Per dedicar-se a la política han de tenir una fusta especial, però no va amb mi....

Fa un temps que volíem parlar amb Albert Llull, des de que deixà la seva activitat política al davant d’UCAP quedava una incògnita per resoldre. Certament, perquè no volgué assumir la batlia? Ens demanà que passàs un temps i ara ha trobar oportú parlar. Amb ell ens hem trobat i això és el que ens ha comentat.

Uep, per on començam? com se viu fora de la política?

Molt tranquil. La veritat és que no l’enyor. Vaig sortir de la política per voluntat pròpia, des de molt prest ho vaig tenir clar. Ara no record si vaig fer un comunicat... bé UCAP ho va fer i jo en el meu facebook, personalment, vaig explicar que després de quatre anys m’he adonat que aquest món no és per jo. Es a dir jo no dic que la gent que s’hi dediqui a la política sigui millor o pitjor, al revés penso que han de tenir una fusta especial per dedicar-se, però no va amb jo. I ... més tranquil, estic més tranquil des de que no estic.

Vist des d’enfora, sembla que no va semblar que fos una legislatura complicada...

No complicada no va ser molt complicada, el que passa... Bé, jo som família de Joan Pascual que va ser batle d’UCAP molts d’anys, ma mare era presidenta d’UCAP.. sempre ho he tingut a ca nostra. Jo era nin i veia les reunions dins casa. Vaig mamar aquest món des de petit, més enllà del que defensava UCAP. Quan ma mare faltà, no es pot dir un deure moral, però vaig trobar que havia d’entrar en aquest món i tastar-lo. Crec que tothom sap que me proposaren ser cap de llista, però jo m’estimava més provar-ho, anant més enrere, saber què era ser regidor i si m’agadava i veia que podia fer feina ja me plantejaria ser cap de llista. Va ser quan començaren els contactes amb Biel Torres. Va ser Biel el cap de llista. i vaig fer bé de no anar de cap de llista... perquè el que passà dins UCAP a la legislatura passada, fins i tot amb enfrontaments personals, va ser dolorós. Veure una cosa que existeix fa tants d’anys i se va apagant poc a poc, que no té gaire possibilitats de sobreviure... a més el problema que va haver amb en Biel, un tema de salut. La gent que era amiga d’en Biel ho va passar pillo , i jo me considerava, me consider i esper per sempre ser amic d’en Biel. Ostres, una persona que coneixes amb salut i la política pentura...bé no crec que la política fos el motiu exclusiu però va ajudar que en Biel estigués en aquest estat d’estrés. I a jo me va pesar lo d’en Biel, la dimissió de na Joana, va venir tot el tema de na Catibel que al final va haver de dimitir ( pel tema TIL). .. quants de regidors van passar d’UCAP? I del PSOE?

Pentura com a legislatura va ser productiva, però quin ball de regidors va haver! I això no és agradable. Si analitzes cada dimissió per separat, totes tenen el seu fonament, però va ser massa. I si un no fa política com una feina ... Amb tot va ser una experiència que no la canviï. Va ser llarg (quatre anys), van ser anys durs, va passar de tot, no vull tornar a repetir i estic content de haver tingut d’aquesta experiència.

El que jo tenia ben clar és que ningú me va obligar a ficar-me allà i jo havia de complir. Sempre m’ho han dit a ca nostra, si comences una cosa acaba’l. Jo havia d’acabar la legislatura. Se va acabar com se va poder i després va venir la desaparició d’UCAP.

La pregunta que molts se varen fer en aquell moment. Per què no assumires la batlia?

Hi va haver un cúmul de factors. Per una banda el comunicat oficial que va fer UCAP i la versió oficiosa. I el comunicat d’UCAP és veritat, però tot se pot matissar. A veure, el nostre cap de llista era en Biel Torres i el del PSOE era Tolo “Cuní”. En Tolo Cuní no entra de batle, passa el que hagi de passar, i entra de batle en Joan Ferrer. El PSOE que tenia un acord amb UCAP, que se va rompre in extremis, decidiren refer l’acord i presentar una moció de censura. Una moció no és una xerrada, és una cosa seria. S’ha de fer una moció de censura a Joan Ferrer per recuperar el que ja s’havia acordat, entra en Rafel de batle (que no és el cap de llista del PSOE, en Biel havia d’agafar la batlia dos anys després, en Biel se posa malalt. UCAP va fer un comunicat que ho explicava tot ... era un ball de cadires un poc estrambòtic.. Que jo havia de ser el batle? Sí, però ... A més jo havia comunicat als meus que no seguiria. Jo tenia clar que no volia continuar en política i ho vaig exposar amb tota claredat a l’assemblea d’UCAP. A mi no em costà reconèixer que en Rafel era un bon batle, després te els seus tintes polítics que ens agradaran més o manco, però era un tio que hi dedicava 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.. no me van caure els anells de dir a l’assemblea que jo no sabia si podia ser tan bon batle com el nostre soci. Si jo no havia de repetir, si no teníem clar el futur d’UCAP, si considerarem que el pacte amb Rafel era correcte i el consideraven un bon batle...si actues amb conseqüència amb el bé del poble... Jo he d’agafar la batlia?

I a tot això afegim que en un ple me van intentar treure els colors per la dedicació i en Rafel me va dir “jo vull un tinent batle amb dedicació exclusiva”, ho vaig mirar a la feina i com va ser possible vaig fer de tinent batle d’en Rafel amb totes les conseqüències. Quan vaig xerrar amb Rafel sobre el possible canvi de batlia, ell me va dir «alerta jo som funcionari i som del PSOE i si me diuen que torni a les aules ho he de fer». Hi havia la possibilitat que jo assumís la batlia i no tingués a en Rafel de tinent de batle, sense experiència i sabent que no volia seguir... Jo trobo una cosa molt seriosa ser batle i, passat el temps, penso Rafel és el millor batle que podia tenir el poble des del punt de vista de la seva experiència, de que està bregat .. Que no m’agrada que estigui en minoria, havent una majoria de partits d’esquerres, però això són coses que formen part de la política actual.

Però molts pensen que no assumires els compromisos, no te crea intranquil·litat?

Jo estic tranquil perquè penso que la persona que era batle, que volia ser batle per ventura era una millor opció que jo. Hi ha gent que pensa que jo no estava a l’alçada, idò pot ser tinguin raó.

Hi havia dues versions, una que si tu eres batle en Rafel marxaria i te deixaria sol amb el cul a l’aire; i altra...

Va pesar no hi cap dubte. Jo tenc amistat amb Rafel i hi ha una cosa que no vull saber, perquè podria anar contra aquesta amistat, si això d’anar-se’n era una estratègia per seguir sent batle o era una veritat absoluta del seu partit. I no ho vull saber. Són d’aquestes coses de la política que no vaig arribar a entendre.

Jo no he comentat però s’ha xerrat, vaig decidir no accedir a la batlia perquè se fa des de l’oposició un intent que dimiteixi per un expedient de disciplina urbanística. Tenc un expedient de disciplina urbanística que per ser públic se pot comprovar el que dic. Es tracta d’un “cuartucho” de dos metres quadrats a fora vila que per jo té un valor sentimental- L’oposició volia que dimitís i jo no ho volia fer. És com si volguessin que dimitís per anar un dia per direcció prohibida: si ho faig me poden denunciar pago la multa i ja està. Jo vaig dir que no volia dimitir per una cosa de la que no som directament responsable i de que estava disposar a assumir les conseqüències. Quan vaig veure que la política arribava a aquest extrem vaig dir no, no és just el que me fan. En política són capaços de arribar a coses que jo...

Hi va haver rumors que darrere estava en Rafel, que va ser ell que va filtrar-ho al PP....

M’estimaria més no creure-lo. He sentit el rumor. També se deia que un dels problemes dins UCAP era que jo pretenia ser el batle i tenia xocs constants amb en Biel i que això ho havia amollat jo enmig del carrer. Que qualcú digui que en Rafel va treure això enmig... com la política és tan enrevessada i tant punyetera, arriba un moment que no ho vols ni escoltar. Si la política és això, jo me’n vaig d’aquest món i m’hi dedico a la meva feina, i estic tan tranquil.

Més vos diré, en una ocasió li explicava a en Rafel, que en situacions delicades ( el batle va passar per moments difícils), “li deia que jo a mort amb tu” i , al contrari, jo me sentia recolzat per ell. Per tant me costaria creure que ha estat en Rafel, me costaria molt. Jo a dia d’avui tenc una relació molt cordial amb en Rafel. Jo li deia que no estava fet d’aquesta pasta, jo he tingut un bar de vespre i estic acostumat que tothom me tracti amb cordialitat, i me va dir un vell de la política “ estar en política vol dir que has d’estar disposat a tenir amics i enemics, i no sabràs perquè tens els enemics”. Clar, tu creus fer les coses de forma correcta i mai plou a gust de tothom. I quan vaig començar a veure que gent que t’ha saludat tota la vida, i t’ha demanat que facis una cosa i no la fas perquè no pot fer, te deixa de mirar com sempre dius, “Ostres tu!”. Me pesa.

Són versions que circularen. També se deia que en Rafel tallava el bacallà en Urbanisme i que passava per damunt tu...

En Rafel era regidor d’Urbanisme. Me va cridar i me va dir “m’ha arribat això i vull xerrar amb tu” i jo li vaig dir que fes el que volgués. Jo vaig estar a punt de fer una roda de premsa i dir “hi ha un partit de l’oposició que demana mi dimissió per això, això i això”. Perquè m’amenacen soterradament, fer-lo públic. De què anem? El que me va fer mal és que dins el poble hi hagi gent capaç d’arribar a aquests extrems. No m’entra en el cap anar a intentar fer mal polític a una persona del poble per un tema personal. Quan vaig veure que la política arribava a aquests límits, vaig dir no estic fet d’aquesta pasta. Me pesava molt anar cada dia a aquest món, han de tenir el fetge ben rostit. Va ser deixar la política i no puc dir que vaig recuperar la salut (no vaig arribar a aquest extrem) però si la tranquil·litat.

Hi ha una cosa que me mata del poble i és sentir constantment, si jo estigués allà, si jo estigués allà (i reconec que jo era d’aquests) i quan estàs allà dius “uf! No tots els qui han passat per aquí són dolents, són terribles i són males persones. En l’ajuntament veus que, primer, no tens tant de poder com pensaves; segon, la burocràcia és terrible, no pots fer les coses “un, dos tres, pin pan!”. Un exemple.. viatges a Palma pel punyetero abocador... va haver un moment que pensava no faig res més i allò no avançava...i segueix allà emmerdat, sense poder-lo solucionar. Me vaig dur una sensació d'impotència “Més no puc fer, però això no avança! Quan no és un problema tècnic, és polític, quan no és municipal és autonòmic...”

Del final d’UCAP què ens pots comentar?

Se deia que jo era el “mirlo blanco” d’UCAP, l’hereu... però un partit petit arriba un moment que te falten persones, no tens on ficar mà. La gent se pensa que UCAP eren una super maquinaria i no, inclús el PSOE, som partits de poble i tens les peces contades. I quan UCAP no va tenir cap de llista va decidir no presentar-se. Jo vaig estar content que UCAP decidís no presentar-se, abans que anar a veure que passa. UCAP va fer quatre vots menys que el PSOE amb Biel Torres de cap de llista, són molt bons resultats per un partit municipal. Presentar-nos després de tot el que havia passat, sense garanties... Crec que UCAP va fer el que havia de fer.

I pot tornar-se a presentar, com a Pi per ventura?

Crec que ara per ara no. Hi pot haver moviments, en Fernando Martínez se va presentar pel Pi, ... jo tenc un problema i és que no me puc girar a la dreta i ho vaig dir des del principi. En Pep Gallego té el carnet del PSOE, i sempre ho ha dit: “Som d’UCAP i feim polítiques tirant al centre, però no me demaneu que sigui de dretes” i a jo me passa el mateix, però més exagerat. Tiro a l’esquerra i és la meva manera d’entendre les coses. El Pi ve d’un lloc que per a mi és massa a la dreta. Entenc que companys meus puguin simpatitzar. Jo tenc amics del PP, del Pi, de...és igual... però ficar-m’hi en El Pi m’hagués costat molt, per què molta gent que han fundat El Pi són ex-PP i no casa amb les meves idees, no ho puc evitar. Els meus amics de facebook me veuen criticar un costat o l’altre, però és el que hi ha.

Clar i llampant, més no es pot demanar. Un exercici de sinceritat que estam segurs que duia dedins i que volia amollar. Gràcies per la sinceritat i per aclarir molts rumors que planejaven de la legislatura passada. Ara als warriors i al pàdel-surf, on es sent més còmode!!!!