulo, en un edifici emblemàtic com és l’ajuntament.
D’altra banda el temps va ajudar molt, la sortida feia una mica de fresc però l’aigua no estava massa freda, la segona part de la volta en bicicleta hi hagué una mica de vent, i a la carrera la temperatura era ideal. I això també ajuda, te trobes millor i vas més segur. Penso que la calor és més mala de dur que el fred.
Amb els corredors també hi ha bon ambient, coneixes gent i comparteixes consells... jo vaig coincidir amb un basc que feia el seu primer Ironman i xerrarem uns quilòmetres i li vaig donar alguns consells.

Com duies el menjar?
 Hi havia avituallaments cada 25 km de bicicleta a cada 2,5 km a la carrera, però així i tot jo duia les meves coses com ara un parell de sandvitxos , gels, plàtans, beguda isotònica, pomes i nous... He de dir que qualsevol cosa que se dugui a la cursa per menjar beure s’ha de provar abans, durant els entrenament, ja que són d’aquelles coses que el poden tirar en terra la cursa.

Una prova tan dura només és per gent amb condicions...
Jo penso que és una experiència molt recomanable pel que ho vulgui fer ( pel que pugui, afegim)... Crec que el pot fer més gent del que pensa, però necessita constància i preparar-se bé, jo espero que més gent de Capdepera s’animi, de fet ja hi ha un bon grup apuntat a l’Ironman d’Alcúdia.

I ara?
Primer descansar. Quan acabes tens mal per tot, físicament quedes tupat... a jo me f mal els bessons i els quàdriceps, però me vaig recuperant. Surt a fer una volta però en pla relax...
Quan vaig començar vaig decidir fer un Ironman cada dos anys i l’any que ve seguiré fent altres proves però aprofitaré per descansar tant físicament com de cap. A més hi ha la família, la feina... El proper Ironman que sigui també pel nord d’Europa pel tema de la calor, se passa més gust competint amb bon temps però fresquet. Voldria rebaixar la meva marca i (.. perquè no? ) intentar tenir una plaça per l’Ironman de Hawaii que és el “premi” dels millors classificats de cada prova.

José Manuel Paniagua va participar i acabar l’Ironman d’Hamburg que es va fer dia 13 d’agost.
Va necessitar 10 hores i 30 minuts: 1h:30’ de natació, 5h:32 de bicicleta i 3h:39’ de carrera, a més de 14 minuts de transicions.
La prova admet 2500 participants (i se cobriren totes les places). Arribà el 77è de la seva Categoria (grup d’edat) i el 362è de la general.
Enhorabona José Manuel!